Ni bisbes, ni guerres: 2 haikús i 5 fotos

¡Que gloria!
Las hojas verdes, las hojas jóvenes
bajo la luz del sol.

Matsuo Bashô
(1644-1694)


En la bahia
también la primavera:
flores de olas

Matsuo Bashô
(1644-1694)

Justicia i Pau - contenciós-administratiu - Fora les tropes espanyoles d'Afganistan

L'amic Jordi Calvo informa, des del seu blog, que Justícia i Pau ha posat recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Suprem contra la decisió del Govern, adoptada el 12 de febrer de 2010, d'enviar 511 militars a Afganistan. Val la pena llegir els arguments:


"La entidad Justícia i Pau de Barcelona ha interpuesto recurso contencioso-administrativo ante el Tribunal Supremo contra la decisión del Gobierno adoptada el 12 de febrero de 2010 de enviar un contingente de 511 militares a Afganistán. En el escrito de interposición del recurso se solicita, como medida cautelar, que se ordene la paralización del envío de tropas o, en su caso, que se ordene su vuelta a casa. El recurso se basa en que la participación de las Fuerzas Armadas españolas en la Fuerza Internacional de Asistencia para la Seguridad en Afganistán (ISAF) supone la participación en una guerra contraria al Derecho español y al Derecho internacional.
Los argumentos en que se fundamenta el recurso contencioso-administrativo son:
1. El envío de tropas se ha realizado al margen de la Constitución española cuyo artículo 63.3 establece que «Al Rey corresponde, previa autorización de las Cortes Generales, declarar la guerra y hacer la paz». Este artículo resulta aplicable porque en Afganistán se está llevando a cabo una guerra. Aunque el envío de tropas fue autorizado por el Congreso de los Diputados el día 18 de febrero, no ha intervenido ni el Senado ni el Jefe del Estado.
2. Las tropas españolas no pueden participar en una misión de la OTAN que se sitúa claramente al margen del Tratado del Atlántico Norte, ratificado por el Estado español. Los artículos 5 y 6 del Tratado del Atlántico Norte sólo contemplan el uso de la fuerza armada en ejercicio del derecho a la legítima defensa ante un ataque armado a una de las partes en Europa o América del Norte, y hasta que el Consejo de Seguridad de Naciones Unidas haya tomado las medidas pertinentes.
3. La ISAF se encuentra subordinada a la operación Libertad Duradera, prueba de ello es que el general Stanley A. McChrystal, es el Comandante de ambas. La operación Libertad Duradera es una guerra de agresión ya que incumple de forma manifiesta la prohibición del uso de la fuerza en las relaciones internacionales y las condiciones a que se somete el derecho de legítima defensa establecidos en los artículos 2.4 y 51 de la Carta de las Naciones Unidas.
4. Las Resoluciones del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas que autorizan el uso de la fuerza por parte de la ISAF son contrarias a la Carta de las Naciones Unidas. El Consejo de Seguridad no puede convalidar una guerra de agresión como es la guerra de Afganistán, ya que eso viola el contenido de la Carta de las Naciones Unidas.En esta ocasión transcribo completamente la nota de Justícia i Pau que muestra que España está en otra guerra ilegal, en base al estudio jurídico del profesor Eduardo Melero, miembro del Centro de Estudios por la Paz JM Delàs."

Un bon dia

Avui ha sigut un bon dia.

Malgrat els efectes de la quimio (ja només queden tres sessions i, demà, la recol·locació d'un catèter entremaliat que es dedica a passejar a la seva bola per les venes), he pogut, hem pogut, fer força coses.

Al matí m'he llevat no massa tard, m'he dutxat i m'he deixat convèncer per estirar-me una estoneta. Tranquil·lament, sense voler, l'estoneta s'ha allargat i ha esdevingut màgica.

Després d'esmorzar i la meditació, m'he capbussat dins meu per intentar treure l'entrellat de tot això de les emocions, els sentiments... la seva relació amb la raó...

La Mònica m'ha tret de les profunditats per donar-me bones noves i, després de donar un tomb i gaudir del sol i el vent, hem dinat al Moss.

Ben alimentats hem baixat fins el Brisa per xerrar i planificar un futur proper emocionant davant un cel i una mar embriagadors.

Passeig per la platja, retrobaments familiars, aprovisionaments i soparillo especial (aquí el tema quimio m'ha passat factura i m'ha complicat una mica el sopar).

