dimecres, 23 de gener de 2008

No més, sinó, cada cop, menys.

Ahir vaig penjar un post que ha comportat alguna queixa i alguna crítica. Per aquest motiu vull deixar clar que la meva intenció al publicar-lo no era, en absolut, torpedinar un acte organitzat per l'Ajuntament i per un sindicat. Ja deia en el post que l'objectiu de l'acte, el rebuig de l'explotació infantil, és totalment defensable, de fet a l'acte promocional del Fòrum Social Català, diumenge, al passeig de les Palmeres hi va haver intervencions en aquest sentit. Tampoc tinc cap intenció de criticar (si més no, en aquest moment ni per aquest tema) ni l'Ajuntament ni el sindicat. Evidentment, tampoc les entitats que tenen previst participar a l'acte (de fet ignoro si són conscients de qui finança l'acte). La meva crítica és pel que fa al finançament de REPSOL, cada cop més omnipresent finançant actes de tot tipus.
Algú m'ha fet notar que si en aquest tema hi ha contradiccions, jo també en tinc. Completament d'acord. En tinc i moltes, però m'agradaria tenir-ne cada cop menys i, en aquest cas, això passa per mantenir el suport que he prestat en altres moments a persones i entitats que han denunciat l'impacte de REPSOL a les seves comunitats. Per altra banda agraeixo el suport en aquest sentit i demano que no me n'afegeixin de noves.
En línia amb el que comento i perquè veieu que el que crítico no és cap tonteria sense importància, penjo quatre vídeos (disculpeu la qualitat d'algun). Els dos primers tracten d'una campanya de l'any 2006, la Contrajunta d'afectats de REPSOL. Els altres dos tracten sobre l'impacte d'aquesta companyia en el món (un amb un resum de fets i l'altre sobre un cas concret). En podria penjar més però vull tancar aquest tema i parlar d'altres coses.

Part 1 de la Contrajunta d'afectats

Part 2

La petjada de REPSOL en el planeta

Cas concret a Bolívia

4 comentaris:

Anònim ha dit...

la vida són contradiccions i per mantenir-nos sempre correctes i encertats només hi ha dues maneres, ser molt però que molt bons (és impossible) o bé parlar i/u opinar despres d'altra gent.
esperar-se, amagat rera uns matolls, a que algú es posicioni, a que algú marqui un sentit o un altre.
i llavors emetre el comentari.

al principi només ho feien els polítics, més que res per què ho tenien molt fàcil, quan no manaven prometien el no podien fer, i quan manaven feien el que no havien promés...una part era engany i una altra "possibilitats", doncs la "vaca no dóna per tot"....

el problema més gros no és atacar als "grans", és atacar a la gent propera en certes coses.

suposo que algunes persones indignades amb tu han estat gent que es considera de la "teua onda" i que no ha entés còm has anat contra ells....

al final tots oblidem que tothom pot opinar i que si X és molt dolenta quan contamina tots els rius d'una vall, per molt que m'engrunegi quatre euros mal comptats i m'ajudi a montar una campanya per salvar l'aranya roja del gaià, continuarà sent igual de dolenta....

en el fons és molt senzill demanar-li a la gent que no compri a la botiga Z per què la roba la fan xiquets però molt difícil rebutjar una "ajuda" per lo de l'aranya...

les contradiccions nascudes de l'honestedat no em fan por i crec que les teues venen d'aquí.

una abraçada
ricardo santiago

Té la mà Maria - Reus ha dit...

em vist a sindicats i empreses juntes, que bonic, quina maravella, tots és de color de blau cel, mare aquest nen em vol pegar !!! ho diré al profesor, fora !! no toquis al meu nen

en fi, i els palestins marxen cap a Egipte, no eren els jueus els que anaven pel desert, quin lio !!!

salut

Sigorgik ha dit...

crec que ho havies de dir, en calent o en fred, és igual. el teu post anterior és un recordatori, és dir: ei! amb aquests ens les hem!!!
contradiccions? sí, com totes les persones. jo en fugiria d'algú que no en tingui, no tenir contradiccions és un símptoma molt dolent...
abraçada!

Josep Maria Yago ha dit...

Gràcies Ricardo, o veig massa clara la proximitat amb qui s'hagi indignat i, evidentment, m'agradaria pensar que es certa la darrera frase del teu comentari (abans de l'abraçada :-))

Si, Te, això no és el mestissatge és el poti poti de la globalització.

Gràcies Sigorgik. De totes maneres si les coses es poden dir ben dites, molt millor ;-)