Fixat el desallotjament del CSOA La Colomera

Ja ha sortit la sentència pel judici contra el CSOA La Colomera. En resum diu que s'ha ocupat indegudament una propietat i fixa el 4 d'abril com a data del desallotjament. La sentència no entra a valorar l'abandonament de la casa, palès per les humitats que presenta, trespols caiguts o, com a resum de l'abandonament, l'estat del pis de la darrera llogatera, desnonada a meitats del 2006, que va acumular força menjar que ningú s'ha molestat a retirar i s'ha descompost generant un focus d'insalubritat a la Part Alta, de fet, en el judici, ni es van acceptar peritatges, proves o testimonis proposats per la defensa. Ara cal recórrer i, entre d'altres coses, explicar que ha passat. Per aquest motiu l'assemblea del CSOA ha difós aquest comunicat:

COMUNICAT DEL CSOA LA COLOMERA DAVANT LA SENTÈNCIA DEL JUDICI CONTRA ELS USOS SOCIALS D’UN EDIFICI ABANDONAT

Diuen que la justícia és lenta però en el cas del Centre Social Okupat i Autogestionat (CSOA) La Colomera veiem que això no és ben be cert.
Entre el 21 de desembre de 2007 i el 10 de març d’enguany, 80 dies “justos”, hem assistit a una classe intensiva de dret en la qual hem conegut, en carn pròpia, bona part dels elements d’un procés. Des de la denúncia fins la sentencia, passant pels tràmits per aconseguir advocat o el mateix judici.
80 dies. Menys que els que necessitava l’edifici, atès el seu estat d’abandonament, per poder realitzar una funció social. Més que els que ha necessitat la gent de La Colomera, un cop netes i endreçades algunes dependències de la casa, per engegar tot un ventall de tallers i activitats (història de la filosofia, fotografia, malabars, contrainformatiu, tècniques pictòriques, projeccions, assemblees de diferents col·lectius...)
El judici es va realitzar a porta tancada, amb els encausats, a manera de convidats de pedra, sense poder obrir la boca, veient com no s’acceptaven ni les proves, ni els peritatges, ni els testimonis proposats per la defensa.
La sentència es basa en un visió del dret que prima la legalitat per sobre la justícia -que fa prevaler el dret a la propietat (fonamentat en una factura de 120,00 €) per davant el dret a un habitatge digne i als seus usos socials- per concloure que s’està ocupant indegudament una propietat i que s’ha de desallotjar el 4 d’abril. Aquesta “justícia” considera, en aquest cas, que tenen més drets els coloms que han viscut i han mort a l’edifici o els cucs dels aliments que va deixar la darrera llogatera desnonada l’estiu del 2006 (aliments que el “cuidadós” propietari no es va molestar en retirar), que les persones que han volgut donar-li un ús social o les que en podrien gaudir.
Poden estar tranquils els defensors de la propietat. La legalitat els empara!
Malgrat tot, nosaltres continuarem alliberant les nostres ments i nous espais, si escau, en defensa d’una societat en la que importin més les persones que la propietat, en la que tothom pugui gaudir d’un habitatge digne i d’espais en els quals coincidir amb altres persones interessades en el seu creixement personal i col·lectiu i en la que el delicte sigui tenir cases mortes enlloc de plenes de vida i alegria.

Podreu desallotjar els nostres espais, però no desallotjareu les nostres ments!

Tarragona, 13 de març de 2008

Pecats capitals. Au! fote-li!

Aquest matí llegeixo a El Punt que el Vaticà ha decidit modernitzar la llista de pecats capitals fent una atenció especial cap als anomenats «pecats socials». El resultat, set pecats nous que condemnen accions com ara no reciclar la brossa, consumir droga, enriquir-se a costa dels altres i alguna investigació científica amb implicacions bioètiques. Segons el bisbe Gianfranco Girotti, que ha fet pública la llista, els «nous pecadors són per totes bandes», i la campanya de sensibilització es deu «a la disminució del sentit de culpa».