Ordinador, blog, notícies... i a dormir.

No em puc queixar, un bon dia!

Les fotos són d'aquesta tarda. Em venia de gust relacionar el cel i la mar amb la Mònica i les emocions i sentiments que ha portat el dia. Amb el post ho recordarem i vosaltres en podeu captar la flaire. Bona nit!

cap exèrcit defensa la pau!

El diari Publico porta aquesta imatge i aquest text. Colpidor! En el text es cita la pel·lícula Johnny cogio su fusil de Dalton Trumbo. La vaig veure fa molt temps i em va impresionar; vaig sortir del cine abans que acabés. Us en penjo un parell de bocins perquè, si no la coneixeu, us en feu una idea:

Us deixo, també, aquest vídeo de Metàl·lica amb una cançó, One, que va sobre el tema i que, quasi, resumeix millor la peli que els vídeos anteriors:

les muralles de Sodom..., perdó Tarragona, i escales cap el cel

Un parell de fotos de l'entrada a la Part Alta pel Portal del Roser (hi ha qui li diu el Portal de la Rossell i qui diu que sembla l'entrada d'Alcatraz). Al fons a l'esquerra la flamant càmera que no estava prevista però algú s'ha tret de la butxaca.


Per altra banda, algú m'ha demanat que enlloc de parlar de l'Aznar estaria bé parlar de l'Eugenio Merino. Em sembla perfecte, però tenint en compte que jo no coneixia aquest artista, us penjo un enllaç que en parla. També com no, us deixo la foto de l'escultura "Stairway to Heaven" que ha provocat les ires de Jehovà, Uyy, perdó!, volia dir del govern d'Israel que s'ha sentit ofès com si el que estan fent amb Palestina no fos una ofensa al cel.

"Stairway to Heaven" és l'obra d'Eugenio Merino que ha fet que el govern israelí s'estripi les vestidures (qui feia això els fariseus?)

Per cert, "Stairway to Heaven" és també una cançó de Led Zeppelin. Us deixo amb la versió d¡'En Frank Zappa

23 F i reivindicacions de la CGT per fer front a la crisi

El dia 23 de febrer, CC.OO. i UGT han convocat manifestacions contra la reforma de les pensions.
El sindicat CGT (Confederació General del Treball) ha emès la següent nota (premeu a sobre per ampliar-la)Una de les parts de la nota és interessant perquè diu:

"Abans de l'anunci d'allargar l'edat laboral, aplaudit tant per empresaris i banquers com pel centre i la dreta política, la CGT vam proposar a totes les organitzacions sindicals reunions per a analitzar la situació i preparar una Vaga General, que servís per a aturar la sagnia d'acomiadament i preparar una resposta conjunta més enllà de la debilitat que suposa reaccionar empresa per empresa, obrir un debat en la societat i fer propostes que compensessin la situació, és a dir, que no recaiguessin en les costelles dels treballadors. Dels sindicats majoritaris només hem obtingut el silenci com a resposta.

Ara s'han convocat manifestacions a les principals ciutats de província de Catalunya. La CGT no hi serem com organització perquè no s’han posat en contacte amb nosaltres i perquè creiem que aquesta actuació té poc recorregut, com així ha succeït en múltiples d'ocasions. Tant de bó ens equivoquem! Malgrat això, hem rebut amb moderat optimisme aquesta mobilització, i estem a l'espera de que en el futur immediat sigui possible posar en comú propostes, objectius i un calendari de mobilitzacions. Molt ens temem que com gairebé sempre sigui la mobilització del 23 de febrer una posada en escena de cara a la galeria mediàtica i per, a continuació, signar executivament i sense contar amb els treballadors/es, una reforma Laboral que respongui en gran mesura al programa de la patronal. Esperem que no sigui així.

Deixo, al final, un enllaç a les reivindicacions de la CGT per fer front a la crisi.

I encara té la barra de criticar i xulejar

Ja ha passat el 15 de febrer de 2003, aniversari de les grans manifestacions contra la guerra d'Iraq. El clamor popular fou ignorat pels "amos del món" que dies després engegaven una agressió qualificada d'il·legal, il·legítima i immoral. Temps després s'ha conegut el que tots sabíem: que NO hi havia armes d'agressió massiva a Iraq.
Una colla de ciutadans i ciutadanes vam exigir un judici a l'ex-president de govern però, el 20 de juliol de 2009, el Tribunal Suprem decidí arxivar la querella criminal interposada contra José Maria Aznar per la participació d'Espanya en l'agressió contra Iraq.
L'ex-president del govern espanyol, José Maria Aznar, enlloc d'avergonyir-se per la seva ignorància criminal continua xulejant i insultant.

