divendres, 28 de setembre del 2007

MYANMAR EN PERILL: Concentració AI a l'estàtua dels despullats. 30 de setembre a les 13 h.


MYANMAR EN PERILL:

AMNISTIA INTERNACIONAL organitza una concentració per demanar el respecte pels drets humans a l'antiga Birmània.

Demanem:

- El dret a manifestar-se pacíficament.

- La llibertat dels presos de consciència incloent-hi Aung San Suu Kyi.

- El compromís de la comunitat internacional.

- El respecte pels drets humans.

Acte públic

On: Estàtua dels despullats (Rambla Nova). Tarragona

Data: Diumenge, 30 de setembre, a les 13 hores.


Per més informació podeu consultar l' adreça:

http://www.es.amnesty.org/paises/myanmar/pagina/crisis-en-myanmar/

Myanmar, el petroli i un pòcavergonya


Com quasi sempre els mitjans de comunicació acaben marcant les nostres agendes. En aquest cas és Myanmar i la repressió de la Junta Militar que governa el país la que genera titulars. A banda que, malgrat aquesta constatació, la nostra solidaritat és necessària, hi ha informacions interessants com la que publica la revista 21rs (el diari el Público també en parla) sobre les relacions de Bernard Kouchner -fundador de Metges sense fronteres i, actualment, ministre d'Assumptes exteriors del govern Sarkozzy- la petrolera francesa Total i la Junta Militar birmana (Myanmar)

Petróleo: harina de otro costal

Mucho se ha hablado del peso de China e India en el meollo birmano, pero lo cierto es que París es hoy uno de los principales apoyos económicos de la Junta. Según la Federación Internacional de Derechos Humanos (FIDH), la multinacional francesa del petróleo Total aporta un 7% del presupuesto del Estado de la Junta. Y ello por la vía del acuerdo que la convierte en operador exclusivo de un yacimiento en alta mar y del gasoducto de Yadana, que lleva hasta Tailandia.

Total y Unocal construyeron ese gasoducto mediante numerosas subcontratas locales. A principios de los años 2000, estalló el escándalo: En el país más corrupto del mundo , los subcontratistas eran familiares de los generales y obligaban a trabajar a la gente a punta de pistola. Total y Unocal (hoy propiedad de Chevron), fueron sentadas en el banquillo de los acusados por las víctimas del trabajo forzado.

Total empleó una defensa curiosa. En 2003, pidió un informe sobre su filial birmana a un consultor cuyo nombre no dice nada. Se trata de BK Conseil, gabinete que recibió, según fuentes concordantes, 25.000 euros. Detrás de BK se esconde un nombre más conocido: Bernard Kouchner , hoy ministro francés de Exteriores.

Kouchner es el canciller del país que preside actualmente el Consejo de Seguridad de Naciones Unidas, y de momento no se ha pronunciado a favor de un embargo económico a Yangón.En su informe de 2003, Kouchner disculpaba a Total. Pese a que no había investigado, afirmaba alto y claro que las denuncias por esclavitud era “alegaciones fantasiosas”.

Pese a considerar que se trataban de unas “alegaciones fantasiosas”, en noviembre de 2005 Total se apresuró a indemnizar a ocho birmanos y a untar copiosamente a una pseudo ONG. A cambio, claro está, de una retirada de la querella criminal por trabajo forzado.

El yacimiento de Yadana, junto con el de Yetagun, no es sólo un asunto económico. Es la fuente directa de poder de la Junta Militar birmana, otorgado por las propietarias Total, Chevron, la poco conocida PTTEP de Tailandia, la malaya Petronas y la japonesa Nippon Oil. China e India están interesadas por las reservas de gas inexploradas, para las que Dehli se ha aliado con la firma coreana Daewoo.

dimecres, 26 de setembre del 2007

Un nou diari "crític" i progressista?


Avui ha sortit Público, el nou diari. Van de diari popular i accessible per a lectors/es crítics, curiosos/es i actius/ves. Independent, progressista... per contribuir a una societat més justa, oberta, equitativa, solidària i lliure. Algunes de les "banderes" que els interessen són: Igualtat , Integració, Treball digne, Habitatge, Educació, Medi ambient, solidaritat i Laicitat. El venen a 50 cèntims.

L'he comprat i no m'acaba de fer el pes. La portada (i les pàgines 2 i 3) la dediquen a "periodisme d'investigació" i amb un titular que diu "Este es el hombre que hundió la tregua" parlen del "verdadero número uno de ETA". Comencem malament (des del meu punt de vista, clar). Més del mateix per a un duari que naix.

El diari d'avui té 64 pàgines de les quals al voltant de 45 (la gran majoria a tota plana) són de publicitat. Grans principis com Medi Ambient compartint espai amb Iberdrola (líder mundial en energia eòlica), Treball digne amb Coca Cola, Integració amb Orange, Solidaritat amb Shell... Un batibull d'idees i eslogans publicitaris que es resumeixen en un: Crítics, progres, solidaris... però sense fer trontollar el sistema que és el que ho finança tot.

A la vista del que hi ha em quedo amb la premsa i mitjans alternatius i, per motius, sentimentals amb El Punt.

dilluns, 24 de setembre del 2007

Condol

Fa unes hores recordava Marcel Marceau i, tot recordant-lo, he trobat a faltar l'Ovidi Montllor. Ara, més tard, els aconteixements m'obliguen a recordar altres persones: el Sebastià, director del Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, enterrat aquest matí a Montblanc, i el Josep Lluis Navarro, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, mort aquest matí d'un fulminant atac de cor.
I, malgrat tot, la mort, no para, ens hem assabentat també de la mort de dos soldats de l'exèrcit espanyol (en una guerra que no és la seva), una vintena de morts en un atemptat a l'Iraq, Kosovo... i, evidentment, la tasca més desapercebuda però no menys cruel arreu del món i, en molts casos, per causes que podríem evitar.
Descansin en pau i pels familiars, per nosaltres mateixos (a mi em costa trobar-hi sentit si és que n'hi ha) unes paraules de Lanza del Vasto a manera de suport:

"Juga a donar: no hi ha joc més divertit. Dóna't, gasta't, pensa, canta: tal com cantes, actua.
I així, quan vingui la mort, quan la ingrata hereva vingui a reclamar el que li és degut, es trobarà amb les arques buides, les escorrialles del festí i la casa abandonada."