A la luxúria, la golafreria, l'avarícia, la mandra, la ira, l'enveja i la supèrbia caldrà afegir, ara, "no contaminaràs el medi ambient; no realitzaràs manipulacions genètiques; no duràs a terme experiments sobre éssers humans, incloent-hi els embrions; no provocaràs injustícia social; no causaràs pobresa; no t'enriquiràs fins a límits obscens a expenses del bé comú i no consumiràs drogues". L'anticoncepció també té un raconet reservat a l'infern. Si senyors! a l'infern! perquè en aquesta deriva repressiva Benedicte XVI contradiu Joan Pau II que va rebutjar l'existència de l'infern per dir que l'infern existeix i, a més, és etern.

Jo no sé perquè m'amoïnen aquestes coses, aquestes supersticions, perquè ja vaig apostatar i no van amb mi, però no puc evitar que em dolguin el patiment, la hipocresia, la mentida... No puc evitar recordar allò de l'"opi del poble". No està prou fotut aquest món amb la rapinya i la injustícia globalitzada que, a sobre, cal espantar qui, si creu en aquestes coses, vol fotre una cana a l'aire? Cal amenaçar ( a qui s'ho cregui, clar) amb l'infern etern, amb el "llanto y crujir de dientes"? no n'hi ha prou amb els centenars d'Iraqs, Afganistans i similars d'aquest món? I, per altra banda, aniran a l'infern igual el veí que -fart de no trobar els contenidors adients o tip de veure que el camió de la brossa barreja cartró i brossa orgànica- llença un pot de vidre de cigrons, buit, a la brossa que el directiu de la REPSOL que contamina els aqüífers de poblats de l'Equador? Aniran a l'infern només els que s'enriqueixen fins a límits obscens? i els que s'enriqueixin fins a límits sensuals? qui decideix que és o no obscè? Anirà a l'infern el bisbe Cañizares, embolicat amb la seva capa porpra en cerimònies preconciliars?

A banda de si l'església provoca o no misèria, aniran a l'infern els responsables de "castigar" els teòlegs de l'alliberament i de tolerar misèries?

Com deia un altre "estan bojos aquests romans" encara que, de fet caldria dir "estan bojos aquests catòlics, apostòlics i romans" i, pensant-ho be, per desgràcia, ni estan bojos ni son tontos.

Suposo que el post és políticament incorrecte, poc meditat, parcial, subjectiu, pamfletari, etc. però que voleu que us digui, tinc son, demà tinc feina i el tema tampoc mereix més.

el país de Xauxa?

En aquest post no hi ha foto perquè les que he vist o no tenien relació amb el que explico o en tenien massa

Aquest matí he llegit al diari El Punt una notícia que m'ha impressionat: "Un total de 72.000 firmes, per un tractament mèdic. Els pares d’un nen de 10 anys que té una malaltia rara anomenada síndrome de Hunter (mucopolisacàrids tipus II) han lliurat el plec de signatures al Departament de Salut per demanar que financi la medicació que necessita el seu fill. Segons van dir, ni l’hospital de la Vall d’Hebron ni l’hospital de Sant Joan de Déu han volgut donar-li la medicació adduint motius mèdics, però ells creuen que es tracta d’una qüestió econòmica, perquè el tractament costa 6.000 euros cada setmana.
La síndrome de Hunter és una malaltia que provoca la pèrdua d’un enzim per l’orina. Això acaba afectant tot el cos, ja que no es poden eliminar les toxines que acaben danyant el cervell, la melsa i el fetge de la criatura. En aquest procés degeneratiu també queda afectada la capacitat motora. L’únic tractament és «una infusió que reprodueix l’enzim que es perd», segons el president de l’Associació de Mucopolisacaridosi i Síndromes Relacionades, Jordi Cruz.
A l’Estat es coneixen 44 casos i 28 reben el tractament. L’esperança de vida dels afectats se situa entre els 12 i els 16 anys."
El diari El Mundo també tracta aquest tema.
M'ha impressionat perquè, a banda del fet que, probablement, hi ha raons científiques per decidir si s'ha de fer el tractament o no, crec que em costaria molt posar-me a la pell de les persones que decideixen aquesta qüestió. Soc de l'opinió que potser seria convenient invertir més en prevenció i en salut per a tothom que no en determinades intervencions i/o tractaments per a alguns/es, però malgrat aquest punt de vista, en aquest moment hi ha el que hi ha i, tenint-ho en compte, no voldria per a mi haver de decidir qui viu o mor (encara que tard o d'hora tothom hagi de morir) en funció de determinats tractaments, enfermetats, estadis o, pitjor encara, costs.
Ja he dit que imagino que en aquest cas, segurament, hi intervenen altres factors que, potser, no es reflexen en la notícia però, en la mesura que puguin tenir a veure amb el tema costs, crec que és important tenir en compte que el pressupost pel 2008 de l'estat espanyol. per "defensa" o sigui per despesa militar, és de 18.926, 83 milions d'euros o sigui que amb aquests diners es podrien finançar 3.154.471,66 setmanes de tractament de la malaltia o que tractar les 16 persones que, a l'estat espanyol, no reben tractament costaria, setmanalment, 96.000 euros mentre que, en el mateix període, ens gastarem en despesa militar 362, 95 milions d'euros.
Fins i tot en el cas que aquestes persones tinguin una esperança de vida curta, em sembla un crim.