La darrera mostra del cinisme i "virtuts" d'aquest personatge, pressumpte criminal de guerra, s'ha produït avui quan un grup d'alumnes de la Universitat d'Oviedo l'ha esbroncat amb motiu d'una xerrada.

A la foto podeu veure un detall de l'extremada educació d'un ex-president de govern

No a la profileració nuclear. No a la hipocresia dels Estats. Bloqueig Alderston.

El passat 15 de febrer, activistes no violents procedents de diferents països, han pogut bloquejar els accessos a l'emplaçament d'armament atòmic d'Aldermaston (Berkshire, Regne Unit). Vint-i-quatre persones, onze de les quals procedents de l'estat espanyol, foren detingues i alliberades, més tard, sense càrrecs. Altra cosa és que les detencions es van fer utilitzant la nova Llei de Policia contra el crim organitzat. Llegiu l'article de Jordi Calvo, Hazaña antimilitarista, activistas criminalizados. En aquest altre enllaç, podreu seguir informacions sobre el bloqueig apareguts a la premsa estatal i en altres mitjans. Podeu veure'n fotos prement en aquest enllaç.

L'acció es va preparar perque, malgrat que des de fa moltg, hi ha prou potencial nuclear com per acabar amb la vida a la Terra, les grans potències desenvolupen armament atòmic cada cop més destructiu.

Amb el bloqueig es pretén enfrontar a la incoherent actitud dels estats que vulneren la legislació que ells mateixos promouen i que equiparen defensa a autodestrucció, les nostres conviccions Noviolentes, des del convenciment de la seva superioritat ètica. Més concretament esperant que l'actitud britànica quedi en evidència a la Conferència de Revisió del Tractat de No Proliferació Nuclear que es farà en el mes de maig a Nova York.

Els Estats Units i Anglaterra col·laboren en projectes d'armament nuclear (operació Hurrican en el marc del projecte Manhattan, Acord de Defensa Mutua signat el 1958 i prorrogat l'any 2004, acords de venda de míssils Polaris (1962) i Trident (1982), tots dos portadors de caps nuclears...
Curiosament, els dos estats van signar, l'any 1968, el Tractat de No Proliferació Nuclear (NPT), en vigor des de 1970. Amb 188 estats adherits, l'acord estableix la diferència entre Estats Nuclearment Armats (els que ja havien realitzat explosions nuclears l'any 1967) i la resta de signants que no poden desenvolupar armament nuclear. Tanmateix, els Estats Nuclearmente Armats, curiosament els membres permanents del Consell de Seguretat de la ONU (EUA, Regne Unit, Rússia -com a hereva de la URSS-, França i Xina), es comprometen mitjançant l'article VI a la reducció i desaparició del seu potencial nuclear militar. En la pràctica, evidentment, no està sent així.
En el mes de març de 2007, el govern de Tony Blair va decidir renovar el seu sistema de míssils submarins intercontinentals Trident. El cost d'aquest projecte és de 20.000 milions de lliures segons el govern i cinc cops més segons Greenpeace i suposa un incompliment del Tractat de No Proliferació Nuclear.
Actualment cada míssil Trident pot arribar a 11 300 km i porta dotze caps nuclears (cadascun amb una capacitat destructiva superior a la bomba llençada sobre Hiroshima el 6 d'agost de 1945. El desenvolupament i fabricació dels caps nuclears es fa en el Centre d'Armament Atòmic d'Aldermaston.

concentració Llibertat per Palestina i impunitat governants

Divendres al vespre, més d'un centenar de persones ens vam trobar per mostrar el nostre suport a la jove tarragonina Ariadna Jové i a la seva companya de l'ISM, Bridgitte Chappell, detingudes ambdues per l'exèrcit d'Israel incomplint els acords d'Oslo. En altres casos s'ha intimidat les persones detingudes, se'ls ha fetsignar alguna mena de document i se les ha repatriat. En aquest cas cap de les dues joves ha volgut signar res i això ha posat de manifest alguna de les il·legalitats que comet l'exèrcit d'Israel. Malgrat això, fa un parell de dies, l'exèrcit va tornar a entrar al pis de les activistes per intimidar els cooperants estrangers.

