dijous, 13 de març de 2008

Fixat el desallotjament del CSOA La Colomera

Ja ha sortit la sentència pel judici contra el CSOA La Colomera. En resum diu que s'ha ocupat indegudament una propietat i fixa el 4 d'abril com a data del desallotjament. La sentència no entra a valorar l'abandonament de la casa, palès per les humitats que presenta, trespols caiguts o, com a resum de l'abandonament, l'estat del pis de la darrera llogatera, desnonada a meitats del 2006, que va acumular força menjar que ningú s'ha molestat a retirar i s'ha descompost generant un focus d'insalubritat a la Part Alta, de fet, en el judici, ni es van acceptar peritatges, proves o testimonis proposats per la defensa. Ara cal recórrer i, entre d'altres coses, explicar que ha passat. Per aquest motiu l'assemblea del CSOA ha difós aquest comunicat:

COMUNICAT DEL CSOA LA COLOMERA DAVANT LA SENTÈNCIA DEL JUDICI CONTRA ELS USOS SOCIALS D’UN EDIFICI ABANDONAT

Diuen que la justícia és lenta però en el cas del Centre Social Okupat i Autogestionat (CSOA) La Colomera veiem que això no és ben be cert.
Entre el 21 de desembre de 2007 i el 10 de març d’enguany, 80 dies “justos”, hem assistit a una classe intensiva de dret en la qual hem conegut, en carn pròpia, bona part dels elements d’un procés. Des de la denúncia fins la sentencia, passant pels tràmits per aconseguir advocat o el mateix judici.
80 dies. Menys que els que necessitava l’edifici, atès el seu estat d’abandonament, per poder realitzar una funció social. Més que els que ha necessitat la gent de La Colomera, un cop netes i endreçades algunes dependències de la casa, per engegar tot un ventall de tallers i activitats (història de la filosofia, fotografia, malabars, contrainformatiu, tècniques pictòriques, projeccions, assemblees de diferents col·lectius...)
El judici es va realitzar a porta tancada, amb els encausats, a manera de convidats de pedra, sense poder obrir la boca, veient com no s’acceptaven ni les proves, ni els peritatges, ni els testimonis proposats per la defensa.
La sentència es basa en un visió del dret que prima la legalitat per sobre la justícia -que fa prevaler el dret a la propietat (fonamentat en una factura de 120,00 €) per davant el dret a un habitatge digne i als seus usos socials- per concloure que s’està ocupant indegudament una propietat i que s’ha de desallotjar el 4 d’abril. Aquesta “justícia” considera, en aquest cas, que tenen més drets els coloms que han viscut i han mort a l’edifici o els cucs dels aliments que va deixar la darrera llogatera desnonada l’estiu del 2006 (aliments que el “cuidadós” propietari no es va molestar en retirar), que les persones que han volgut donar-li un ús social o les que en podrien gaudir.
Poden estar tranquils els defensors de la propietat. La legalitat els empara!
Malgrat tot, nosaltres continuarem alliberant les nostres ments i nous espais, si escau, en defensa d’una societat en la que importin més les persones que la propietat, en la que tothom pugui gaudir d’un habitatge digne i d’espais en els quals coincidir amb altres persones interessades en el seu creixement personal i col·lectiu i en la que el delicte sigui tenir cases mortes enlloc de plenes de vida i alegria.

Podreu desallotjar els nostres espais, però no desallotjareu les nostres ments!

Tarragona, 13 de març de 2008

3 comentaris:

Joan Martín ha dit...

Hi ha moltes maneres de dir -i sense caler ser legionari- "somos los novios de la muerte" (per evitar confusions: s'estimen més el podrit que no pas la vida"

Té la mà Maria - Reus ha dit...

tot molt bé, però las lleis són las lleis i els jutges es remeten a elles sense sentiments i dicten sentències, fins que els pilítics no canvin aquestes lleis sempre tenim les de perdre

salutacions

Josep Maria Yago ha dit...

això sembla, Joan.

pos si, Te, però nosaltres també tenim el nostre pes per a canviar-les