Deixa que els meus ulls s'acostumin a la foscor.....

 

 

Quins moments i quins records més dolços i bonics.....t'estimo.....

Prostitutes indignades. No prohibeixis els meus drets!

Aquests dies es torna a parlar de la prostitució. En principi només de la seva vessant, podríem dir-ne, pública. Les autoritats no volen imatges de prostitutes a les carreteres catalanes -l'excusa per a assolir-ho és el d'evitar el risc d'accidents- ni als carrers de la Barcelona turística.

El conseller Josep Lluis Cleries, Benestar i Família, en declaracions a EFE, ha reconegut que el Govern "està mirant, per diferents mitjans i camins, anar posant dificultats (a l'exercici de la prostitució) perquè creiem  que es un sistema mitjançant el qual unes persones es guanyen la vida i unes altres satisfan les seves necessitats sexuals que en una societat com la nostra hauria de quedar fora del que son les relacions normals".(?)

Per evitar-ho preveuen mesures com un fitxer en el que constaran les dades de prostitutes i clients i sancions de fins a 30.000,00 euros. Aquestes mesures no amaguen que la finalitat última del Govern és abolir la prostitució.  

Contra l'enduriment de l'ordenança cívica a Barcelona, un grup de prostitutes ha engegat la Campaña de Prostitutas Indignadas: voces contra la prohibición de los derechos de las mujeres en la calle. S'ha creat un blog,  Prostitutas indignadas ¡No prohibas mis derechos!  La Campanya ha preparat el següent comunicat:

Davant l'anunci de reforma dels articles relatius a l'exercici de la prostitució en l'anomenada Ordenança de Civisme de la Ciutat de Barcelona, que suposarà la prohibició de l'activitat, com a organitzacions i persones compromeses amb la defensa dels drets de les persones, hem de denunciar:
Que no queda ja cap dubte sobre les conseqüències negatives d'aquesta normativa de persecució i assetjament al col·lectiu de dones que exerceixen prostitució. Existeixen informes interns: com l'emès per l'àrea de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, i externs: d'organitzacions especialitzades, d'atenció a dones víctimes de prostitució forçada, d'organitzacions feministes i de defensa dels DDHH. No és possible apel·lar al desconeixement sobre els efectes devastadors que aquestes normatives comporten en la vida de les dones, aprofundint la precarietat i vulnerant els seus drets ciutadans.
Que durant els últims sis anys, l'Ordenança ha demostrat ser un instrument inadequat per abordar realitats socials complexes tals com la prostitució. Ni tan sols els seus arguments, respecte a la millora de la convivència ciutadana, o de la suposada lluita contra l'explotació sexual, són ja possibles d'esgrimir per part del consistori barceloní per justificar la seva aplicació. En la pràctica, aquesta nova volta de rosca comportarà una major estigmatització de les dones i agreujarà la seva situació de vulnerabilitat, quedant més exposades que mai a la violència policial, a la violència comunitària i a la violència de les organitzacions criminals.
A més, és necessari recordar que aquesta proposta de reforma de la normativa fa novament cas omís a la Autoritat Catalana de Protecció de Dades que ha resolt en més d'una ocasió que l'Ajuntament de Barcelona es troba vulnerant la Llei Orgànica de Protecció de Dades recaptant dades personals especialment protegits com són els relatius a la vida sexual. Motiu d'aquesta resolució és que a dia d'avui existeixi un procés judicial entre tal Organisme, garant de la protecció de dades, enfront del consistori barceloní que continua incomplint el seu dictamen i es nega, malgrat existir una resolució, a cessar en el tractament de dades en l'aplicació dels articles de l'Ordenança que es pretenen reformar.

Per tant,

 • Entenent que es tracta d'una mesura adoptada amb ple coneixement de les greus conseqüències que comporta i de la seva comprovada ineficàcia.

 • Entenent que la mateixa normativa es troba en aquests moments sota un qüestionament respecte de la legitimitat jurídica de la seva aplicació.

 • Entenent que la proposta de reforma s'emmarca en la continuïtat d'evitar tot procés participatiu real,

 • Entenent que la crisi de drets de ciutadania és cada vegada més profunda,

Instem a l'Ajuntament de Barcelona, als seus representants i als grups polítics:

 • A revisar en profunditat els seus arguments entenent que comporten una vulneració de drets de totes les dones que exerceixen prostitució i una violència institucional inexcusable enfront d'aquelles que es troben en situació de prostitució forçada.

 • A iniciar immediatament processos col·lectius, que comptin amb l'opinió de les dones que exerceixen prostitució, per a la millora de la seva qualitat de vida, per enfortir l'exercici dels seus drets com a ciutadanes.

 • A evitar abordar la realitat de la prostitució amb el desenvolupament de polítiques de persecució policial, i destinar els limitats recursos públics a altres finalitats.

La Campanya Prostitutas Indignadas dona suport al comunicat elaborat per les organitzacions que treballen i donen suport a les dones que exerceixen prostitució: SICAR. Cat – Adoratrius, Genera, Fundació Ambit Prevenció i Lloc de la Dóna – GGOO. Tant comunicat com llistat d'entitats adherides es pot consultar en el blog i en el següent enllaç. 