Us deixo alguns enllaços sobre la concentració:

• La primera és la del portal Pobleviu

• la segona la del Diari de Tarragona

• i la tercera, la d'El Punt que s'està distingint per una cobertura del tema que fa vergonya

A banda, davant el risc que membres del govern israelià siguin detinguts si viatgen a algun pais europeu, acusats de crims de guerra, especialment al Regne Unit (A Espanya ja s'ha desactivat aquest risc, amb les mogudes i sentències de l'Audiènsia Nasional, ja només hi ha justícia universal si hi ha implicats ciutadans espanyols) es veu que el govern anglès preveu facilitar als mandataris que viatjin a aquest pais, un document per evitar que puguin ésser detinguts en aquestes visites. Això, si més no, és el que explica el diari Público que comenta, a més, que l'exèrcit a tornat a entrar en el pis de l'Ariadna Jové.

Continuen els NYAPS a la Part Alta

Si premeu sobre la imatge de dalt podreu llegir la notícia d'El Punt sobre la instal·lació de la pilona que haurà de controlar l'accès de veïns a la Part Alta llegint la matrícula dels vehicles.

La foto de la notícia dona la raó als que diuen que sembla l'entrada al presidi d'Alcatraz. A la "restauració" del portal s'hi afegeix, ara, un nou NYAP.

Fa temps, gent de l'associació de veïns de la Part Alta vam parlar amb Carlos Castillo i vam manifestar els nostres dubtes per la instal·lació d'un lector de matrícules car enteniem que no volíem càmeres a la Part Alta. Se'ns va dir que no hi havia problemes que el lector era a ras de terra i només veia les matrícules. Ara, veig a la foto (a l'esquerra), i passant pel Portal del Roser es veu millor, que hi ha una càmera dalt d'un màstil. És el lector de les matrícules? les llegeix des de l'alkçada? si no ho és que caram és (suposant que no sigui el que sembla o sigui una càmera)? perquè s'instal·la una càmera, si ho és, després de dir que no es faria?

No tinc cap intenció de fer propaganda de cap marca però aquesta tarda he vist un anunci que m'ha agradat i, a més, em suggereix coses en relació a la instal·lació en general i a la càmera en concret.

Em suggereix que qui hagi decidit la instal·lació deu ser l'"smart" de l'anunci, els qui "tenen cervell", els "listillos" i els altres devem ser els "stupids". Bé doncs se m'acut que els "stupids" (en aquest cas les estúpides; els estúpids hauríem de fer calvos o ensenyar altres parts de l'anatomia), podríem posar-nos la matrícula sobre el cos i ensenyar-la com fa la noia de l'anunci. Si més no seria més divertit i tant els funcionaris que controlin la càmera com els mirons que, ben segur, s'ajuntarien al voltant del portal ens ho passariem força bé. Fins i tot es podria convertir en un reclam
turístic.

NO A LA VIDEOVIGILÀNCIA! i menys encara si es fa d'amagat.

Per cert, l'objecte del post no era aquest, inicialment, sinó el de mostrar la meva estupefacció i vergonya davant el fet que a la Part Alta hi ha tres associacions de veïns (aquest fet, per si sol, ja és una pena) i hi ha rumors que parlen de la creació d'una quarta,. Dues de les associacions esmentades es presenten en una roda de premsa de la maneta d'un partit polític i luna tercera, sembla, que justifica i treu ferro a la decissió municipal. La quarta encara no diu res. Quins personalismes i quina vergonya!

concentració, Llibertat per Palestina, div endres a les 19,00 h. a la plaça de la Font

Ariadna Jové i el "democràtic" govern d'Israel

Ahir arribava la notícia que l'exèrcit del democràtic Israel va detenir Ariadna Jové, a Ramal·la, violant els acords d'Oslo en els quals es comprometia a no entrar en territori palestí excepte en casos greus de perill de la seguretat (la seva, clar). Al voltant d'una desena de jeeps de l'exèrcit i soldats armats van irrompre a la seva casa i la van detenir junt amb una altra companya australiana. El motiu: tenir el visat d'estada al país caducat.
A més com a bons aprenents de les dictadures llatinoamericanes (de fet, qualsevol dictadura) es van emportar un ordinador i documentació de l'ISM (International Solidarity Movement).

