Aquests koans, o paràboles, es van traduir a l’anglès d’un llibre anomenat Shaseki-shu (Col·lecció de Pedra i Sorra), escrit al final del segle XIII pel mestre de Zen japonès Muju (el “no-morador”), i de les anècdotes de monjos Zen preses de varis llibres publicats al Japó cap a la entrada del segle XX.
Premeu sobre l'enllaç per anar a la pàgina, en anglès, d'on han sortit aquests koans.
La traducció al català la va fer Joan Marrugat, monitor de tai-xi, a l’abril de 2006, amb la finalitat de practicar anglès i català i sobretot aprendre una mica de Zen en el camí. Fins avui, en aquest blog s'havia atribuït la traducció a una altra persona. Avui, el traductor m'ha comunicat l'error i, per tant, rectifico el que és de justicia a la par que demano disculpes per la informació incorrecta que, involuntariament, he transmès.
40. El país dels somnis
“El nostre mestre acostumava a fer una sesta cada tarda,” relatava un deixeble d’en Soyen Shaku. “Nosaltres, els nens li varem preguntar perquè ho feia i ens va dir: “Vaig al país dels somnis per trobar-me amb els vells savis al igual que feia Confuci” Quan Confuci dormia, somiava amb antics savis i desprès explicava coses sobre ells als seus seguidors.
“Un dia de moltíssima calor alguns de nosaltres varem fer una sesta. El nostre mestre d’escola ens va renyar. “Hem anat al país dels somnis per trobar-nos amb els antics savis, igual que va fer Confuci”, explica. “Quin fou el missatge d’aquests savis?” demanda el mestre d’escola. Un de nosaltres contestà: “Varem anar al país dels somnis, varem trobar els savis i els varem preguntar si el nostre mestre hi anava cada tarda, però ens digueren que no l’havien vist mai.”
2 comentaris:
el deixeble va sortir més llest. Això ha de ser l'orgull del mestre.
Qué bueno y que interesante, estamos de acuerdo que la nueva generación no se le pasa ni una, jaaaaaaaaaa
Muy lindo.
Publica un comentari a l'entrada