• Notes de premsa i ressò en mitjans de comunicació 

i, també,

• Publicat en els mitjans sobre la manifestació de Barcelona

  http://www.larazon.es/noticia/4741-las-prostitutas-se-manifiestan-contra-la-ordenanza-de-civismo
  http://www.elmundo.es/elmundo/2012/04/26/barcelona/1335468552.html
  http://www.lavanguardia.com/vida/20120426/54285531200/protesta-prostitutas-raval.html
  http://www.europapress.es/sociedad/noticia-450-personas-marchan-barcelona-contra-prohibir-prostitucion-...
   

 Enllaços a entitats promotores i a Hetaira

• Fundació Ambit Prevenció i Lloc de la Dóna – GGOO : és un espai de trobada i relació entre dones i grups de dones, obert a la participació i a les propostes de les dones que ho desitgin.
• SICAR cat - Adoratrius: Una apuesta por los DDHH de la mujer
• Asociación para la Prevención, Reinserción y Atención de laMujer Prostituida:   Asociación para la prevención, reinserción y atención de la mujer prostituida.
• Mujer frontera: es un espai  virtual construït per dones que han patit la tracta de persones, i per dones feministes.
• Hetaira: Col·lectiu en defensa dels drets de les treballadores del sexe

La Marató de TV3

         

Refugio nocturno

Me han contado que en Nueva York, 
en  la esquina de la calle veintiséis con Broadway, 
en los meses de invierno, hay un hombre todas las 
             noches
que, rogando a  los transeúntes, 
procura un refugio a los desamparados que allí se 
                   reúnen. 

Al  mundo así  no se le cambia, 
las  relaciones  entre  los  hombres  no se hacen  
                         mejores. 
No es ésta la forma de hacer más corta la era de la 
            explotación. 
Pero algunos  hombres  tienen cama  por  una  noche, 
durante  toda  una  noche  están resguardados del  
                       viento
 y  la nieve  a  ellos  destinada  cae  en la calle. 

Algunos  hombres  tienen  cama  por  una  noche, 
durante  toda  una  noche  están resguardados del 
                      viento
 y la nieve a ellos destinada cae en la calle. 
Pero al mundo así  no se le cambia, 
las relaciones entre  los  hombres  no se hacen   
                      mejores. 
No es ésta la forma de hacer  más corta  la era de la 
           explotación.
(1931)

del llibre Poemas y Canciones de Bertolt Brecht

12M-15M - Ningú guanyarà a menys que tothom guanyi

 

PERQUÈ SOM EL 99%, NINGÚ GUANYA SI NO GUANYEM TOTS!                                    #12M15M 

El sistema econòmic que patim condemna a la immensa majoria de la població mundial a la pobresa i/o a la incertesa diària, estigmatitzant les generacions futures amb l’herència  d’una societat arrestada pels totalitarismes, pels greus riscos mediambientals i esclavitzada per la precarietat i la xacra de la ignorància.

Tot això en benefici d'uns pocs que, conscient i planificadament, donen l'esquena a la voluntat dels pobles.

Per això cal exercir “activament” la capacitat de resposta personal i col·lectiva que tots tenim, legítimament, com a poble.

Unim-nos en una sola veu, fem saber als polítics i a les èlits financeres del mercat que, NO ENS REPRESENTEN! i que nosaltres PODEM i VOLEM decidir el NOSTRE FUTUR!

Reclamem justícia social. No donarem cap pas enrere en la defensa dels nostres drets.

Insistim: NO SOM MERCADERIA EN MANS DE POLÍTICS I BANQUERS!

El 12M, en un exercici de denúncia col·lectiva, prendrem els carrers i places de ciutats de tot el món ...

Persones de tots els continents, ens trobarem de nou per continuar alçant les mans i les veus pel canvi global que volem.

EL PROPER 12 DE MAIG el poble ocuparem els carrers!

I TARRAGONA RESPONDRÀ A AQUESTA CONVOCATÒRIA

Comptem amb TU!! Perquè TU ets poble!! TOTS som Poble!!

EL 12 DE MAIG convertirem plegats els carrers en ALTAVEUS DEL MÓN.

PER UN MÓN veritablement HUMÀ, JUST, IGUALITARI, PLURAL, SOLIDARI, LLIURE, DEMOCRÀTIC ...

PRENGUEM ELS CARRERS EL 12 DE MAIG!!

El pasado 15 de octubre muchísimas personas salimos juntas a las calles en más de 1000 ciudades de 82 países. Tomamos las calles, nos organizamos, y comenzamos un camino hacia un cambio global.

Han pasado más de 6 meses y seguimos alzando la voz para dejar claro a políticos y banqueros QUE NO NOS REPRESENTAN; somos personas que que estamos coordinadas, pensando juntas y exigiendo nuestras reivindicaciones para que el bienestar del 99% de la población sea tenido en cuenta.

La legitimidad de nuestros gobernantes reside en que deben atender los intereses de la inmensa mayoría de la sociedad, y no el de unas pocas privilegiadas.

Estamos en todos lados; estamos donde no nos esperan.