La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau manté contactes amb l'ISM, alguns companys han vingut a Tarragona, entre d'altres llocs, a fer alguna xerrada i amb grups israelians antimilitaristes que treballen pels drets humans, de tothom. Justament no fa massa que l'Ariadna Jové i una companya van fer una xerrada i van passar unes fotos sobre un viatge que havien fet a Palestina, invitades per l'Ateneu Llibertari Alomà.

No sembla casual que les autoritats israelianes detinguin i persegueixin activistes per la pau estrangers -que no poden fer altre cosa que interposar els seus cossos, la seva presència i la seva mirada entre els soldats i les víctimes (caldria recordar la Rachel Corrie, per exemple, també de l'ISM)- com si fossin terroristes perillosos.

Mentre faig el post m'assabento que un tribunal ha decretat la llibertat sota fiança de l'Ariadna i l'altra companya que, això si, no poden sortir d'Israel i hauran de comparèixer en un judici que no persegueix res més que impedir la presència d'activistes estrangers i silenciar el seu testimoni.

Entretant, em cau la cara de vergonya quan llegeixo que Israel es defensa de l'acusació de crims de guerra a Gaza amparant-se en una sentència de l'Audiència Nacional espanyola (recorreguda davant el Tribunal Suprem) tallant la instrucció del jutge Fernando Andreu que, tenint en compte la jurisdicció universal, es fixà en una incursió militar israeliana a la franja de Gaza contra un dirigent de Hamas (l'any 2002). L'atac "selectiu", sinònim, sembla, d'un crim de guerra, va matar 14 persones i en va ferir 150. Durant el gener de 2009 l'operació "Plom fos" va mostrar que això tan sols era un assaig de crims de guerra.

El govern d'Israel, que ara es defensa amb la sentència de l'Audi+encia Nacional, va posar el criut al cel i el ministre Moratinos els va donar garantíes que la cosa no passaria a majors. Efectivament, l'Audiència va tapar l'assumpte i les Cortes van aprovar una reforma legal modificant el principi de jurisdicció universal. Ara és més difícil investigar segons què i segons a qui. Vergonya!

L'Ariadna escriu per diferents mitjans de comunicació. Si premeu sobre l'enllaç podreu llegir-ne algunes que va enviuar a l'Accent.

En el blog d'un amic, Cuca de llum, es diu que l'Ajuntament de Tarragona hauria de deixar de flirtejar amb el govern d'Israel i mullar-se per l'Ariadna. Jo comparteixo aquesta opinió, no entenc que pinta l'ambaixador d'Israel parlant de míssils en actes suposadament de col·laboració cultural, i, per tant, m'hi afegeixo.

Ah! i recordeu que divendres, 12 de febrer, hi ha una concentració de suport, a les 19,00 hores, a la Plaça de la Font.

triperia televisiva i triperia aristocràtica

Aquesta tarda, després de La Riera, he fet una mica de zapping i m'he quedat parat. En un programa, em sembla que d'Antena 3, una colla de tertulians bocabadats estaven parlant via telefònica amb una veu quasi inintel·ligible que desgranava excuses i lamentacions entre explicacions sobre la gelosia dels seus fills. Pels cartells d'"exclusiva" i els comentaris dels tertulians he descobert que es tractava de la Duquesa de Alba (ho he dubtat força estona, cinc cops duquesa, divuit cops marquesa, vint condesa, condesa-duquesa y condestablesa, a més de ser catorce vegades Grande de España. Amb el temps, en virtut d'herències i matrimonis, la Casa de Alba, ha anat afegint títols fins a convertir-se en la casa noble que en té més a tota Europa.

Jo, com podeu suposar, no soc cap fan de l'aristocràcia, més aviat el contrari, però no he pogut evitar sentir una certa pena per una persona de 84 anys que, probablement es trobava en un "episodi de desorientació i pèrdua de memòria" (no m'ho invento, és, simplement, el que va al·legar per justificar els improperis que va adreçar als jornalers del SOC, Sindicato de Obreros del Campo), (veieu també la notícia sobre la denúncia formulada pel sindicat).