He posat una bona cançó d'En George Brassens pel Marcel Marceau i he trobat a faltar l'Ovidi

Marcel Marceau




dissabte, 22 de setembre del 2007

la "policia del poble" - aclariment

En relació al post la "policia del poble" en que s'expliquen els incidents que hi va haver al parc de les granotes quan un grup de joves va pujar a l'escenari amb una pancarta contra la màfia del ciment i tenint en compte un comentari anònim signat per "un tècnic de cultura" que creu veure maquinacions per desprestigiar la guardia urbana he de remarcar que aquest cos policial, que no necessita de cap maquinació, va fer acte de presència a l'acte a requeriment de l'organització.

divendres, 21 de setembre del 2007

27 de setembre, aniversari afusellament Txiqui

TESTAMENTO DE JON PAREDES MANOT "TXIKI"





Dictado al notario de Zabalaga la vispera de su muerte, ya entrado en capilla.



Al Pueblo Vasco:

Una vez más el fascismo de Franco va a derramar la sangre del pueblo vasco. Problablemente cuando llegue este comunicado al pueblo, yo ya habré caido baJo el pelotón de ejecución. Mi intención al escribir este comunicado es poner una vez más de relieve la represión que sufre el pueblo vasco y todos los pueblos de España. No debemos olvidar nuestro objetivo: la creación de un Estado Socialista Vasco, objetivo por el cual han caido y han dado la vida muchos militantes revolucionarios, entre ellos los útimos caidos en el Estado español, Kepa, Nicia, Montxo, Andoni, y no serán los últimos. Sois vosotros, la clase trabajadora y el pueblo en general, quienes lleven a cabo la lucha hasta derrocar al regimen franquista; entonces se habrá cumplido nuestro objetivo y podreis construir una sociedad nueva, sin clases, donde no exista la explotación del hombre por el hombre. Hoy me van a asesinar a mí por el simple hecho de luchar por mi pueblo. eso para el regimen de Franco es un crimen, no es un crimen asesinar a los militantes de ETA antes de cogerlos, tampoco es un crimen matar a la gente en manifestaciones, controles, etc. Hoy somos nosotros los que estamos en el banquillo, pero mañana estarán ellos, o sea, Franco y toda su camarilla y sereis vosotros quienes nos hagais justicia: no lo olvideis, puesto que mis compañeros y yo ya no podremos. Confiamos en vosotros. Por último, quiero hacer saber a mis compañeros de organización y a nuestro pueblo que mientras he estado libre he cumplido como mlitante y como hijo del pueblo y puesto que no he caido asesinado "legalmente" como mis compañeros, he pedido como última y única petición que sea fusilado ante un pelotón de fusilamiento como un Gudari más, recordando a todos los que han muerto por Euskadi, llevando en la mente nuestra Ikurriña, puesto que voy a morir lejos de ella...Os toca a vosotros hacer justicia.

¡ VIVA LA SOLIDARIDAD DE LOS PUEBLOS !
¡ GORA EUZKADI ASKATUTA !
¡ ABERRIA ALA HIL EUZKADI ZUTIK !

"Txiki"

El jutge decreta llibertat sense fiança per l'acusat de cremar les fotos dels reis

El Govern espanyol es comprometrà per llei a promoure i donar suport a les iniciatives contra las bombes de dispersió m algrat fabricar-les

Des de Cosas de la diplomàcia ens fan saber que:

El Gobierno español se comprometerá por ley a promover y apoyar las iniciativas “que tengan por objetivo la restricción y, en su caso, la prohibición de las bombas de racimo, especialmente peligrosas para las poblaciones civiles”. Así figura en una enmienda transaccional, a la Ley sobre el Control del Comercio Exterior de Material de Defensa y de Doble Uso, que el PSOE ha ofrecido a los demás grupos.

Evidentemente queda camino por recorrer hasta llegar al fin de la fabricación y almacenamiento de bombas de racimo en España, pero la postura del Gobierno ha cambiado. Frente a la postura de reticencia en el Proceso de Oslo, intentando dejar fuera del futuro tratado las bombas de racimo con mecanismo de autodestrucción, ahora el gobierno se comprometerá por Ley a dejar de fabricar, almacenar y vender estas armas.

Como escribí en el post que inició todo ésto, la convicción de uno no bastaba, su voz era imprescindible para conseguir las acciones de unos pocos. Lo hemos conseguido.

Hemos ganado. Hemos ganado todos. Nosotros, el gobierno, pero, sobre todo, todas y cada una de esas personas que no morirán o no se verán mutiladas por el efecto de una bomba de racimo española.

¿No tienen ganas de sonreír?

GRACIAS, GRACIAS Y GRACIAS A TODOS.


Jo, escèptic comn soc, no ho acabo de veure clar . En un blog deien:

...aunque la enmienda no obliga automáticamente a suspender la producción de bombas de racimo, será políticamente insostenible comprarlas o exportarlas una vez que se reconozca, en el articulado de una ley, que son “especialmente peligrosas para las poblaciones civiles”.

