a proposit del control social i les lllibertats

Arran del debat sobre l’actuació de la Guardia Urbana a l’acabament del concert de Violadores del Verso i atès que en el blog he penjat l’article del diari El Punt, notes d’Asemit (sindicat majoritari a la Guardia Urbana, un bon grapat de comentaris i, per últim, el comunicat del grup musical, he recordat, sobretot llegint alguns comentaris, un article que vaig escriure a començaments d’any sobre control social i llibertats. En penjo un parell de fragments:

A aquestes impressions caldria afegir-hi un fenomen que sembla actual, a casa nostra, però que no ho és tant: l'aprovació d'ordenances “cíviques”. Aquestes ordenances que recorden aquella frase famosa de “la calle es mia”, si investiguem una mica, ens fan retrocedir a New York, a l'època en que l'alcalde Giuliani feu bandera de la “tolerància zero” i nomenà cap de la policia una mena de “super-comisari”, William Bratton. La “tolerància zero amb la delinqüència” es centra en combatre la petita delinqüència amb rigor; es basa en la “teoria de la finestra trencada” que ve a dir que els petits desordres quotidians donen pas a les grans patologies criminals (adaptació de la dita francesa que diu que “qui roba un ou, roba una vaca”). L'increment de les despeses i de les forces policials, la criminalització de conductes com la mendicitat o la prostitució, els excessos policials i la falta d'eficàcia a mig i llarg termini són alguns dels trets d'aquesta veritable “penalització de la pobresa”.

Curiosament (o, potser, no tant) el butlletí de la biblioteca de l'Acadèmia de la Guardia Urbana de Madrid o el dels Mossos d'Esquadra (un informe del Consell d'Europa sobre drets humans documenta fins a 197 denúncies per maltractaments contra agents dels Mossos d'Esquadra entre el 2002 i el 2004. Segons Montserrat Tura, davant les severes conclusions de l'informe, “no tinc més remei que creure-m'ho") es fan ressò, i no precisament crític, de la política de tolerància zero.

David Fernández (autor del llibre Cròniques del 6) fa, també, un recull de frases cèlebres:

- Giuliani, 1990, Nova York: “els escombrarem dels carrers”

- Aznar, 2000, Madrid: “els escombrarem dels carrers”

- Rajoy, 2001, Madrid: “erradicar físicament dels carrers”

- Sarkozzy, 2005, Paris: “”netejarem els barris de xusma”

- Fernández Diaz, 2005, Barcelona: “desokupem Barcelona d'okupes”

- Joan Clos, 2006, Ciutat Vella, Ordenances del Civisme

Vist el ventall i atès allò de “pensa globalment, actua localment” m'atreveixo a afegir-ne alguna més:

- Joan Miquel Nadal i Male, 2005, Tarragona (en el transcurs d'una entrevista amb membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau): “l'exèrcit és imprescindible per garantir la pau”, “estic orgullos que els marines es passegin per la ciutat”, “si em dieu militarista jo us diré imperialistes”.

- Joan Miquel Nadal i Malé, 2006, Tarragona: “Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient”

A Barcelona hi ha ordenances del civisme, unitats especials antiavalots (UPAS i UNOC) de la Guardia Urbana, nombroses denúncies per maltractaments i coaccions (l'any 2004 les UPAS foren el cos policial més denunciat per racisme)... Les UPAS tenen tres objectius fonamentals per reprimir tres problemàtiques socials: la venda il·legal, el soroll i el moviment okupa.

A Tarragona, de moment, també tenim ordenances cíviques (que arriben a l’extrem de prohibir esperar l’autobús fora de la vorera o de l’espai reservat per aquesta finalitat. romandre a la via pública o als edificis i transports municipals sense observar unes condicions mínimes de neteja i higiene personal o a la prohibició del nudisme integral excepte en les zones que l’Ajuntament delimiti). També hi ha espais públics tancats amb reixes i, en plena campanya electoral, els diaris locals informaven, que, l’alcaldable de CiU, aleshores a l’equip de govern, denunciava la insuficiència d’efectius policials (deia que n’hi havia menys de la meitat dels que caldrien) i es comprometia a engegar entre d’altres mesures, l’ampliació en 50 membres de la Guardia Urbana, la creació de 50 places més d’”agents cívics” i la instal·lació a partir del 19 de febrer de càmeres de videovigilància en determinats llocs. Ens consta, per altra banda, que la Guardia Urbana de Tarragona també té un paper força més actiu i intimidatori que altres cossos policials en identificacions/intimidacions, sense cap explicació, de persones que exerceixen pacíficament els seus drets...