No recordo quin programa era però, en el transcurs del zapping he passat també per Tele5 on feien el programa Sàlvame (sovint, aposentat en els sillons de la químio m'he d'empassar, si més no, el so car es veu que és un dels programes que agraden a bona part dels altres pacients) que en deu ser cosí-germà. Una colla de "tertulians", entre els quals la cridanera i gesticulant Belen Esteban, es dediquen a l'evisceració de persones "famoses" i d'ells mateixos, parlen, criden, gesticulen, mengen, ploren... Patètic! En el programa d'ahir, la Sra. Mila Ximénes, a qui el dia abans havien robat el mòbil o no se què, va aprofitar per fotre una soflama racista dient coses com què enlloc d'ajudar fora, primer havíem d'ajudar als de dins el país i altres que, voluntària o involuntàriament, vinculaven la immigració i la delinqüència. Fint i tot, el presentador, Jorge Javier Vàzquez, li va haver de fer notar que estaven en directe, amb audiència, i que determinades coses no es poden dir de determinades maneres.

Ja que estem parlant de triperia, passo a la triperia fina i torno a la duquesa de Alba. He dit que m'ha sapigut greu sentir aquesta senyora. Jo em pensava que els "grandes de España" parlaven d'una determinada manera, senyorívola i fina, i m'he trobat que aquesta, la más grande, parlava com qualsevol iaia amb demència senil (sigui dit amb tot el meu respecte per les iaies i les iaies malaltes). Seran els "grandes de España" persones de carn i ossos i amb sang vermella com la de la resta de mortals? Be, molt greu però no puc evitar solidaritzar-me amb les paraules del SOC referint-se a aquesta senyora. A l'acabament d'un acte de conciliació, previ al judici per injúries, Diego Cañamero deia que no sols no es retractarien del que havien dit sinó que «seguiremos denunciando los abusos de los terratenientes en Andalucía, sean quienes sean. Ante eso no hay nada de lo que retractarse. La duquesa que haga lo que quiera».

En un article anomenat Duquesa de Alba, "Hija predilecta de Andalucia"?, que us recomano, el SOC diu coses com aquesta: "El SOC no tiene nada personal contra la Duquesa de Alba, pero sí nos llena de indignación la clase aristocrática, pudiente y privilegiada a la que representa, ya sea conde, duque o marqués. ¿Que tienen que ver las condiciones y la vida diaria de la inmensa mayoría del pueblo andaluz con los intereses de la aristocracia terrateniente?. Los datos publicados por Intermón sobre las fortunas que se llevan éstos a costa de las ayudas comunitarias son escalofriantes. Sólo siete grandes propietarios en Andalucía se embolsan más de 14,5 millones de euros (unos 2.400 millones de ptas.), lo que representa el 25% de las ayudas totales: Hermanos Mora Figueroa-Domeq, Hermanos Barrera, Nicolás Osuna (Conde de Osuna), La Duquesa de Alba, Iñigo Arteaga Martín (Duque del Infantado), Hermanos Lopez de la Puerta y Samuel Flores. Por el contrario miles de pequeñas fincas familiares han ido a la ruina."

En resum que he vist com uns treien les tripes de "famosos" i m'he trobat en que algun dels famosos no ho era per haver participat en un programa de TV o per haver-se follat a algú més famós, sinó per la seva pertinença a una classe o categoria amb una gran professionalitat per treure les tripes del poble (ja sé que sona una mica demagògic però que voleu? és el final del post).

Un pont sobre el Drina

Estic llegint Un pont sobre el Drina d'Ivo Andric. El llibre m'està agradant força i hi veig, de moment, dec anar per la meitat, una imatge de la Bòsnia diversa en la que convivien musulmans, serbis, jueus...

Quasi al principi es narra l'empalament d'una persona en el pont. El fragment em va esborronar, però he de reconèixer que m'impacten molt més les coses que van passar a Višegrad durant la "guerra" a Bòsnia i Herzegovina (poso guerra entre cometes perquè soc de l'opinió que no es pot anomenar guerra als fenòmens que tenen lloc entre víctimes i botxins).

AMNISTÍA INTERNACIONAL: Bosnia y Herzegovina: No hay justicia para las víctimas de violación. Un article sobre les condemnes a Sredoje i Milan Lukic, membres de les Aguiles Blanques d'En Vojislav Seselj, per crims de guerra a Visegrad.