Eleccions generals 2008

D'ací unes hores tindrem multitud de valoracions dels resultats de les eleccions. Jo no soc analista polític però no m'estaré d'apuntar un parell de reflexions:

Quasi una quarta part de l’electorat (un 24,67%) no ha votat (8.098.019 persones), evidentment, per tot un seguit de raons entre les quals l’abstenció activa, tot sigui dit, no sembla que sigui especialment rellevant. Hauria estat més elevada l'abstenció sense les crides a la participació per evitar no se quines catàstrofes o coma reacció a l'atemptat d'ETA? No ho sé.
Malgrat això, José Luis Rodríguez Zapatero governarà l’estat espanyol amb poc més d’11 milions de vots (un 43, 7% dels vots o sigui un 27%, poc més d'una quarta part, de la població de més de 18 anys). Malgrat els bons resultats, seria bo que ho tingués en compte.
Per altra banda entre PSOE-PSC i PP s’emporten un 83,7% dels vots mentre la resta de formacions es reparteixen el 16,3% restant. Vot útil? bipolarització? una mica de cada?
Els vots nuls i en blanc no presenten canvis importants en relació a les eleccions del 2004 i entre Escons Insubmisos i Ciudadanos en blanco que l’any 2004 es repartien uns 42.500 vots, ara se’n reparteixen menys de 20.000

mentre hi hagi "micromasclismes" no ens cansarem de donar la xapa!

Amb aquest lema, aquest matí, dones i homes de la Colomera i tothom que hi ha volgut participar, han fet un acte senzill, quasi íntim, però força alegre i participatiu, a la plaça de la Font, per commemorar, celebrar, el 8 de març: el dia de la dona treballadora.

En un espai relaxat i tranquil, amb música, tothom que volia podia xerrar una estona, llegir el díptic informatiu i "donar la xapa" fent-ne una.
El concepte de micromasclisme (micromachismo), segons el metge Luis Bonino Méndez, respondria a les pràctiques de dominació masclista, quotidianes i imperceptibles, que es donen en l'ordre del que anomenem "micro".
El díptic que es repartia, a més d'altres informacions d'interès, reproduïa un text sobre aquest tema, que podeu llegir a
http://tantaluchaytantasonrisa.blogspot.com/2007/12/machismo-en-la-cotidianidad.html

sota una frase que deia: "Es preciso comprender cómo las grandes estratègias de poder se incrustan, hallan sus condiciones de ejercicio en microrrelaciones de poder... Designar estas microrrelaciones, denunciarlas, decir quién ha hecho qué, es una primera transformación del poder..." Diálogos con M. Foucault, 1977 Rev. Ornicar, 10

Si en voleu saber més també podeu anar a: http://www.cimacnoticias.com/noticias/03abr/s03040107.html


Jo, com no, he fet la meva xapa i algunes fotos que podeu veure a: http://picasaweb.google.es/josepm.yago/8DeMar2008 mentre relacionava aquest acte amb el que es va fer ahir al matí a la plaça de la Font organitzat per l'Ajuntament. Evidentment no pretenc desqualificar-ne cap dels dos, tots dos són necessaris, lamentablement (si més no com a sensibilització), però prefereixo el d'avui. No acabo d'entendre les reivindicacions quan qui reivindica detenta el poder i, per tant, crec que hauria d'arbitrar solucions o propostes, si més no, per solucionar els problemes, escoltant la ciutadania i amb la seva participació, enlloc d'usurpar la reivindicació popular.

impossible sense amor!

