diumenge, 26 d’agost de 2007

putes fronteres...

De tant en tant, El Pep Antón m’explica coses de la seva neboda, la Marina, una xicota ben eixerida que ara és a Guinea-Bissau treballant, o col·laborant, en un orfanat.

M’explica que la Marina està indignada perque hi ha un nen, l’Amadú, que és orfe des del seu naixement, fa un any i mig, i té una hèrnia umbilical gegant que li provoca intensos dolors. L’hernia, que ha crescut amb rapidesa, medeix 20 cm. de llarg i 9 ded diàmetre.

L'equip metge de l’associació AMIC va determinar, en el mes de febrer, que s’havia de traslladar l’Amadú a Espanya, urgentment, per operar-lo. L’operació té una durada de no més de mitja hora. Si no s’opera pot morir en qualsevol moment d’una mort dolorosa.

El més indignant del cas és que, com que vivim en el món en què vivim, amb fronteres, lleis d’estrangeria, insolidaritat, afany de lucre… per portar un nen a Espanya, per una operació, cal fer tràmits i molta paperassa a l’ambaixada espanyola que, a més, no és a Guinea Bissau sinó a Dakar, al Senegal.

En aquest cas es van fer tots els papers i tràmits i es va obtenir tots els permisos. Bé, tots menys un, el cónsul espanyol a Dakar, abans de marxar de vacances, va denegar tots els visats de Guinea Bissau, inclós el de l’Amadú.

Ara queden els recursos, més trucades i gestions a Assumptes exteriors, etc. Mentrestant l’Amadou plora cada dia.

No cal dir que podeu "afusellar" el que volgueu d'aquest blog i publicar-ho a on us sembli (llicència creative commons)

13 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

Tot està muntat perquè res no canviï. I mentre a l'ONU fan els seus debats estèrils.

joan ha dit...

josep maria, el copio sencer i el clavo al meu bloc.
No sé si les fronteres són unes putes, però la mala llet que et proporciona aquest tema és criminal.

Waipu Carolina ha dit...

Qué tristeza por favor y que impotencia.
La burocracia y todas esas porquerías que hacen que todo sea lento.
Y donde estan esas personas importantes que necesitamos que echen una mano en estos momentos.
De que tiene miedo al no firmar los permisos para su operación o venida al país?
Dónde está la solidaridad?
Hasta cuando!!

Alexis ha dit...

es increible..ya lo hizo iberia con Perú y ahora u n bicharraco que se va de vacaciones y deja sufriendo a un niño por papeleos..es que el mundo está dirigido por sujetos sin alma...

Josep Maria ha dit...

Doncs si, Tondo, i a més en altres llistes stem discutint si l'Amadú te o no dret a venir a Espanya, si el viatge i l'operació és car o no i si no és millor salvar els m ilers de nens amb problemes semblants. Com si una cosa fos incompatible amb l'altra o com si no ens gastéssim més calers en matar un tauró gris.

Joan, Carolina, Gracies (per cert, Joan,m no he acabat d'entendre lo de la maloa llet criminal ;-) .

Alexis, gràcies también por tu comentario.

de la Torre ha dit...

Hola Josep Maria

¡Demasiado tiempo llevábamos ya sin hablar!

Comentar al respecto de tu post, que el tema de las adopciones en un asunto desafortunadamente de fronteras.

No hay que olvidar que Cataluña, a través del ICAA (Institut Català de l'Acolliment i Adopció), gestiona todas las adopciones internacionales, y que éstas se regulan por el Codi de Familia y el Codi de Successions. Osea, en Cataluña, no se pidan cuentas al Rey.

A parte de eso, son las ECAI (entitats col·laboradores d'adopció internacional), quienes tienen aurotizaciones en determinados países, es decir, trabajan con determinados países cada unas de ellas (por así decirlo).

Puedo indicar que muchas de estas ECAI tratan directamente con cónsules, representantes y diplomáticos de gobiernos de esos páises, teniendo en esos países contactos de acción directa; y en ocasiones traer a un niño se trata más bien de un saber hacer, de una negociación (lamentablemente).

También es cierto, que gracias a las ECAI existe un control sobre quienes van a ser los padres adoptantes, su estado de salud, etc., y en definitiva, garantizar al estado del adoptado que el niño/a que se traiga a España, estará bien, algo que tiempo atrás no era así.

Se que muchos padres no pueden adoptar a quien o como quieren, pero bien es cierto que antes cualquiera adoptaba, y almenos, gracias a este control, el niño queda salvaguardado en todos los sentidos.

P.S.: Te he añadido a mi listado de webs recomendadas. Tengo una duda, ¿pongo que eres de CGT o qué clasificación quieres para tu blog?

Saludos.

Josep Maria ha dit...

Enrique, gracias por la información però el caso que explico n o es de adopción. Se trata, simplemente, de un viaje de 3 meses para operar al chaval de la hernia.
or lo que se refiere a la clasificación del blog no soy de CGT(ni de otros sindicatos o partidos aunque tenga, accidentalmente, carnet de CC.OO) o sea que puedes poner particular o antimilitaristas, moviments sociaLS, ETC. quizas particular sea lo más pertinente.

o moço da bodega™ ha dit...

Vaig estar conversant en el msn amb Joan, i ell va comentar sobre l'exposició de fotos de nens morts en la invasió de L'Iraq. Vaig fer una taula i una enquete sobre aquest assumpte i et convido a participar. Una abraçada.

Sobre tu pós, creo que un país que burocratiza de forma irredutível les seves institucions, a punt de col·locar en risc la vida d'innocents, no són dignes de subsistirem.

zel ha dit...

Josep Ma, jo vaig estar a puntet de penjar la mateixa foto i em va fer mal el cor, no puc sofrir viure amb aquestes mesquindats al m�n. Em sap greu,i m'agrada molt veure que debem Beure de les mateixes fonts d'informaci�!!! Ara, jo tinc treballs a fer que les coses surtin ben posadetes al blog, i ara com ara, encara no s� fer que es vegi de dret un video del youtube o semblant, s�c un petardo!!! Salut.

Pere Tarter ha dit...

però zel, entenc que no poguem viure amb aquestes mesquineses, però tampoc fer ulls clucs!

Josep Maria ha dit...

Hola Roser, probablement beguem de fonts semblants. Felicitats pel compromís del blog activista. I em consta que en el teu blog no es tanca els ulls a res.

pere tarter ha dit...

cert, rectifico... el meu comentari fa referència al mal rotllo que dóna la imatge cruel, que no per cruel és inexistent.

de la Torre ha dit...

Hola Josep Maria, así lo haré.

Discrepamos bastante en cuanto al contenido de los blogs, pero sabes, creo que está bien la existencia de grupos de ideología tan distinta. Así hacemos que todos nos preocupemos por las cosas a las que otros no llegamos/llegan.

Saludos liberalizadores.