Lleva toda la razón, es como la ley del aborto, una forma legal indirecta de conseguir sacar adelante la propuesta sin ofender a nadie ni desautorizar públicamente a los halcones del análisis militar. Eso se llama “una jugada de maestría política”. Además la otra enmienda que hará que se vote el envío de armas si la oposión lo pide, convertirá en impresentable cualquier exportación de este tipo de armamento. Y si no se pueden exportar ni usar ¿para que se van a fabricar?

i jo, com no, convençut, a més, de la barra dels nostres "representants" polítics, no me n'acabo de refiar, desconfio de les jugades de "maestria política". De totes maneres, de moment, m'afegeixo a l'alegria dels impulsors de la iniciativa.

dijous, 20 de setembre del 2007

Jo també soc antimonàrquic/a! Solidaritat amb en Met ! No al procés de l’Audiència Nacional


Manifest
Arran de la decisió de la Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola d'obrir diligències contra les persones que van cremar les fotografies del Rei d'Espanya:
El conjunt de l'Esquerra Independentista (CUP, El Forn, JAG, Endavant, Maulets, PSAN, MDT, COS, SEPC) que va ser l'organitzadora dels actes de rebuig a la Corona, expressa les següents consideracions i ho fa a través de l'organització antirepressiva Alerta Solidària:
- Aquesta investigació en marxa atempta directament contra un acte de resistència civil. Es tracta de l'enèssima acció de l'Estat espanyol contra la llibertat d'opinió i expressió: Tal i com va passar fa poques setmanes amb el setmanari El Jueves o tal i com ha passat amb la imputació de dos independentistes per canviar la bandera espanyola del castell de Montjuïc de Barcelona per una estelada (acusats d'ultratge a la bandera).
- Aquesta dinàmica repressiva en concret, a causa de la visita reial, ja es va iniciar el passat 11 de setembre al vespre, quan dos militants independentistes van ser identificats i interrogats il·legalment, al mig del carrer, per agents de paisà dels Mossos d'Esquadra.
- Aquest fet revesteix de trascendència en el moment en què l'Audiència Nacional ordena a les institucions, suposadament autònomes, del Principat de Catalunya, que aportin tota la informació per poder processar als manifestants. La Conselleria d'Interior d'en Joan Saura serà cooresponsable, altre cop, del processament de catalans o catalanes per motius ideològics en un Tribunal especial espanyol.De moment, el Departament que regeix IC-V ja va fer una ostentació de força i prepotència ocupant els carrers de Girona amb un destacament policial mai vist, en el transcurs del qual varen ser vulnerats els drets de manifestació i expressió.
- El Rei espanyol, que dijous mateix va recordar públicament la defensa de la unitat d'Espanya, és part activa de l'Estat. Són responsabilitat seva declaracions on deia que la llengua castellana no havia estat mai imposada. Qui va gosar criticar-lo, en aquell moment, ja va acabar a l'Audiència Nacional.
- Ha arribat el moment de posar de manifest els privilegis jurídics de la Corona espanyola i també els atacs sistemàtics contra les expressions al carrer de l'independentisme català. Aquestes són expressions contundents de que el marc polític espanyol no ofereix garanties democràtiques per tothom.
- Fem una crida a la societat civil dels Països Catalans a continuar mostrant la disconformitat amb la presència de simbologia o de representants polítics espanyols a casa nostra.
més informació iu signatures de suport a: http://noalrei.elsud.org/

sentencia CONDENATORIA en el juicio SGAE contra Alasbarricadas.org

Un juez ha condenado a los responsables de Alasbarricadas.org a pagar 6.000 euros de indemnización al cantante Ramoncín por diversos comentarios que visitantes de la web colgaron en la página. La sentencia del juzgado de primera instancia número 44 de Madrid señala que Alasbarricadas.org deberá eliminar del sitio "expresiones y fotografías atentatorias contra el derecho al honor del actor".

Todo empezó a mediados de 2006, en esta web se creó un foro llamado "El rey del Pollo Frito Ramoncín", en el que los participantes calificaron al cantante de "mal artista", mal politiquillo", "feo pasado por los quirófanos"... También apareció una foto manipulada en la que aparece Ramoncín con la cabeza cortada. Ramoncín es uno de los más críticos contra las descargas gratuitas de música de la red, así como un defensor de la imposición del canon a los productos digitales.

Blogueros e internautas intentan iniciar campañas de apoyo a esta web y a favor de la libertad de expresión. Los autores de Alasbarricadas han anunciado que recurrirán la sentencia

[Sentencia] Primer asalto: sentencia CONDENATORIA en el juicio SGAE contra Alasbarricadas.org

Por ALB Noticias el Mié, 2007-09-19 19:23 |

Acaba de salir la sentencia CONDENATORIA. Asumiendo en el fallo de la Jueza todas las tesis de los abogados de la SGAE. Desoyendo a defensa y fiscalía.

» Sentencia completa [.pdf]

Sin duda, la audiencia previa y el juicio-trámite no nos podía hacer pensar que el resultado fuese de otra forma. Quizás lo que alguna vez espera es que su descaro conozca limite. Pero no es así.

Con esta sentencia, van poniendo una piedra más en el camino de cierre de internet tal y como lo conocemos. Detrás de todo esto sabemos quien está. Ahora nos toca organizar la respuesta.

Recurrimos la sentencia, pero no nos queremos quedar ahí. El organizarnos contra los que, desde las gestoras de los derechos de autor o desde instituciones pisan nuestra libertad, fue, y es, una necesidad.

Estos supuestos defensores de la cultura, basta ver el caso de Tallers de Músics de Barcelona, el canon que agraba los soportes digitales, la criminalización de compartir archivos, canon en bibliotecas...y un interminable etcétera, demuestran qué entienden por cultura: €.

Por un uso libre de internet, por una cultura libre.

Solidaridad con todos los y las afectadas de la SGAE.

dimarts, 18 de setembre del 2007

Barraques 2007 - 21, 22 i 23 de setembre - TARRAGONA

II Barraques Tarragona

El projecte Barraques de Tarragona és iniciativa d'un conjunt de col•lectius socials i culturals de la ciutat. Som uns col•lectius que fem una feina voluntària i desinteressada durant tot l’any i que necessitem una major promoció i més ressò social. Creiem que amb la nostra modesta aportació podem enriquir les festes de Sta. Tecla, creant un espai obert i participatiu, i donar a conèixer al mateix temps unes realitats que la majoria de ciutadans desconeixen. És per això que hem decidit posar-nos d’acord per engegar un projecte que esperem que enriqueixi la nostra ciutat.

Programa de concerts a les Barraques de les Festes de Santa Tecla de Tarragona

L'espai alternatiu de les Festes de Santa Tecla.

- Divendres 21 de setembre

1:30, passeig de les Palmeres, Espai Barraques, fins a les 5 h.

