divendres, 11 de maig del 2007

ICV-EUiA no en tenia però se'l mereix


Vam enganxar cartells referents a PP, CiU i PSC pel tema suport als vaixells de guerra i de propulsió nuclear.

D'ICV-EUiA no en vam penjar peque no donen suport als vaixells però, a banda de les qüestions de la Coordinadora, em va quedar un mal regustet i, per tant, penjo aquest al meu blog.

Si voleu llegir els texts podeu prèmer a sobre el nas d'En Saura.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

L'insult no és la millor manera de cercar espais de trobada entre les esquerres. I la manipulació de la informació no deixa de ser poc ètica per molt que es faci des dels espais progressistes. No m'estendré amb arguments. Només vull fer constar que em sento trist per veure com alguns encara cerquen el seu "Sendero Luminoso" atacant als qui tenen més a prop. No ho entendré mai. De debó puc afirmar, però, que no em sento mentider ni repressor ni pel fet de militar a EUiA, ni pel fet de participar i donar suport a la coalició que mantenim amb els cosins-germans d'ICV. I doncs, no escric això d'ara per haver-me sentit personalment al.ludit. En sembla en tot cas MOLT FORT fer servir la paraula "repressors" i de "mentiders" per referir-se globalment a ICV-EUiA. Alguns obliden quines persones -amb quines trajectòries de lluita i compromís- formen i han format part de la coalició a la qual s'estan adreçant acusacions tan greus. No vull fer una llista de noms, perquè tots ens coneixem prou bé i sabem de què estem parlant quan parlem de persones i trajectòries. A més, em produïria un profunt sentiment de vergonya aliena haver de fer una llista de les persones a les que, per raó de la seva militància en els partits i organitzacions que formen part de la coalició ICV-EUIA, s'està acusant de "repressors" i "mentiders". En tot cas, hi ha actituds que em motius per estar cada dia més decebut. El món està molt fotut. Cal caminar junts. Deixem de ficar-nos el dit a l'ull els uns als altres; deixem de sospitar permanentment de l'altre que no som nosaltres; deixem de pensar que som els més perfectes, els més coherents, els més constants, els més ètics, etcètera. Calen dinàmiques de confiança en els altres. Allò important és allò que molts obliden: que tots junts podem contribuir a millorar moltes coses. Però amb actituds inquisitorials d'uns envers els altres no arribarem mai enlloc. El sectarisme és la pitjor malaltia de l'esquerra. Tu pots canviar les coses. Tu pots marcar la diferència. O no. JuanMa

Josep Maria Yago Suau ha dit...

doncs, com creus que s'ha d'anomenar el fet que la Núria Pórtulas encara sigui a la presó? a causa d'unes proves "contundents", segons el Sr. Boada, que són una llibreta blava i un disquet a on s'explica com fer un cóctel molotov?
La detenció va ser el dia 7, l'aplicació de la llei antiterrorista és posterior.