Reclamaremos con total firmeza y de un modo no violento la justicia social, la distribución de la riqueza y una ética pública, mientras condenamos la pobreza, la desigualdad, la devastación medioambiental y la corrupción, como herramientas de sometimiento de los poderosos sobre las sociedades.

No pararemos hasta conseguir nuestros objetivos, los del 99% de la población. Saldremos a la calle una y otra vez hasta que podamos decidir entre todas, el mundo en el que queremos vivir.

¡Queremos un cambio global!

¡Convirtamos las calles en el mayor altavoz del mundo el 12 de mayo!

¡Porque somos el 99%!

¡Porque no somos mercancía en manos de políticos y banqueros!

¡Tomemos las calles el 12 de mayo!

Qui és qui? mossos, brètols, infiltrats...?

La foto de la mani de l'1 de maig a Barcelona

La mani del 1r de maig d'enguany, a Barcelona, s'ha caracteritzat pel nombre de grups de mossos de paisà que han encerclat la mani.  En aquest conjunt de fotos n'hi ha d'avui, del 29M, alguna de juny de 2001... Si les barrejo i no em miro el braçalet que, per altra banda, es pot treure o amagar, tal com fan els seus companys d'uniforme amb el número d'identificació, em quedo amb el dubte i ja no sé qui és qui: mossos, brètols, infiltrats... la qual cosa em crea força malestar perquè, fins i tot amb braçalet, fan por.

Imatges d'agressions a xiquets d'institut, desallotjaments salvatges, melses rebentades, ulls buidats, policies de paisà que regiren i llencen per terra els objectes de viandants, checkpoints en que et pregunten i t'identifiquen, declaracions força preocupants dels comandaments, inclòs el conseller... fan que no em senti segur de la protecció de la policia sinó més aviat el contrari. 

Aquesta foto és del juny de 2001 i sembla ben clara, no?

Visions perifèriques de combat -Per un món on càpiguen tots els mons

"S'ha acabat el temps del plany, s'ha acabat el temps del "no hi ha res a fer". Ara sabem i podem afirmar que hem estat capaces de resistir, que hem estat capaços de crear espais de dissidència, que hem estat capaces de dir "NO" quan ha calgut, que hem estat capaços de dir en veu alta, que el futur serà de totes o no serà"

Ahir, 27 d'abril, vam presentar el llibre Visions perifèriques de combat (per un món on càpiguen tots els mons) d'En Jordi Martí Font en un acte organitzat per la Biblioteca La Bullanga.

El Marc Suanes, jo mateix (el prologuista) i el Jordi el vam presentar a la Sala d'Actes del Museu d'Art Modern.

d'esquerra a dreta Marc Suanes, Jordi Martí i Josep Maria Yago

 A l'acabament de la presentació i acompanyats dels Llunàtics vam baixar fins el Casal Sageta de Foc per fer un beure.

Després, la gent va pujar cap a l'Ateneu Alomà a on hi havia previstes més presentacions de llibres i un soparillo.

No és cap novetat que la meva salut no és cap meravella i, per tant, entre quimios i històries tenia el dubte de si podria pujar i fer la meva part. Finalment, vaig poder i no cal dir que vaig quedar encantat. El fet de poder acompanyar el Jordi i compartir parlaments amb ell mateix i amb el Marc Suanes va ser fantàstic i compartir l'acte amb totes les amigues i amics que s'havien aplegat, també. Després jo vaig marxar més aviat però el gaudi ja s'havia assolit.

El Marc va situar el llibre en el seu context, les trobades contra el Neoliberalisme i per la Humanitat, la creació dels MRG que a Tarragona esdevingué Assemblea de ciutadanes i ciutadans i moviments socials, la Xarxa del Camp, PobleViu, el col·lectiu Priorat-Xiapes...

Jo vaig comentar algun tret del llibre, els seus 60 articles, practicament tots relacionats amb crides, convocatòries, difusió d'actes, reunions, manifestacions... així com la coincidència de l'escriptura del pròleg amb l'eclosió del 15M que no apareixia del no res, malgrat la seva originalitat, sinó que entroncava amb altres moviments, entre els quals citava l'experiència del llibre Infectació.

Va tancar la ronda el Jordi Martí amb un parlament clar i contundent que s'anà desgranant fluid i coherent sense guions ni crosses. Allà van sortir l'FMI, el BM, l'OMC i les seves actuacions a l'anomenat 3r Món que ens serveix per veure el que ara ens estan aplicant ací a nosaltres. L'informe Lúgano, que cada cop té menys de ficció, també va tenir el seu espai i, com no, evidentment, la situació de rapinya, de recursos i de drets, així com la policialització per la que estem travessant. Hi va haver referència, també, a la reunió del Banc Central Europeu, els dies 2 i 3 de maig, en el sentit que s'està fent un muntatge policial terrible per "protegir-nos" d'una manifestació que NINGÚ ha convocat, excepte el Felip Puig i els mitjans de comunicació.