* 1.30 h, ambient

* 2 h, batucada

* 2.30 h, Dj Kuru

* 3.45 h, The Porno Reggae i Children dj’s

- Dissabte 22 de setembre

23:15, passeig de les Palmeres, Espai Barraques, fins a les 6 h.

* 23.15 h, Josep Romeu, cançó

* 24 h, Pepet i Marieta, el cantautor catxondo

* 1.30 h, Habeas Corpus, hardcore-metal

* 3.30 h, Camarada Kalshnikov, la veu dels oprimits

- Diumenge 23 de setembre

23:00, passeig de les Palmeres, Espai Barraques, fins a les 6 h.

* 23 h, Ojo que Van

* 0.30 h, Skatacrack, reggae i ska

* 2 h, Extracto de Lúpulo, punkrock

* 3.30 h, Dj Jorter & Jorter

Organitzen: Agrupaments Escoltes i Guies La Salle Torreforta, Xaloc, Alverna i Fent Camí, Assemblea de Joves, Assemblea d’Unitat Popular, Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, Endavant (OSAN), Confederació General del Treball (CGT) i Casal Popular Sageta de Foc

dilluns, 17 de setembre del 2007

Greenspan admet que l'objectiu de la guerra a l'Iraq era el petroli


Greenspan admet que l'objectiu de la guerra a l'Iraq era el petroli

EP. Washington.
L'expresident de la Reserva Federal nord-americà (FED), Alan Greenspan, reconeix en les seves memòries, que es publicaran la setmana que ve, que la guerra de l'Iraq va començar el 2003 «pel petroli», en un repàs a la seva carrera al capdavant de la institució, i en què afirma haver mantingut excel·lents relacions amb l'expresident Clinton. Greenspan, de 81 anys, admet «entristit» l'«inconvenient polític que suposa reconèixer el que tothom sap: que el principal motiu pel qual es va iniciar la guerra a l'Iraq és el petroli». Sobre l'administració de Bush, l'expresident de la FED afirma que «difereix de la reencarnació de l'administració Ford que havia imaginat». «Ara les operacions polítiques són molt més dominants», afirma Greenspan. També diu que va mantenir una bona relació amb el predecessor de Bush, Bill Clinton: «Tenia molt nas per a la informació», i hi afegeix que el va «entristir» saber la seva relació amb la becària de la Casa Blanca Monica Lewinski.

la «policia del poble»?

aquesta foto és de Barna

Reprodueixo fragments del diari de Tarragona:

"El Parc de la Ciutat reunió, durante la mañana de ayer, a centenares de niños que no quisieron perderse algunas de las actividades programadas por la Guàrdia Urbana de Tarragona para conmemorar el siglo y medio de su creación. En uno de los estands, los niños podían soplar por el etilómetro, aunque la mayoría no llegaba hasta el final.


... Los niños también se lo pasaban en grande enfundándose el traje de la futura unidad antidisturbios, con su porra, su casco protector y escudo. Incluso algún padre se atrevió a ponerse la vestimenta, a pesar de los más de 30 grados que se dejaban notar sobre el Parc de la Ciutat..."

I del diari El Punt:

> Uniformats des de fa 150 anys

La Guàrdia Urbana ha evolucionat tecnològicament sense deixar de ser la «policia del poble»

Per acabar-ho d'adobar i remarcar això de la policia del pòble reprodueixo la notícia que apareix en el blog Prendre la Paraula

"Al voltant de 13 guàrdies amb gorreta van aturar el concert de la Gossa Sorda dissabte passat a la nit després que quatre nois, d'acord amb el grup, treguessin a escena un pancarta on hi deia "Aturem la màfia del ciment", signada per l'Esquerra Independentista del Camp. La cançó anterior a la que estaven tocant en aquell moment l'havien dedicat als 150 anys de la Guàrdia Urbana, després de la seva memorable i publicitada acció arreu del món en el concert de Violadores del Verso,quan van entrar a regirar el camerino dels rapers a la receca de porros; es tractava d'un tema antirepressiu que tot el públic va acollir eufòricament entre riures diversos. A la primera que van poder, és a dir quan la pancarta i els seus portadors van pujar dalt, els guàrdies van aturar el concert un cop els ho va demanar el regidor d'escenari que no concebia que un concert pugui tenir quelcom més que música, xiringuitos, cervesa i hamburgueses. El concert va restar aturat durant més d'un quart d'hora i només després d'ocupar els camerinos i de negociar la seva represa vam poder gaudir de la música dels valencians. Alguns d'ells deien que ni a la València del PP havien vist una actuació d'aquest nivell per part d'un cos policial, tot i que ja en coneixien "la fama" i no paraven de preguntar qui manava a Tarragona.

La Guàrdia Urbana va al·legar que "no podia garantir l'ordre" per a la seva acció. El més curiós és que quinze minuts abans, un nombros grup d'skins es fan atonyinar els uns als altres i els guàrdies s'ho van mirar sense dir ni mu, o potser ni ho van veure."

diumenge, 16 de setembre del 2007

Campanya de suport amb les persones i entitats convocants de la manifestació contra la monarquia

els mossos controlen i investiguen

Alerta Solidària fa una crida a la solidaritat per tal de donar suport a un legítim acte de protesta que només es pot considerar delictiu en Estats de dubtosa naturalesa democràtica i demana un ampli suport social a les persones i entitats que van participar en la manifestació contra la monarquia de Girona. La intenció és que aquestes persones puguin estar el màxim derecolsades en cas que la (in)justícia espanyola decidís actuar contra elles.

I és que Alerta Solidària considera que ens trobem davant una gran ofensiva de l'espanyolisme en defensa d'un dels majors símbols d'opressió a l'Estat Espanyol, la monarquia, que està creant les condicions idònees per tal que s'inici una ràtzia repressiva contra l'Esquerra Independentista a Girona.

Alerta Solidària demana:

- "Que tant persones com entitats mostreu el vostre suport a aquest escrit fent arribar el vostre nom i cognom, la població i el correu electrònic (en cas d'entitat nom i nif), l'abans possible a l'adreça: relacions_politiques (at) alertasolidaria.org

- També us demanem que feu difusió del cas, a través de cartes als diaris i a internet i/o manifestos públics de suport tant dirigits a la premsa com a la societat en general.