Ja m'han fet el TAC (una mica cutre. Enlloc de donar-te una bata per canviar-te, t'has de treure l'abricc i el jersei i estirar-te a la camilla/safata, un cop allí t'has de baixar els pantalons fins els genolls i després va el contrast, el pas per la màquina, etc. Tothom molt amable, això sí).
Tot just arribar a Tarragona em truca un amic i anem a fer una cervesa. Mentre som al bar sentim la tele en què parlen de l'atemptat d'ETA. Quasi tothom vincula atemptat amb eleccions i reclama "participació". La mestressa del bar diu "quien no vote es porque es un etarra", intento matissar l'afirmació (sense massa èxit). Una estona, després, parlant amb gent, a la barra, la senyora torna a dir "tendria que pasarles algo que les duela, que se mueran sus madres". Mentre les notícies segueixen desgranant horrors.

• ETA asesina a tiros un ex edil del PSOE en Mondragón. El edil ha recibido tres disparos en el portal de su casa en presencia de su mujer y su hija.

• El Ejército colombiano mata a otro de los jefes de las FARC

• La jutge va incautar 2.780 històries de pacients que van avortar a les clíniques de Morín a BCN

• Mueren dos niños y un civil en un ataque de supuestos insurgentes en Cachemira

• Mueren seis personas en choques entre partidos rivales en el suroeste de India

• Muertos 4 policías y heridas otras 17 personas en un ataque suicida en Mosul

• Aumenta a 68 el número de muertos en el doble atentado del barrio bagdadí de Karrada

• Mueren 6 personas y otras 52 resultan heridas en un doble atentado en Mosul

• El ejército de EEUU mata a ocho supuestos miembros de al Qaeda y detiene a otros 17

• etcètera

i, penso:

és impossible construir res, crear res, si no és des de l'amor

No era aquí...

Chiapas, Selva Lacandona, Rio Lacanja - Foto por German Murillo

Be, aquí estic (torno a estar), enmig cinquanta mil coses. Ara espero un company per anar a fer quatre fotos per la Part Alta (ja les he fet i he tornat), després he d'anar a Barcelona a fer un TAC (coses del seguiment i les convalescències. Durant un parell d'anyets hauré d'anar amunt i avall, amb visites i proves), mentrestant, estic acabant de decidir la tornada a la feina (jo vull, malgrat una certa mandra; uns metges diuen que el que jo vulgui i uns altres que no em precipiti...), rellegeixo les aventures i tribulacions d'En Maqroll, faig teatre i totes les històries de ,a Coordinadora, la colomera, l'ateneu, la cooperativa de consum... i amb la sensació que els dies són curts, que no dono abast i que m'agradaria fer cinquanta-cinc coses més (si més no, clar, :-)). Ahir, al teatre, assajàvem unes cosetes i, enmig, sortien un parell de texts de Demóstenes i de Shakeaspeare i allò que dius "collons! que bo això de Ricard III, l'he de llegir...". Vull veure la darrera versió de Blade Runner, el vídeo sobre War Requiem de Britten... buffff i no oblidar-me del projecte del Camerun i... i, enmig, la família, els amics (sort, de la família i els amics). Amics i amigues, alguns dels quals passen per moments xungos, molt xungos...

Bé, no ens atabalem i a l'assumpte!
Per anar passant, un parellet de frases del Gaviero mentre navega pel riu Xurandó:

- Los gavilanes que gritan sobre los precipicios y giran buscando su presa son la única imagen que se me ocurre para evocar a los hombres que juzgan, legalizan y gobiernan. Malditos sean.

la foto no és de Maqroll però m'ha semblat que anava bé amb la seva frase ;-)

- En el crac de los caballeros de Rodas, cuyas ruinas se levantan en un acantilado cerca de Trípoli, hay una tumba anònima que tiene la siguiente inscripción: "No era aquí". No hay dia en que no medite en estas palabras. Son tan claras y al mismo tiempo encierran todo el misterio que nos es dado soportar.