Malgrat el temor i impotència que podria generar aquesta situació, el Jordi es va centrar sobretot en la necessitat de plantar cara per aturar-ho. Em vaig permetre anotar un parell de frases: "o donem la cara o ens trinxaran totalment" i "aprendre a desobeir és una de les coses bàsiques per existir" 

Desarma els teus impostos - Objecció fiscal a la despesa militar

Tarragona Patrimoni de la Pau forma part de l'Assemblea d'Objecció Fiscal de Catalunya i comparteix informació sobre la OF amb el SIOF, però pot tenir projectes alternatius diferents i número de c/c, també, diferent. Per assessorament sobre com fer l'objecció fiscal, projectes alternatius, etc. podeu contactar:

• Cada primer diumenge de mes a Paraules per la Pau (Plaça de la Font a les 12 del migdia)
• Cada dilluns a les 20,00 h. a Rambla Nova, 97-2n
• tgnapau@tarragona.tinet.org
• Faceebok: tarragona patrimoni de la pau
• http://tgnapau.blogspot.com
  

Objecció fiscal - Desarma els teus impostos

Web del SIOF amb informació sobre la OF, que és, com és fa, Manual pràctic, Campanya 2011, Projectes 2011, documents...

Xifres sobre la despesa militar

Més informació d'Alternativa Antimilitarista AA-MOC

Díptic sobre l'objecció fiscal:

és la mateixa pàgina però sense despesa en Control Social:

Guia pràctica per fer objecció fiscal a la despesa militar - Comarques de Lleida

Retallem la despesa militar, invertim en despesa social

17 d’abril: Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar

Centenars d’organitzacions arreu del món es mobilitzen per demanar la reducció de la despesa militar

Avui, centenars d’organitzacions de més de 40 països celebren el Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar. A Catalunya i a l'Estat, quinze ONG demanem que es prioritzi la despesa social i es retalli la despesa militar a través d'aquesta web.

Nota de prensa en castellano

Nota de premsa -17 d'abril de 2012

17 d’abril: Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar

“Retallem la despesa militar, invertim en despesa social”, demanen les ONG al Govern espanyol

Centenars d’organitzacions arreu del món es mobilitzen per demanar la reducció de la despesa militar

Avui dimarts, centenars d’organitzacions de més de 40 països convoquen per segon any consecutiu el Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar (Gdams en les seves sigles en anglès). Aquesta jornada se celebra el mateix dia que el SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute) fa públiques les dades de la despesa militar mundial del 2011.

Les xifres indiquen que tot i el greu context de crisi econòmica en què ens trobem, i de les retallades en serveis bàsics com la sanitat o l’educació, la despesa militar mundial continua creixent per 13è any consecutiu (tot i que el 2011 va tenir un creixement modest, el 0,3%).

A l’Estat espanyol, els Presupuestos Generales del Estado per al 2012, que s’acaben de presentar per ser discutits al Congrés, van en aquesta mateixa línia: la mitjana de reducció de la despesa dels Ministeris és del 17% mentre que la despesa militar s'ha reduït menys d'un 8%. En canvi, partides com la de cooperació al desenvolupament, s’han retallat per sobre del 50%. I s’està parlant de reduir 10.000 milions d’euros de la despesa sanitària i educativa.

Per tot això, una quinzena d'entitats de Catalunya i de l’Estat*, se sumen al Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar amb les següents accions i propostes:

• Enviament d’una carta al President del Govern central i als portaveus parlamentaris on se’ls demana la reducció de la despesa militar per invertir-la en despesa social. La carta recorda als representants polítics que “prioritzar unes despeses o unes altres és una qüestió de voluntat política i, per tant, està a les seves mans com a representants dels ciutadans decidir en què es gasten els seus recursos.”

• Llançament avui dimarts de la web: www.retallemladespesamilitar.org. En aquesta plana es comparen retallades socials amb despeses militars.

• Ciberacció: recollida de firmes a favor de la reducció de la despesa militar (en breu a la mateixa plana web).

* Fundació per la Pau, Justícia i Pau, Bakeola (Centro para la mediación y regulación de conflictos), Centro de Educación e Investigación para la Paz (CEIPAZ), Centre Unesco de Catalunya, Federació Catalana d’ONG per la Pau, Foro de Asociaciones de Educación en Derechos Humanos y por la Paz, Fundación Cultura de Paz, Gernika Gogoratuz, Grup d’Educació per la Pau, Nova, Seminario Galego de Educación para la Paz (SGEP), Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal (SIOF), Universitat Internacional de la Pau, WILPF-España (Secció espanyola de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat).

El Dia Mundial d’Acció sobre la Despesa Militar el promouen a nivell internacional l’International Peace Bureau i l’Institute for Policy Studies.

Enllaços d’interès: Gdams, SIPRI

Feliç aniversari!

Aquesta xica fa anys o sigui que:

Encara que sembli que la data és diferent, avui és 9 d'abril i és l'aniversari de la Mònica.

El Bob Esponja s'afegeix a la festa i agrupa els anyets amb una espelma.

Una coneguda de la Mònica que també la vol felicitar.

Un petonet ben especial



i una cançó, també, especial.

Una web, finalment, especial, La saga Crepúsculo

Per mols anys, carinyo

i el/la que faltava també s'afegeix a la felicitació

NATO GAME OVER: 483 persones detingudes en el tancament del Quarter General de l'OTAN

L'1 d'abril és va organitzar una acció que forma part de la Campanya NATO GAME OVER, desenvolupada a Bèlgica, amb el suport de la Red Antimilitarista Europea.