En els moments com aquest, en què l'integrisme espanyol surt a la caça de qualsevol mostra de desacord amb el seu projecte de Nación, donem una resposta clara i contundent:

ELS CATALANS NO TENIM REI!"

dissabte, 15 de setembre del 2007

Festa oberta o barra lliure

suggereixo que premeu sobre la foto per copsar-ne els detalls

Un cop més arriben les festes de Santa Tecla i, un cop més també, amb finançament de REPSOL (que mentre explota altres zones ací paga actes de les les festes) i sense mesures de foment de cultura de pau i, evidentment, amb les portes obertes als vaixells de guerra de la VIa Flota dels EUA i de l'OTAN.

l'enllaç a la web Repsol mata i al manifest "Per un món sense petroli"

Web RIPsol mata - Contrajunta d'afectats/des

MANIFEST DE LA CONTRAJUNTA D’AFECTATS PER REPSOL-YPF’2006 - “Per un món sense petroli“

(fragment del manifest) La contaminació, el soroll i els accidents periòdics durant tota la cadena de producció del petroli està degradant les nostres condicions de vida i fonts d'aliments. Tant en els voltants dels camps petroliers, en els gasoductes, en els ports terminals, en les petroquímiques, com en les estacions de servei, es fa difícil viure.
A més, el model “de consum” (que no hem triat), basat en la seva alta dependencia de les energies fòssils (petroli, gas i carbó), està duent-nos a una situació difícil en l'actualitat, i insostenible per a les generacions esdevenidores.
Per a plantar cara a aquesta situació i treballar pel canvi és imprescindible lluitar per:

  • Que els pobles puguin defensar la seva identitat cultural i el seu medi ambient, alhora que decidir la seves fonts d'aliments (sobirania dels pobles)
  • Transcendir la crisi energètica cap a un nou model energètic
  • El reconeixement i restitució del deute ecològic i social

divendres, 14 de setembre del 2007

una mica de tranquil·litat

Ahir vaig veure Babel (no l'havia vist encara). Una excel·lent pel·lícula sobre la incomunicació, la soledat, el desamor... i, curiosament, ssobre l'amor. He recordat la pel·lícula aquesta tarda llegint un comentari d'un rancuniós en un altre blog. Amb això dels blogs m'he trobat amb força amics/gues amb qui anar fent xarxa a la blogosfera (que no és tan sols dels polítics) i, també, amb gent que, això si des de l'anonimat, vesa rancúnia, amargor i mala llet.
No sé si ens comuniquem con caldria però en tot cas, per a uns/es i altres una foto del pòrt de Maó, Funny Valentine del Chet Baker i un desig de pau i amor (que cursilon, no?)

dijous, 13 de setembre del 2007

Iniciativa social per a la convocatòria d'una consulta popular - Lokarri

Nuevamente se han frustrado las esperanzas de paz de nuestra sociedad. Otra oportunidad perdida y las voluntades sociales mayoritarias de paz, diálogo y acuerdo no son respetados.

Es el momento de probar una receta nueva y resolutiva. Es el momento de convocar una consulta popular para:

  • exigir a ETA que ponga fin a la violencia
  • apostar por el diálogo sin exclusiones como método de solución de nuestros problemas
  • reivindicar la necesidad de alcanzar un acuerdo de convivencia pacífico y democrático.

La sociedad vasca debe tener la capacidad de decidir su propio futuro. La ciudadanía tiene la llave para resolver sus propios problemas y hay que aceptar su capacidad para expresarse de manera democrática a través de una consulta.

Necesitamos tu firma para apoyar la presentación en el Parlamento Vasco y en el Parlamento de Navarra de una propuesta de convocatoria de una consulta. No podemos desistir. Hoy, más que nunca, hay que hacer oír la voluntad de la ciudadanía.

Per donar suport a aquesta iniciativa prem l'enllaç per veure i signar el manifest

Lokarri es una organización social, independiente y plural que lucha por la paz y la normalización de la convivencia en Euskal Herria. El nombre de Lokarri responde al siguiente significado: «lo que sirve para unir». La misión, el proyecto y la propia denominación de esta red ciudadana se vinculan a este compromiso que pretende reflejar la voluntad social mayoritaria de acuerdo, consulta y reconciliación.

dimarts, 11 de setembre del 2007

dedicat a Qaesar a qui, com a l'Albert Pla o a mi mateix, no motiven massa els himnes i les banderes

Blogs que fan pensar


El Pau Pérez ha nominat el meu blog pels Thinking Blogger Awards 2007 o blogs que fan pensar. Encara que barrejat a la blogosfera política, agraeixo la nominació per dos factors: Un que el Pau em cau força bé, si més no el que jo conec d'ell i, dos, que així jo també puc nominar cinc blogs que fan pensar (procuraré no repetir-ne cap que ja tingui el segell). Els blogs nominats són:

- Ara mateix. El conec fa poc però és un dels blogs que combina la qualitat i la denúncia entre d'altres coses.
- Bodega Cultural. Blog brasiler i "activista" de l'amic Carlinhos Medeiros.
- El Ventano. Blog que conjunta la qualitat amb un activisme incansable.
- Prendre la paraula. Blog de l'amic Jordi Martí. Combina l'activisme amb la lliteratura, la música... Si tingués més coneixements d'informàtica seria un blog-crack ;-)
- Waipueduca. Blog, activista i entranyable, d'un català a qui li encanta Veneçuela i d'una veneçolana parlant de Catalunya, i tots dos parlant del món.

Els blogs nominats, a la seva vegada, poden col·locar el banner citant la procedència i nominar cinc blogs que facin pensar.

Forum Social Català


Cap al Fòrum Social Català

Un ampli ventall d'associacions, entitats, ONG i col·lectius socials catalans han près l'iniciativa d'organitzar un Fòrum Social Català (FSCat) i conviden a la societat civil dels Països Catalans a participar-hi. El FSCat respon a la crida que es va fer des de l'últim Fòrum Social Mundial (Nairobi) d'organitzar activitats locals en substitució del FSM, ja que aquest no se celebrarà el 2008.