"A ells els ampara la llei i a nosaltres la consciència"

fotografia: Jordi Martí

Aquest matí, durant més d'una hora, s'ha celebrat el judici per l'okupació de la Colomera, al Jutjat de primera instància número 6 a l'Avinguda Roma de Tarragona.

Pacíficament, com no podia ser d'altra manera, una colla de persones (joves, principalment) han mostrat el seu suport amb les dues persones encausades i amb el projecte de Centre Social Okupat i Autogestionat concentrant-se a la porta del Jutjat amb dues pancartes. Una feia referència a la contradicció entre el possible desallotjament, ràpid, de la Colomera i l'estat de degradació, de mort lenta, de molts habitatges. L'altra mostrava el lema "A ells els ampara la llei i a nosaltres la consciència". Tot això sota l'atenta vigilància de sis policies d'uniforme i sis de paisà (segueixo pensant que quan passen coses d'aquestes, els delinqüents deuen fer festa major).
A les dificultats per aconseguir justícia gratuïta i el tracte rebut pels dos encausats pel personal del jutjat que els culpabilitzava a priori, fins al moment, cal afegir-hi avui que no s'ha acceptat cap testimoni de la defensa (que ni tan sols han pogut entrar a les dependències del jutjat per esperar assentats si els cridaven o no) i si el que presentava l'acusació.
S'ha dit ja força vegades però suposo que caldrà repetir-ho: curiosa justícia aquesta que calla davant l'abandonament dels habitatges i edificis per part dels propietaris (amb el risc i molésties pel veïnat quan no amb maniobres especulatòries i/o de mobbing pur i dur i s'apressa a tallar de soca-rel qualsevol iniciativa d'índole social que pretén recuperar per a la vida social aquests edificis.
Que pensar del mateix edifici que ara acull la Colomera en què, a meitats del 2006, es desnona la darrera llogatera -una anciana que després va viure al carrer i al Pere Mata fins el seu decés pocs mesos més tard- i es va deixar casa i pis abandonats sense, ni tan sols, retirar el menjar que, acumulat per la llogatera en quantitats importants, s'ha fet malbé generant un focus d'insalubritat que es va barrejar amb la merda i cadàvers de coloms i runa procedent de les humitats que han anat minant i derruint parts de l'edifici (malgrat la cura exquisita que al·lega la propietat i que valora en poc més de cent euros)?

S'hauria d'invitar els defensors d'aquesta legalitat a que visitin el pis o qualsevol dels nombrosos habitatges que resten en condicions similars per tota la Part Alta.

Ara cal esperar la sentència i, atès que les conclusions són previsibles, preparar els pertinents recursos.
Mentrestant, continuen els tallers, la kafeta i l'activitat, així com les mostres de suport de persones i col·lectius.
Vull acabar aquest post amb un paràgraf del post que ha penjat el company Jordi Martí en el seu blog Prendre la Paraula: "Ni ara ni mai podran fer callar la dissidència i menys encara que les i els rebels ens trobem i esdevinguem persones lliures. És en això que els vencem a cada moment, en saber que malgrat les seves lleis, la seva violència ordenada i les seves formes nocives d’enriquiment per a la majoria, continuem sent milions les i els qui sabem que fora de la presó del mercat hi ha vida de debò. "

Crònica Paraules per la Pau - Setè aniversari

Aquest matí, com cada primer diumenge de mes, hem fet Paraules per la Pau però aquest no era un primer diumenge de mes qualsevol, era el que feia 84 o sigui que avui hem celebrat el setè aniversari de Paraules per la Pau.