L'acció pretén posar de manifest el debat sobre el paper de l'OTAN, els exèrcits i les alternatives de defensa.

Des d'Alternativa Antimilitarista MOC es participa en aquesta acció com una contribució més a la lluita per la desaparició dels exèrcits, envers una nova societat més justa, en què la seguretat de les persones es mesuri per la satisfacció de totes les seves necessitats humanes i en què desapareguin els mecanismes de control polític, econòmic i social que mantenen un sistema injust que impedeix que visquem les nostres vides amb plenitud i condemna una gran part del món, a la pobresa i la misèria.

Ens sentim especialment propers a la denuncia del futur escut antimíssils de l'OTAN que tindrà una presencia fonamental a la terra de Cadis. Creiem que la seva instal·lació ens converteix en còmplices de la militarització mundial i del manteniment d'un ordre internacional injust que comporta por, misèria i desigualtat.

Més informació en: http://www.actionpourlapaix.be/item.php?id=285

_________________________________

Aquest diumenge es va fer l'acció de la que passo informació (bé la informació és del portal Insumissia)

3 membres d'Alternativa Antimilitarista MOC entre les persones detingudes. Totes fóren alliberades a darrera hora de la tarda.

Uns 500 activistes han participat en aquesta acció directa no violenta en el Quarter General de l'OTAN. Des de poc després de dos quarts d'una del migdia, els grups d'afinitat s'han adreçat a la seu de l'OTAN a Brussel·les. Amb una important presència de mitjans de comunicació i, també, de forces policials. A l'exterior, al costat de l'entrada principal, es mantingué una concentració de suport, d'unes 300 persones, en la qual es van exposar lliurement diverses opinions i es van desplegar pancartes protestant contra l'OTAN, sense ser detinguts. La policia es va desplegar en múltiples punts, incloses teulades, patrulles amb cavalls, helicópters...

Unes 15 o 20 persones van entrar a l'OTAN, un cop els diferents grups d'afinitat s'havien col·locat en els seus punts de trobada i intentant saltar alhora. Aviat es van començar a donar xifres de persones detingudes, mentre una segona tanda de grups d'afinitat s'adreçava a saltar la tanca. Vídeos de l'acció sobre el terreny confirmaven que el desplegament policial era impressionant. (Es poden seguir des de Twitter #natogameover).

El nombre de persones detingudes va pujar a varis centenars. Entre elles, segons va informar per Twitter el M.O.C. de València, hi ha 3 activistes d'Alternativa Antimilitarista MOC. Van ser traslladades al quarter d'Etterbeek, a on hi va haver una concentració de suport. Algunes de les persones detingudes van poder parlar amb l'exterior i es pot escoltar el seu testimoni des d'Indymedia Brussel·les http://bxl.indymedia.org/tumbles

La majoria de persones detingudes foren arrestades quan intentaven entrar a la seu, segons han confirmat fonts policials i de l'organització de la manifestació. Una quinzena fóren arrestats després que saltessin la tanca de seguretat, dins la seu.

Ja a Etterbeek, es continuen rebent tweets des de l'interior que informen del bon ambient existent, així como del registre, una per una, de las persones detingudes.

El nombre definitiu de persones detingudes, facilitats per l'organització del NATO GAME OVER fou de 483.

Més fotos de l'acció ací.

Després que la policia provoques moments de tensió amb les persones concentrades a l'exterior del quarter d'Etterbeek, es va alliberar les personas detingudes. Malgrat que l'acció es pot considerar com un acte criminal al afectar una instal·lació militar, sembla que les detencions han estat administratives, adreçades a la identificació de les persones que han participat a l'acció.

---

A on la pau es troba en joc, cal l'acció no violenta. Una aliança militar como l'OTAN, que opera a tot el mon, que te armes nuclears i que està preparada per a utilitzar-les es un perill per a la pau mundial.

El 20 i el 21 de maig , els Caps d'Estat i govern es reuniren a Xicago per determinar el paper de l'OTAN a les seves operacions militars fora del territori de l'Aliança així com el paper de les armes nuclears dins l'organització.

OTAN GAME OVER: una acción de desobediencia civil.

En una acció no violenta i de desobediència civil fem un delicte petit per denunciar la guerra . El dret internacional i els drets humans ens donen la raó. Centenars d'activistes, organitzats en grups d'afinitat es van proposar saltar la tanca del quarter general de l'OTAN per tancar els edificis, portes i entrades principals.

Suport exterior

Mentrestant, fora, centenars de persones donen suport als grups que entren en el recinte de la seu de l'OTAN.

EXIGIM:

El cessament de les polítiques d'intervenció militar. A Xicago, el Secretari General de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen vol prioritzar la construcció d'un sistema d'intervenció militar. Després de més de deu anys de guerra, la barbàrie afgana ens mostra el fracàs d'aquesta metodologia. A Líbia, l'OTAN va utilizar la resolució de l'ONU com a una excusa pel canvi de règim. Un any més tard, l'OTAN deix un país fragmentat i dominat per les milícies armades.