Els següents enllaços tracten sobre les bestieses, inhumanes, que criminals de guerra serbis van cometre a Visegrad:

Los asesinos de Gorazde (a la vall del Drina) ya tienen rostro
Un reguero de sangre en el puente del Drina

Mersud C., compañero de Jasmin, cuenta que los cadáveres bajaban por el río casi todos los días. «Eran hombres y mujeres, viejos y jóvenes. Habían sido golpeados y torturados. Sus cuerpos estaban negros y azulados. A algunos les habían cortado la cabeza. También había niños, unos 10 ó 12 y dos bebés de unos 18 meses».

imatge del pont sobre el Drina

Fa uns dies, fent zapping, vaig passar un moment per no sé quin canal en el qual li feien una entrevista al poeta Marcos Ana (Fernando Macarro Castillo), un símbol de la cultura antifeixista i membre del PCE, que ha complert més de 20 anys de presó sota el franquisme (que el condemnà a mort en dues ocasions). En el moment en què jo vais passar per aquell canal, Marcos Ana deia (suposo que parlant de l'estalinisme) que les persones poden fallar però les idees no i que gràcies a les seves idees era el que era (o quelcom semblant). Jo, sento discrepar, crec que val la pena apostar per les persones, no per les idees o les ideologies (una ideologia, diu el diccionari de l'Acadèmia, és un conjunt d'idees fonamentals que caracteritza el pensament d'una persona, col·lectivitat o època, d'un moviment cultural, religiós o polític, etc.). Crec que sense les idees amb les que es va enverinar la població i certes "persones" el genocidi de BiH i l'anomenada "neteja ètnica" no hauria estat possible.

Acabo el post amb la frase de Camús: «En ce moment, on lance des bombes dans les tramways d’Alger. Ma mère peut se trouver dans un de ces tramways. Si c’est cela la justice, je préfère ma mère.» (En aquest moment es llancen bombes en els tramvies d'Argel. La meva mare podria estar en un d'aquests tramvies. Si això és la justícia prefereixo la meva mare).
"En estos momentos están poniendo bombas en los tranvías de Argel. Mi madre puede estar en uno de esos tranvías. Si la justicia es eso, prefiero a mi madre".

FSCAT i PxP o sigui Forum Social Català i Paraules per la Pau

imatge de la lluna plena, el passat dissabte a les Muralles

Aquest cap de setmana s'ha cel·lebrat el Forum Social Catala - 2010. El darrer dia es va fer l'assemblea de moviments socials en la qual es va establir un calendari de mobilitzacions. Jordi Calvo, del Centre Delàs, en parla en el seu blog:

Mobilitzacions pel 2010

Muchos son los resultados de los encuentros entre movimientos sociales del pasado fin de semana. Además de romperse barreras entre diferentes actores sociales y políticos, de articularse o impulsarse nuevas campañas y de aprender de la diversidad que compone la infinidad de propuestas de lucha de la izquierda no representada (o tan solo escasamente) en los espacios de representación democrática, podemos mencionar una serie de movilizaciones prioritarias. En la Asamblea de Movimientos Sociales del Foro Social Catalán tenemos una buena muestra de fechas clave a las que prestar atención durante este año. Sin olvidar las ya tradicionales que por supuesto hay que apoyar y promover, como es el caso de la del 1 de mayo, este año contra la Europa del capital o la del 8 de marzo, día de las mujeres. Este año en que la presidencia de la UE está en manos españolas es especialmente importante que salgamos a la calle a parar los pies a quienes impulsan políticas que olvidan las necesidades y derechos de las personas, priorizando, como han hecho hasta ahora, el beneficio económico de grandes empresarios y la desigualdad social. Las fechas de movilización a destacar son por tanto una contracumbre durante los días 4 a 7 de junio, durante la cumbre de jefes de estado de la UE y de los países del Mediterráneo en Barcelona, y los días 17 y 18 de mayo, con motivo de la cumbre de jefes de estado de la UE y de América Latina en Madrid. Este año, haciéndome eco de las palabras que cierran la declaración de la mencionada asamblea, enfrentémonos más que nunca a la Europa del capital, la crisis y la guerra y defendamos una Europa social, de los pueblos y la paz. Y por su puesto, movilicémonos contra el pensionazo de Zapatero, que parece mentira que un gobierno socialista se dedique a reducir algunos de los pocos logros sociales conseguidos en nuestra historia.

Per cert, entre les mobilitzacions n'hi ha una importantíssima: la concentració antimilitarista de cada primer diumenge de mes, Paraules per la Pau, a les 12 del migdia, a la Plaça de la Font (aquest diumenge toca).