Després de recordar aquest fet, que el dimarts hi ha el judici contra els ocupants del CSOA La Colomera i que, per aquest motiu, hi ha convocada una concentració de suport el dimarts, 4 de març, a les 9 del matí, davant els Jutjats a l'Avinguda Roma i que el dia 15 de març hi ha accions per commemorar el cinquè aniversari de l'agressió contra Iraq hem passat a fer un taller de banderoles pels balcons i per confeccionar una nova pancarta per rebre les furgonetes de reclutament de l'exèrcit.
També hem invitat tothom a omplir unes tarjes amb l'adreça de la Coordinadora amb lemes pacifistes i/o antimilitaristes (de fet amb el que cadascuna volgués) que després hem lligat a globus que hem deixat anar perque escampéssin els viatges arreu del món. Els nombrosos missatges que no hem pogut escampar cap el cel, els hem penjat en un arbre de la plaça que ja va acolllir, l'any passat,les grues de paper en commemoració del bombargeig atòmic d'Hiroshima.

A la web de la Coordinadora hi ha més fotografies de l'acte (crònica fotogràfica de les concentracions) i els fulls informatius (el de març i l'especial setè aniversari a la secció Full informatiu)

Volen desallotjar el CSOA La Colomera!

L'altre dia la gent d'Alianza Nazional repartia propaganda racista per Tarragona. A Madrid el greup Nación y Revolución es manifesta amb autorització de l'administració. A Tarragona es vol desallotjar el CSOA La Colomera, es dificulta la defensa de les persones inculpades i quan es preten cartells com el de sota, la policia secreta els requisa.
Crec que són més respectables les persones que les idees però he de reconèixer que les idees que hi ha darrera la Colomera són ben suggerents i la situació em fa pensar en la frase "No desallotjareu les nostres idees". LaColomera, un espai vital, de colors i rialles, en perill.
Feu córrer la convocatòria.


El Centre Social Ocupat i Autogestionat (CSOA) La Colomera va obrir les seves portes el 9 de febrer de 2008, després d’un temps de dedicació a tota una sèrie de tasques de neteja i condicionament, atès l’estat d’abandonament de l’edifici.
El CSOA La Colomera va nàixer amb vocació d’esdevenir una iniciativa que qüestiona models de vida i de relació imposats, alhora que permet plantejar alternatives col·lectives al sistema econòmic i cultural dominant.
El CSOA La Colomera vol ser un espai i un projecte que hauria de possibilitar la convivència de diferents inquietuds, sensibilitats, necessitats, implicacions i projectes. Per aquest motiu és obert a totes les persones i col·lectius que comparteixin aquesta idea i vulguin participar-ne (en tots els seus aspectes o, simplement, utilitzant-lo per desenvolupar activitats). Compta amb espais en el quals treballar per tirar endavant el projecte personal de cadascun/a; intercanviar coneixements de tot tipus, pel gust de l’aprenentatge col·lectiu i l’intercanvi, sense els diners com a motor per a fer-ho. Des de la inauguració ja s’han engegat activitats com passis de vídeo, xerrades, cafeta, menjades vegetarianes i veganes, actuacions musicals... S’ha engegat un taller de malabars i se n’estan preparant de fotografia, ràdio, sabó, contrainformació... S’està preparant activitats per a nens i nenes... S’ha acollit activitats d’altres col·lectius relacionats amb el decreixement, la sostenibilitat, la llibertat sexual, la cultura o la lluita contra l’especulació...
Malgrat la riquesa del projecte, en aquest moment està greument amenaçat. El Jutjat de 1a instància núm. 6, a partir de la denúncia del propietari, ha citat, amb una celeritat inaudita, les ocupants, i el proper dimarts, 4 de març, a les 9 del matí, es farà el judici. En el cas que no es presentés ningú, el judici es faria igual i, fins i tot, hi ha data prevista pel desallotjament. Malgrat les dificultats perquè la gent encausada tingui advocat, procurador, etc., mitjançant la justícia gratuïta, i el tracte, pressuposant la culpabilitat, que reben cada cop que han de realitzar alguna gestió, la previsió és que el judici es celebri igual.
Per tot això, convoquem tothom que desitgi mostrar el seu suport al projecte CSOA La colomera, i a les persones encausades, per tal que acudeixi a la concentració de suport que es farà el proper dimarts, 4 de març, a les 9 del matí, davant el Jutjat de 1a instància núm. 6 (Av. Roma, 19)