dijous, 6 de setembre de 2007

No demano gran cosa

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

Miquel Martí i Pol

3 comentaris:

Jordi Martí Font ha dit...

Un poema del qual Kiko Veneno en va fer una versió boníssima, estripada i punk-flamenca en el primer disc de Veneno, aquell que a portada té una pedra d'haixís amb e nom de Veneno imprès a foc. Pe`ro d'això no en parlo aquí que enaqeull moment ni censura ni policia se'n van adonar que aò era haixís tot i que es venia a totes le botigues de discos -i ara els perseguirien per apologia els zelosos defensors de la llei.
El que dèim: "escriure sense crosses, poder parlar sense pautes, fer l'amor sense alçar la veu".

Jordi Martí Font ha dit...

Un bonic poema vitalista del qual Kiko Veneno i els Amador en van fer una versió magnífica al primer disc de Veneno, amb tocs de punk-flamenco i embolcallada amb aquella portada que incloïa el nom del grup en una rajola de haixís. Però potser millor que no ho expliquem aquí perquè en aquell moment ni la censura ja no existent ni el zel policíac -intentant evitar la promoció de les drogues il·legals- va entendre que aquella foto immensa que omplia totes les botigues de discos era de haixís. La gent el comprava i es rebentava de riure de la ignorància de l'autoritat competent i del gol. Al que anàvem, "fer l'amor sense haver de demanar permís, escriure sense crosses, poder parlar sense pautes". I que duri.

zel ha dit...

Hola, Josep Ma. no he canviat res, és que se'm va penjar l'ordinador i la resta de l'escrit me'l gaurdo per avui!! Merci, fins ara.