L'acabament de les armes nuclears. El punt clau de l'agenda de la cimera de Xicago es la defensa i la dissuasió estratègica de l'OTAN. A Xicago, els països de l'OTAN s'han de posar d'acord en el paper de les 200 armes nuclears tàctiques americanes, que actualment estan instal·lades a cinc països europeus. No sembla que hi hagi d'haver canvis, malgrat la qual cosa, les armes nuclears tàctiques no tenen cap utilitat militar i hi ha un ample suport públic i polític per a la seva retirada. A Xicago, l'OTAN ha d'abandonar estratègies pròpies de la Guerra Freda, contraproduents per l'avanç de la No Proliferació.

El cessament del desenvolupament de l'escut antimíssils de l'OTAN. Els estats membres han aprovat el desenvolupament de la defensa antimíssils i es comprometen a pagar el seu preu, sense cap tipus de debat públic. La inversió de centenars de milions d'euros en l'escut antimíssils, tan sols servirà per reactivar la carrera armamentista mundial.

Més informació a: http://www.actionpourlapaix.be/item.php?id=285

hashtag #natogameover

NATO GAME OVER: 483 personas detenidas en el cierre del Cuartel General de la OTAN

3 miembros de Alternativa Antimilitarista.MOC entre las personas detenidas.

http://www.antimilitaristas.org/spip.php?article5097

Fotos de l'acció:

http://www.flickr.com/photos/59190382@N03

Repercusió en mitjans oficials:

Diario de Navarra:
http://www.diariodenavarra.es/noticias/mas_actualidad/internacional/2012/04/01/cientos_activistas_detenidos_por_intentar_entrar_otan_75801_1032.html

El Periódico de Catalunya:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/cientos-detenidos-intento-pacifista-entrar-sede-otan-1612401

Heraldo de Aragón:
http://www.heraldo.es/noticias/internacional/2012/04/01/360_detenidos_por_intentar_entrar_sede_otan_182397_306.html

Cobertura informativa en medios digitales en español:
http://news.google.es/news/story?pz=1&cf=all&ned=es&hl=es&q=otan+bruselas&ncl=deHGKfD-w5-QqWMjLzT150PwVoDPM&cf=all&scoring=d

Guàrdies urbans "abanderats" de la Capital Cultural Catalana 2012 ?

A meitats de gener ens sorprenia la notícia que els sindicats dels mossos d'esquadra (SPC, SAP-UGT i SME-CCOO) deixarien d'usar la llengua del país tant a nivell intern com amb els ciutadans, asseguraven que "no fan política sinó que és una manera de pressionar". A finals de febrer un agent de la policia estatal va denunciar un jove mallorquí pel fet de parlar-li en català. Ara, en aquest moment estem assistint a un bon enrenou a les Illes, amb un jubilat en vaga de fam i una manifestació convocada, a causa de les agressions del PP al català.

Bé, doncs a Tarragona hem encetat un nou capítol. Tinc un conegut, en Jordi, que té una mare amb Alzheimer i un fill. En Jordi m'ha explicat que, dimarts, anava conduint per la Plaça Imperial Tàrraco i li va sonar el mòbil. Convençut que era una trucada urgent del seu fill (la qual cosa després confirmà), va cercar algun lloc per estacionar i veure que passava. Ho va fer davant l'estació d'autobusos, comprovant que no molestés ningú. Als pocs segons un vehicle de la Guàrdia Urbana s'aturà al seu costat (aquest si que interrompen la circul·lació) i un dels agents l'exigia (ell explica que amb força mala educació), en castellà, que se n'anés. Mentre En Jordi intentava cordar-se el cinturó l'agent seguia insistint. En Jordi li deia que s'esperés que es posés el cinturó perquè sinó el multaria.

En Jordi explica que al sortir, els va demanar que, si us plau, li parlessin en català. L'agent el va fer parar i li va preguntar que a on estàvem. En Jordi, evidentment, ha contestat que a Catalunya i l'agent l'ha contradit i li ha dit que no que estàvem a Espanya i que a Espanya es parla en castellà. En Jordi els va dir que a les proves d'accés al cos policial es fan proves de català.

Finalment la cosa ha acabat amb una multa de 300,00 euros per no fer cas de l'autoritat i retirada de 4 punts del carnet de conduir. Mentre preparaven la multa li van preguntar si vivia a "Jaime I" a la qual cosa va respondre que "Jaume I". Mentre reien van repetir que Jaime I i que, si poguessin li posarien Jorge enlloc de Jordi.

Ara, En Jordi se sent incrèdul i indignat i amb una multa de 300,00 euros i quatre punts menys al carnet de conduir.

Una història interessant per la flamant capital de la cultura catalana 2012, a afegir al llistat d'agressions a la llengua. Podríem discutir si cal fer una manifestació a Mallorca en defensa del català però que passin coses com les que explica Jordi, que ha rebut mostres de suport de nombroses persones, és increïble i vergonyós.

Espero que del recurs que s'ha de presentar i de les converses a nivell polític en surti la reparació del desgavell i l'exigència de les pertinents responsabilitats.