Aquest és el primer comunicat del FSCat:

FÒRUM SOCIAL CATALÀ - GENER 2008

Què és el Fòrum Social Català?

El FSCat és un espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari. És un espai d’intercanvi d’experiències, de debat, de mobilització i d’articulació d’entitats i de moviments socials que rebutgen el model actual de desenvolupament dels pobles i que es troben en un procés permanent de recerca i construcció d’alternatives.

El FSCat pretén estimular la reflexió i l’acció a partir d’una democràcia veritablement participativa, pel que fa a les dinàmiques polítiques, econòmiques i socials actuals i proposar alternatives que se centren en l’atenció de les necessitats de l’ésser humà i del respecte a la natura.

El FSCat vol articular de manera descentralitzada i en xarxa a entitats i moviments socials amb inquietuds similars, involucrats en accions locals i/o internacionals.

El FSCat està obert a totes les entitats, col·lectius i persones de la societat civil dels països catalans, amb l’excepció dels partits polítics, organitzacions governamentals, militars o violentes.

Com es pot participar al Fòrum Social Català?

La participació al procés d’organització del FSCat és oberta a totes les entitats i persones de la societat civil i els moviments socials que s’hi sentin identificades i s’hi vulguin implicar. Els organitzadors del FSCat s’encarregaran exclusivament de facilitar la realització de les activitats proposades i recollides a través dels processos participatius oberts del FSCat (assemblees, comissions, grups de treball, etc.)

Hi ha una llista de distribució per coordinar/organitzar/comunicar-nos. Si us voleu subscriure ho podeu fer a la pàgina web:

http://www.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/fscat

Animem els moviments socials catalans a participar el cap de setmana del 25, 26 i 27 de gener als actes centrals de Barcelona i/o organitzar els seus propis actes en els dies previs o posteriors.

dilluns, 10 de setembre del 2007

Mòbil nou i gratis? No, gràcies!

Aquest matí llegia un exemplar de Papers de Cristianisme i Justícia amb aquest títol. No pretenia, exactament, que ningú prescindeixi de mòbil (encara que tampoc seriua cap desgràcia), sinó oferir una sèrie de dades per afavorir un consum responsable.
En trec algunes dades:
El pes d'un mòbil és d'uns 100 grams i està composat per un 40-60% de plàstic, un 20-40% de metalls i al voltant d'un 20% d'altres materials.
Entre els compostos majoritaris són destacables les proporcions de coure (10-20%), ferro (2-10%), i alumini (fins a un 10%). Altres compostos menys importants contenen antimoni, tàntal, beril·li, níquel, crom, plom, cadmi, mercuri, arsènic, or o plata. L'extracció i processament d'aquestes substàncies implica un moviment totalo de materials (motxil·la ecològica) d'uns 75 kg. per telèfon mòbil.
Entre un 40% i un 60% de l'energia consumida en el cicle de vida d'un mòbil (sense tenir en compte despeses de l'estructura de comunicacions) es consumeix en fabricació i transport. Csl tenior en compote, també, els indicadors corresponents a la destrucció de la capa d'ozó i al potencial de toxiciutat humana.
Algunes substàncies esmentades són recursos cars i escassos, com el coltan associat al finançament de guerres a Rwanda, Burundi, Uganda, RD Congo... l'or associat a la utilització de compòstos tòxics en la seva extracció com el mercuri o el cianur. Un altre compost fforça polèmic és el petroli.
A Espanya hi ha al voltant de 44,3 milions de telèfons móbils (més que habitants). A nivell mundial la xifra és de 2,4 milers de milions.
Mentre la vida útil d'un mòbil s'estima en uns 10 anys, el temps mitjà d'utilització s'estima entre els 18 i els 30 mesos.
A banda dels factrors comercials impulsats per les companyies de telefonia cal citar un darrer problema: el generat pels residus electrònics.
Menys d'un 10% dels 235 milions de m`pobils que, entre els EUA i Europa, els llencen anualment, es reciclen.
En el món es produeixen, cada any, entre 20 i 50 milions de tones de residus electrònics qwue generen un a doble preocupació: el seu volum i la seva toxicitat.

Vangelis - The Tao of love

Enrique Morente y Lagartija Nick - Manhattan

divendres, 7 de setembre del 2007

No a les bombes de dispersió!

En el marc de la campanya de ciutadans/nes i bloggers demanant un acord sense exclusions pel que fa a les bombes de raim (en el marc del procés d'Oslo), acabo d'enviar aquesta carta als/a les diputats/des de la Comissió d'Exteriors del Congrès:

Estimado Sr. / Estimada Sra. [Nombre del diputado],

Le escribo para expresarle mi preocupación por la posición española en el actual proceso de Oslo.

Como sabrá las bombas de racimo suponen un peligro para los civiles en un conflicto bélico debido a su imprecisión y a su amplia dispersión. Esta falta de distinción entre objetivos civiles y militares atenta contra los principios del Derecho Internacional Humanitario. Pero no solo eso sino que las bombas de racimo se convierten, posteriormente, en una suerte de minas antipersona. Mucho más peligrosas que éstas ya que si las minas necesitan ser pisadas para estallar, la submunición de las bombas de racimo puede activarse de muchas maneras, incluso por el viento. Sin olvidar que, por su forma y color, resultan atractivas para los niños, quienes se han convertido en sus principales víctimas en todo el mundo.

A principios de este año se inició un proceso encabezado por Noruega, el proceso de Oslo, que en su declaración establece como meta la ratificación de un tratado en 2008 para erradicar estas armas que provocan un daño y un sufrimiento desproporcionados. España se ha unido a este proceso pero ya en la reunión que tuvo lugar en Lima durante el mes de mayo pasado ha mostrado reticencias a conseguir un tratado que prohíba todos los tipos de bombas de racimo.

