Be, aquí estic (torno a estar), enmig cinquanta mil coses. Ara espero un company per anar a fer quatre fotos per la Part Alta (ja les he fet i he tornat), després he d'anar a Barcelona a fer un TAC (coses del seguiment i les convalescències. Durant un parell d'anyets hauré d'anar amunt i avall, amb visites i proves), mentrestant, estic acabant de decidir la tornada a la feina (jo vull, malgrat una certa mandra; uns metges diuen que el que jo vulgui i uns altres que no em precipiti...), rellegeixo les aventures i tribulacions d'En Maqroll, faig teatre i totes les històries de ,a Coordinadora, la colomera, l'ateneu, la cooperativa de consum... i amb la sensació que els dies són curts, que no dono abast i que m'agradaria fer cinquanta-cinc coses més (si més no, clar, :-)). Ahir, al teatre, assajàvem unes cosetes i, enmig, sortien un parell de texts de Demóstenes i de Shakeaspeare i allò que dius "collons! que bo això de Ricard III, l'he de llegir...". Vull veure la darrera versió de Blade Runner, el vídeo sobre War Requiem de Britten... buffff i no oblidar-me del projecte del Camerun i... i, enmig, la família, els amics (sort, de la família i els amics). Amics i amigues, alguns dels quals passen per moments xungos, molt xungos...
Bé, no ens atabalem i a l'assumpte!
Per anar passant, un parellet de frases del Gaviero mentre navega pel riu Xurandó:
- Los gavilanes que gritan sobre los precipicios y giran buscando su presa son la única imagen que se me ocurre para evocar a los hombres que juzgan, legalizan y gobiernan. Malditos sean.
Bé, no ens atabalem i a l'assumpte!
Per anar passant, un parellet de frases del Gaviero mentre navega pel riu Xurandó:
- Los gavilanes que gritan sobre los precipicios y giran buscando su presa son la única imagen que se me ocurre para evocar a los hombres que juzgan, legalizan y gobiernan. Malditos sean.
- En el crac de los caballeros de Rodas, cuyas ruinas se levantan en un acantilado cerca de Trípoli, hay una tumba anònima que tiene la siguiente inscripción: "No era aquí". No hay dia en que no medite en estas palabras. Son tan claras y al mismo tiempo encierran todo el misterio que nos es dado soportar.
8 comentaris:
no esta malament per un funcionari, la feinada que fas, ets un mal ejemple per la profesió, jajaja
salutacions
No hi estic pas d'acord, jo, en això de l'abstenció...ja ho saps!
Petons.
No hi estic pas d'acord, jo, en això de l'abstenció, ni per activa ni per passiva, ja ho saps! Petons!
Sí, sí... el Josep Maria, funsiunriu, de baixa i no para de currar... paradoxes de la vida o exepcions d'aquelles que envien la norma a fer punyetes?
Volem dies de 30 hores, ja!
josep maria, si controles l'anglès, et puc passar la guia de lectura de Ricard III. Ja en parlarem aviat.
eiiii, yo también he estado unos días enfaenada con mil cosas y sin poder pasarme por vuestras "casas".
Espero que todo marche bien.
Enigmática la frasesita de la tumba, me gusta.
Un abrazo.
m'agradaria tornar a la feina i mantenir el ritme, Te (llàstima que em faltaran hores)
Ja ho se, ja, Zel ;-)
no m`ho hauré de prendre malament això de "funsiunriu", no?
només, Tondo? (be, tot es començar)
gràcies, Joan, però això de l'anglès no va tant be :-(
enigmàtica, si, però si no has disfrutado en el camino, una putada!
Publica un comentari a l'entrada