36 anys de la mort d'un treballador solidari - Juan Gabriel Rodrigo Knafo

El 5 de març de 1976 Tarragona va viure una jornada dura: els treballadors d'Empetrol van solidaritzar-se amb els companys de Vitória, metrallats per la policia al ser desallotjats d'una església i amb un resultat de 5 morts (algun després d'un temps d'hospitalització).
Malgrat les càrregues policials a l'entrada a la ciutat, (policies antiavalots de diferents indrets havien acudit a Tarragona) grups de treballadors aconsegueixen passar hi es manifesten a la Rambla. L'actuació policial, extremadament violenta, provocarà enfrontaments.
Un dels enfrontaments esdevingué a la zona del carrer Unió (aleshores carrer Hermanos Landa). En aquest context, Juan Gabriel, fugint de la policia, entra al portal del número 7, sembla que seguit per un parell de "grisos". Poc després, el cos de Juan Gabriel cau des del terrat. Malgrat les versions que fan circular les autoritats, la família afirma que el jove va pujar al terrat seguit per dos policies: "per les escales de l'edifici van pujar tres persones i tan sols en van baixar dues, la tercera va baixar pel buit". Trets de la policia? una bala de goma? El fet que aquell dia força gent afirmés que hi van haver trets, que els familiars no poguessin veure el cadàver fins dies després de l'autòpsia o les dificultats amb què es van trobar per portar el cas als tribunals dona peu a diferents hipòtesis que fan esborronar.
En tot cas el que si és cert és que es va bloquejar el procés judicial i i que una llosa de silenci enterrà un cop més Juan Gabriel.
L'any 2011 la coincidència de familiars i gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau
destapà el cas i es feu un petit i sentit homenatge a la plaça de la Font, dipositant, després, un ram de flors al portal del núm. 7 del carrer Unió.
Enguany, fa unes setmanes es va crear una Associació en memòria de Juan Gabriel que, entre d'altres coses, pretén aclarir que va passar aquell dia. L'Associació també ha organitzat alguns actes, entre els quals, un acte de recuperació, homenatge i reparació de Memòria Històrica a la Sala d'actes de l'Ajuntament (dimarts, 6 de març a les 19,00 h.), després del qual es portarà unes flors al carrer Unió.

Si voleu veure més informació i documentació al respecte podeu anar a: 10 anys de PxP i 35 de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo

Sobre Múmia Abú-Jamal, presons i centres d'internament

Si mireu la meva web o el blog veureu que un dels temes que es repeteix i s'actualitza és el referent a Múmia Abú-Jamal. Un periodista i activista afro-americà que porta 30 anys al corredor de la mort acusat d'haver matat un policia. Ha continuat realitzant des de la presó un programa de radio "Live from Death Row" (En vivo desde el corredor de la muerte), que fou també el títol del seu llibre editat l'any 1995; mantenint una pàgina web i escrivint nombrosos articles sobre temes d'actualitat. Al blog hi trobareu els posts: Llibertat per Múmia Abú-Jamal, Novetats cas Múmia Abú-Jamal i Més novetats (aclariments) sobre la situació de Múmia Abú-Jamal.

En el setmanal Diagonal expliquen com, després de tres dècades, la fiscalia deixa de demanar la pena de mort i que Múmia complirà cadena perpètua.

Salvar a Múmia de la pena de mort és una causa popular entre persones i organitzacions que insisteixen en la seva innocència. A banda de la qüestió de si és o no innocent, creiem que el seu judici no fou just i que estava quallat d'irregularitats (així ho va denunciar, per exemple, Amnistia Internacional). Cal afegir també que Múmia ha esdevingut un símbol en la lluita contra la pena de mort.

En un post sobre un activista que porta 30 anys al corredor de la mort i que s'enfronta a la cadena perpètua m'ha semblat que no podia evitar una mínima referència a la campanya per exigir el tancament dels Centres d'internament d'estrangers (mena de presons en les quals es tanca persones que no tenen papers fins que se'ls expulsa del país) que han tornat a ser notícia arran de la mort d'un noi guineà.

• Muere un joven africano en un centro de extranjeros de Barcelona

• Los extranjeros en los CIE reciben un trato carcelario

• Entidades sociales exigen que se aclare la muerte en el CIE

• Un juez denuncia el "palmario hacinamiento" de un CIE de Madrid

• Más de 300 ONG exigen garantías en los CIE

• "La vida dentro de los CIE es insoportable"

desfent tòpics sobre la immigració

Ahir, un feisbuquero va penjar un enllaç a un diari digital (vomitiu pel meu gust) anomenat "alerta digital". L'article s'anomena "Cataluña muda de piel: los primeros bebés nacidos en 2012, ¡un magrebí, una ecuatoriana y una gambiana!" (un altre article, per exemple, es titulava: "Las españolas prefirieron abortar: La primera niña nacida en España en 2012 es, cómo no, de padres musulmanes").

A partir d'un titular xenòfob com aquest i previ aclariment de que "muchos de vosotros me tachareis de racista y no, no lo soy, es lo que los gobernantes estan fomentando con tanto derecho y tan poca obligacion" apareixen un seguit de comentaris que podríem qualificar de xenòfobs i/o racistes a banda de típics i falsos: "...los de aqui no se pueden permitir tener hijos, no reciben ningun tipo de ayuda, cosa que los emigrantes si", "...buenos coches, buenos tlf, buenos portatiles, buenas tv, los que les ayudan ¿no lo ven? porquee hombre si todos los demas lo vemos a mi que no me digan ¿eh?", "ellos encima incivicos, mal educados, exigentes...", "...ellos ni han cotizado ni cotizaran y se lo dan todo..."...