En particular, España ha intentado que se deje fuera del tratado aquellas bombas de racimo cuya submunición tenga un mecanismo de autodestrucción. Esto no parece aceptable. Estos mecanismos fallan. El porcentaje de submunición sin estallar en las bombas de racimo puede llegar a alcanzar el 25%. En los bombardeos de verano de 2006 sobre el Líbano, el ratio de pequeñas bombas sin estallar alcanzó cotas de entre el 30 y 40% según los expertos en desminado de Naciones Unidas en la zona.

Me dirijo a usted, en primer lugar, para conocer su postura, y la de su partido, sobre esta cuestión; en segundo lugar, para instarle a conseguir que España ratifique un tratado a favor de la eliminación total de estas armas. Sin excepciones.

Quedo a la espera de su respuesta.

Atentamente,

Josep Maria Yago Suau
39651386F




Any Jubilar 2008-2009 a Tarragona - Ens hi apuntem d'alguna manera? ;-)


Les explicacions sobre l'any jubilar que es celebrarà l'any vinent a Tarragona, amb el suport de l'Excm. Ajuntament de Tarragona, han estat tretes de la web de l'Arquebisbat:

El 21 de gener de 2009 s’escau el 1.750è aniversari del martiri dels sants Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, cremats vius a l’amfiteatre de Tarragona l’any 259 víctimes de la persecució contra els cristians pels emperadors Valerià i Gal·liè. És per aquest motiu que el sant pare Benet XVI ha concedit aquest any jubilar a petició del Sr. Arquebisbe de Tarragona.

Què vol dir ‘jubileu’?

‘Jubileu’ ve d’exterioritzar l’alegria amb cants espontanis, aclamacions i crits de joia. En el llatí de la Vulgata se sol construir amb el datiu ‘Deo’ i significa llançar crits de joia per lloar Déu. Segons el diccionari llatí-català, ‘iubilæus’ ve a ser l’any cinquantè, consagrat al perdó i la gràcia entre els jueus. El costum és recollit en el Levític (25,8-31 i 27,17-24).

Què és aquest Any jubilar?

El jubileu dels sants és una ocasió joiosa de donar a conèixer les profundes arrels cristianes de la nostra arxidiòcesi. El martiri dels sants Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, és un fet cabdal per a la nostra Església; és un fet històric que està recollit a les Actes del Martiri, el document cristià autèntic més antic de la península Ibèrica.

Si tenim present les característiques de la persecució de Valerià i de Gal·liè, que pretenia escapçar les Esglésies, podem veure que la de Tarragona era ja molt important, atès que en aquella persecució van morir també dos papes a Roma i els bisbes d’Alexandria, d’Antioquia i de Cartago. Aquest és un fet una mica desconegut sobre el qual cal reflexionar.

A qui s’adreça?

El jubileu no és per als cristians solament, sinó per a tothom. És un moment de reflexió, per a veure d’on venim i cap a on anem.

Es tracta de rememorar la profunditat de les nostres arrels, la importància de la nostra Església, metropolitana i primada, la seva voluntat de projecció universal i de pertànyer a una Església universal que sempre ha estat al servei de tots. No oblidem que, instants abans de morir, sant Fructuós va dir que tenia present «l’Església estesa d’Orient fins a Occident». També cal recordar que els sants màrtirs van lliurar la seva vida per tothom, de la mateixa manera que havien viscut: fent el bé a tots, cristians i pagans.


Què pot significar per a l’arxidiòcesi i la ciutat de Tarragona?

Per a l’arxidiòcesi de Tarragona pot representar ser coneguda en alguns aspectes que no es tenen gaire presents, i també mostrar un potencial d’atracció de pelegrins d’arreu del món, atesa l’antigor dels fets que es recorden i la seva autenticitat indubtable.

Pot servir també per a demostrar que Tarragona és quelcom més que restes arqueològiques o platges, que hi ha altres raons —profundament espirituals— que justifiquen una visita a la ciutat.


Què és prepara?

Per a celebrar el Jubileu es programaran una munió d’actes que van des d’un congrés científic sobre sant Fructuós i el cristianisme primitiu, en el qual participaran els millors especialistes internacionals, fins a l’estrena d’un oratori, compost expressament, passant per exposicions, conferències, etc.

La finalitat fonamental

Tot això, però, no ens ha de fer perdre de vista les finalitats espirituals d’un jubileu: la gràcia de la reconciliació i del perdó, enriquida amb una indulgència plenària de la pena que mereixen els nostres pecats.

Informació sobre l’Any jubilar

Continuarem informant d’aquest esdeveniment excepcional. De moment, podem dir que es podrà seguir l’evolució de l’Any jubilar a través de la pàgina web de l’Arquebisbat de Tarragona ( www.arquebisbattarragona.cat).


dijous, 6 de setembre del 2007

11 de setembre

Els que em coneixeu ja sabreu que el tema nacionalisme no és un dels meus forts. Malgrat això i tenint en compte que l'11 de setembre no és només de les ofrenes institucionals i de les desfilades amb mossos d'esquadra i senyeres gegants, em plau fer-me ressò del manifest que tot un plegat d'entitats del Camp plantegen en el marc de la lluita per uns Paisos Catalans lliures, on les persones siguin lliures, on s'estableixi la justícia social i on s'estableixi una relació fraternal amb la resta de pobles del món. Un dels actes centrals és la manifestació unitària del Camp "Per un Camp viu, lliure i combatiu", l'11/09/07, a les 18:30, al Mercat Central de Reus. Més informació al portal Poble Viu

