"A ells els ampara la llei i a nosaltres la consciència"

fotografia: Jordi Martí

Aquest matí, durant més d'una hora, s'ha celebrat el judici per l'okupació de la Colomera, al Jutjat de primera instància número 6 a l'Avinguda Roma de Tarragona.

Pacíficament, com no podia ser d'altra manera, una colla de persones (joves, principalment) han mostrat el seu suport amb les dues persones encausades i amb el projecte de Centre Social Okupat i Autogestionat concentrant-se a la porta del Jutjat amb dues pancartes. Una feia referència a la contradicció entre el possible desallotjament, ràpid, de la Colomera i l'estat de degradació, de mort lenta, de molts habitatges. L'altra mostrava el lema "A ells els ampara la llei i a nosaltres la consciència". Tot això sota l'atenta vigilància de sis policies d'uniforme i sis de paisà (segueixo pensant que quan passen coses d'aquestes, els delinqüents deuen fer festa major).
A les dificultats per aconseguir justícia gratuïta i el tracte rebut pels dos encausats pel personal del jutjat que els culpabilitzava a priori, fins al moment, cal afegir-hi avui que no s'ha acceptat cap testimoni de la defensa (que ni tan sols han pogut entrar a les dependències del jutjat per esperar assentats si els cridaven o no) i si el que presentava l'acusació.
S'ha dit ja força vegades però suposo que caldrà repetir-ho: curiosa justícia aquesta que calla davant l'abandonament dels habitatges i edificis per part dels propietaris (amb el risc i molésties pel veïnat quan no amb maniobres especulatòries i/o de mobbing pur i dur i s'apressa a tallar de soca-rel qualsevol iniciativa d'índole social que pretén recuperar per a la vida social aquests edificis.
Que pensar del mateix edifici que ara acull la Colomera en què, a meitats del 2006, es desnona la darrera llogatera -una anciana que després va viure al carrer i al Pere Mata fins el seu decés pocs mesos més tard- i es va deixar casa i pis abandonats sense, ni tan sols, retirar el menjar que, acumulat per la llogatera en quantitats importants, s'ha fet malbé generant un focus d'insalubritat que es va barrejar amb la merda i cadàvers de coloms i runa procedent de les humitats que han anat minant i derruint parts de l'edifici (malgrat la cura exquisita que al·lega la propietat i que valora en poc més de cent euros)?

S'hauria d'invitar els defensors d'aquesta legalitat a que visitin el pis o qualsevol dels nombrosos habitatges que resten en condicions similars per tota la Part Alta.

Ara cal esperar la sentència i, atès que les conclusions són previsibles, preparar els pertinents recursos.
Mentrestant, continuen els tallers, la kafeta i l'activitat, així com les mostres de suport de persones i col·lectius.
Vull acabar aquest post amb un paràgraf del post que ha penjat el company Jordi Martí en el seu blog Prendre la Paraula: "Ni ara ni mai podran fer callar la dissidència i menys encara que les i els rebels ens trobem i esdevinguem persones lliures. És en això que els vencem a cada moment, en saber que malgrat les seves lleis, la seva violència ordenada i les seves formes nocives d’enriquiment per a la majoria, continuem sent milions les i els qui sabem que fora de la presó del mercat hi ha vida de debò. "