Crec que els comentaris esmentats no venen de la mala fe del/de la comentarista. En tot cas venen de la mala fe dels polítics que difonen aquestes falsedats per aprofitar-se de la por al diferent, al desconegut, per aconseguir vots encara que això provoqui conflictes i problemes. La ignorància i el desconeixement fa que força gent doni crèdit a aquestes falsedats.

Cercant informació seriosa i objectiva, o si més no contrastada, he trobat l'estudi "Inmigración y Estado de bienestar en España", de la col·lecció d'estudis socials de La Caixa, del qual són autors Francisco Javier Moreno Fuentes i María Bruquetas Callejo (veure perfil a la pàgina 6 de l'estudi) i que es va presentar en el mes de maig de 2011.

A la presentació de l'estudi podem llegir: En este contexto, desde algunos ámbitos se ha comenzado a cuestionar no solo la llegada de nuevos inmigrantes, sino el papel de los ya residentes en nuestro país y el impacto que su presencia puede tener sobre el Estado de bienestar y su sostenibilidad futura. Este tipo de debates, que con excesiva frecuencia parten de visiones sesgadas o bien recurren a tópicos no avalados por los datos, exigen un análisis riguroso y objetivo de la evidencia empírica. Precisamente en este contexto adquiere un especial relieve un trabajo como el que presentamos.

Una de les principals conclusions de l'estudi és que els immigrants aporten a l'Estat del benestar "molt més" del que reben. Concretament, suposen el 12% de la població i són responsables del 5,6% de la utilització de serveis.

L'estudi assenyala que, fins i tot, els immigrants en situació irregular contribueixen al sistema al pagar impostos indirectes, dinamitzar el consum i realitzar tasques que permeten a les dones autòctones incorporar-se al mercat laboral.

Altres dades que contradiuen aquests "tòpics no avalats per dades" són:

• Els estrangers consulten un 7% menys que la població autóctona al metge de capçalera i un 16,5% menys als especialistes. Pel que fa als serveis d'urgències, el seu ús s'eleva lleugerament entre els estrangers i és la vía mitjançant la qual un 65% va accedir a tractament hospitalari, enfront d'un 57% en el cas dels espanyols.

• La crisi actual ha afectat als col·lectius immigrants amb particular duresa, sobretot en les taxes de desocupació, que s'acosten a una mitjana del 30%, en comparació amb una taxa d'atur del 18% entre els autòctons.

• Els immigrants presenten taxes de pobresa notablement altes: quasi el 30% dels llatinoamericans, africans i asiàtics, enfront de al voltant d'un 18% de ciutadans de nacionalitat espanyola, es troben per sota el llindar del 60% de la mitjana de la renda. El 3% de la població autòctona, quasi el 7% dels immigrants de l'Europa de l'Est, i el 5,4% dels immigrants de la resta del món es sitúan per sota el llindar de pobresa severa (25% de la mitjana de la renda).
  

• La població immigrant representava l'11,2% dels beneficiaris de rendes mínimes d'inserció (RMI), la qual cosa indica una clara infra-representació, atès que els immigrants representan una proporció més gran de la població en risc d'exclusió social.

• El capítol VI de l'estudi analitza l'impacte de la immigració en la sostenibilitat financera i social de l'estat del benestar i afirma que la immigració ha actuat com a un important factor dinamitzador de l'economia espanyola en els darrers anys i ha contribuït a consolidar el sistema de protecció social del país. Més concretament, el 50% del superàvit en les finances públiques dels darrers anys ha sigut gracies als impostos i contribucions socials de la immigració, que han suposat una mitjana d'uns 5.000 milions d'euros anuals.

  La joventut i altes taxes d'activitat dels immigrants també ha sigut determinant per elevar la proporció de cotitzants sobre pensionistes a raó del 2,5, amb la qual cosa s'ha retardat en quasi cinc anys la previsible entrada en dèficit del sistema espanyol de pensions.
  

  L'arribada d'estrangers ha pal·liat els efectes del progressiu envelliment de la població garantint temporalment el manteniment del sistema de pensions.

A la documentació de les “Jornadas de reflexión sobre el Plan Estratégico de Integración de los
Inmigrantes” podem llegir, també, el següent:

Pero los inmigrantes no son una clientela habitual de los Servicios Sociales. Al contrario, acuden sólo de modo excepcional a estos servicios y, aunque sea creciente el número de inmigrantes que acuden a los Ser. Soc., los clientes habituales de estos servicios siguen siendo
mayoritariamente ciudadanos autóctonos.

Afegeixo un parell d'enllaços a articles relacionats amb el tema, un en el blog últimas noticias press i l'altre en el diari El Pais, i un enllaç a la revista Calei2copio de l'Ajuntament de Fuenlabrada amb articles relacionats amb la immigració i amb l'emigració espanyola.