dilluns, 10 de setembre de 2007

Mòbil nou i gratis? No, gràcies!

Aquest matí llegia un exemplar de Papers de Cristianisme i Justícia amb aquest títol. No pretenia, exactament, que ningú prescindeixi de mòbil (encara que tampoc seriua cap desgràcia), sinó oferir una sèrie de dades per afavorir un consum responsable.
En trec algunes dades:
El pes d'un mòbil és d'uns 100 grams i està composat per un 40-60% de plàstic, un 20-40% de metalls i al voltant d'un 20% d'altres materials.
Entre els compostos majoritaris són destacables les proporcions de coure (10-20%), ferro (2-10%), i alumini (fins a un 10%). Altres compostos menys importants contenen antimoni, tàntal, beril·li, níquel, crom, plom, cadmi, mercuri, arsènic, or o plata. L'extracció i processament d'aquestes substàncies implica un moviment totalo de materials (motxil·la ecològica) d'uns 75 kg. per telèfon mòbil.
Entre un 40% i un 60% de l'energia consumida en el cicle de vida d'un mòbil (sense tenir en compte despeses de l'estructura de comunicacions) es consumeix en fabricació i transport. Csl tenior en compote, també, els indicadors corresponents a la destrucció de la capa d'ozó i al potencial de toxiciutat humana.
Algunes substàncies esmentades són recursos cars i escassos, com el coltan associat al finançament de guerres a Rwanda, Burundi, Uganda, RD Congo... l'or associat a la utilització de compòstos tòxics en la seva extracció com el mercuri o el cianur. Un altre compost fforça polèmic és el petroli.
A Espanya hi ha al voltant de 44,3 milions de telèfons móbils (més que habitants). A nivell mundial la xifra és de 2,4 milers de milions.
Mentre la vida útil d'un mòbil s'estima en uns 10 anys, el temps mitjà d'utilització s'estima entre els 18 i els 30 mesos.
A banda dels factrors comercials impulsats per les companyies de telefonia cal citar un darrer problema: el generat pels residus electrònics.
Menys d'un 10% dels 235 milions de m`pobils que, entre els EUA i Europa, els llencen anualment, es reciclen.
En el món es produeixen, cada any, entre 20 i 50 milions de tones de residus electrònics qwue generen un a doble preocupació: el seu volum i la seva toxicitat.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Porque lees estas cosas ? No has dicho en otro post que la Iglesia es nociva para la humanidad ?
Un poco de coherencia.

Anònim ha dit...

Eso eso gastate la vida leyendo lo que dicen los curas

Josep Maria ha dit...

Si de determinats "catòlics" depengués potser no diria el que dic. I si vols coherència posa el teu currículum i parlem de qui és coherent o no. anònim.

I la vida la gasto en el que em sembla pertinent, per exemple, llegint papers de Cristianisme i Justícia que expresen l'opinió de gent de l'Institut Químic de Sarrià de l'Universitat Ramón Llull sobre el mòbils. Suposo que no ets accionista d'alguna companyia de telefonia i et sap greu, no?

g! ha dit...

He llegit alguna cosa referent al coltan i pel que comentes segurament ho podem aplicar a qualsevol tipus d'aparell electrònic de casa.

Estic en contra dels monopolis però a vegades penso pq les grans multinacions no es reuneixen i apostan d'una vegda per un desenvolupament sostenible dels seus productes? Estar clar que la classe dirigent rés de rés i que els consumidors dificilment podem canviar habits. Si el món empresarial veu un benefici amb la sotenibilitat ho posaràn en marxa...encara no entenc pq no ho apliquen. Volen tensar més la corda?

zel ha dit...

Ara m'ho pensaré, tot plegat, Josep Ma, has tret molt de suc de la informació i em penso que amb el teu permís la "robaré" per penjar-la citant-te. No et facis mala sang amb els comentaris de segons qui, sempre hi ha talps que van escampant esquers de desconfiança a veure qui pica. Amb això de les creences la gent confon la mel amb el fel. Una abraçada.

Tondo Rotondo ha dit...

De tant en tant llegeixo algun dels quaderns de CiJ, disponibles a la seva web de forma gratuïta.

Bona opció, bona gent.

Josep Maria ha dit...

g, penso que com a consumidors tenim mjés força del que pensem.

zel, ja saps que encantat qyue afusellis el que vulguis.

Yondo, jo hi estic subscrit en paper i ssón força interessants.