Un any més, l’11 de Setembre, esdevé la viva demostració al Camp, que tot i després de més 300 anys d’ocupació, no només continuem resistint, sinó que continuem treballant dia a dia des dels col·lectius i des dels nostres pobles per construir uns Països Catalans lliures i socialment justos.
Avui, arreu del Principat, els carrers s’omplen d’idees, il·lusions i projectes; la voluntat d’aquestes persones que els promouen, és la que ha fet que durant el llarg d’aquests tres segles, el nostre poble continuï viu. Per això, avui diem que volem un Camp viu. Volem uns pobles que conservin la seva identitat, el seu patrimoni natural i cultural enfront del creixement artificial basat en l’especulació urbanística i la destrucció del territori. Volem unes ciutats on les cases siguin plenes de vida i no abandonades, víctimes de l’especulació, i on les persones tinguin dret a un habitatge digne i a tots els recursos bàsics.
Volem un Camp lliure! Lliure d’especulació, de corrupció, de destructors del territori... i on la gent sigui lliure per opinar, per participar, per debatre, per construir. La llibertat d’expressió i d’associació no pot ser coartada constantment per l’Estat espanyol i els seus governs autonòmics. Cada dia es fa més evident la necessitat de poder establir canals de comunicació populars i lliures que no siguin regits per la llei del màxim benefici empresarial ni s’erigeixin com a defensors del sistema vigent.
Volem un Camp combatiu! Perquè per continuar construint una societat més justa no podem perdre l’esperit crític, ni ens podem permetre cedir un pam més de terra, als qui s’omplen les butxaques a costa del benestar i els recursos que són de tothom. Necessitem continuar ampliant la xarxa de denúncia i mobilització per aturar projectes com Muntanyans II, els plans d’especulació urbanística, la destrucció de la costa i les muntanyes... i proposar alternatives reals.
La tasca que els col·lectius, plataformes i entitats del Camp duem a terme, dia a dia, ha de promoure la recuperació de la vitalitat dels espais públics. La consolidació i el creixement d’aquestes estructures de participació han de facilitar que cada dia siguem més els que apostem per l’assemblearisme i la democràcia participativa, com a eines de treball i de conformació d’un poder popular. Els resultats en les darreres eleccions autonòmiques i municipals ho demostren. Hem d’impulsar canals de participació que gestionin els problemes que ens afecten a tots i a totes. Per això, avui diem un cop més, que des del Camp hem de seguir treballant per construir uns Països Catalans lliures, justos i solidaris amb la resta de pobles del món. Perquè un altre món és necessari, i entre tots i totes l’hem de fer possible.

Per un Camp viu, lliure i combatiu!
Visca la terra!

El Camp, 11 de setembre de 2007

No pido mucho (No demano gran cosa)

No demano gran cosa

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l'amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d'estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l'amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l'amor sense haver d'estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa...

Miquel Martí i Pol

dimecres, 5 de setembre del 2007

a proposit del control social i les lllibertats

Arran del debat sobre l’actuació de la Guardia Urbana a l’acabament del concert de Violadores del Verso i atès que en el blog he penjat l’article del diari El Punt, notes d’Asemit (sindicat majoritari a la Guardia Urbana, un bon grapat de comentaris i, per últim, el comunicat del grup musical, he recordat, sobretot llegint alguns comentaris, un article que vaig escriure a començaments d’any sobre control social i llibertats. En penjo un parell de fragments:

A aquestes impressions caldria afegir-hi un fenomen que sembla actual, a casa nostra, però que no ho és tant: l'aprovació d'ordenances “cíviques”. Aquestes ordenances que recorden aquella frase famosa de “la calle es mia”, si investiguem una mica, ens fan retrocedir a New York, a l'època en que l'alcalde Giuliani feu bandera de la “tolerància zero” i nomenà cap de la policia una mena de “super-comisari”, William Bratton. La “tolerància zero amb la delinqüència” es centra en combatre la petita delinqüència amb rigor; es basa en la “teoria de la finestra trencada” que ve a dir que els petits desordres quotidians donen pas a les grans patologies criminals (adaptació de la dita francesa que diu que “qui roba un ou, roba una vaca”). L'increment de les despeses i de les forces policials, la criminalització de conductes com la mendicitat o la prostitució, els excessos policials i la falta d'eficàcia a mig i llarg termini són alguns dels trets d'aquesta veritable “penalització de la pobresa”.

Curiosament (o, potser, no tant) el butlletí de la biblioteca de l'Acadèmia de la Guardia Urbana de Madrid o el dels Mossos d'Esquadra (un informe del Consell d'Europa sobre drets humans documenta fins a 197 denúncies per maltractaments contra agents dels Mossos d'Esquadra entre el 2002 i el 2004. Segons Montserrat Tura, davant les severes conclusions de l'informe, “no tinc més remei que creure-m'ho") es fan ressò, i no precisament crític, de la política de tolerància zero.

David Fernández (autor del llibre Cròniques del 6) fa, també, un recull de frases cèlebres:

- Giuliani, 1990, Nova York: “els escombrarem dels carrers”

- Aznar, 2000, Madrid: “els escombrarem dels carrers”

- Rajoy, 2001, Madrid: “erradicar físicament dels carrers”

- Sarkozzy, 2005, Paris: “”netejarem els barris de xusma”

- Fernández Diaz, 2005, Barcelona: “desokupem Barcelona d'okupes”

- Joan Clos, 2006, Ciutat Vella, Ordenances del Civisme

Vist el ventall i atès allò de “pensa globalment, actua localment” m'atreveixo a afegir-ne alguna més:

- Joan Miquel Nadal i Male, 2005, Tarragona (en el transcurs d'una entrevista amb membres de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau): “l'exèrcit és imprescindible per garantir la pau”, “estic orgullos que els marines es passegin per la ciutat”, “si em dieu militarista jo us diré imperialistes”.

- Joan Miquel Nadal i Malé, 2006, Tarragona: “Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics i articles que resten vigents de les ordenances de policia i bon govern, de neteja pública i de medi ambient”

A Barcelona hi ha ordenances del civisme, unitats especials antiavalots (UPAS i UNOC) de la Guardia Urbana, nombroses denúncies per maltractaments i coaccions (l'any 2004 les UPAS foren el cos policial més denunciat per racisme)... Les UPAS tenen tres objectius fonamentals per reprimir tres problemàtiques socials: la venda il·legal, el soroll i el moviment okupa.

A Tarragona, de moment, també tenim ordenances cíviques (que arriben a l’extrem de prohibir esperar l’autobús fora de la vorera o de l’espai reservat per aquesta finalitat. romandre a la via pública o als edificis i transports municipals sense observar unes condicions mínimes de neteja i higiene personal o a la prohibició del nudisme integral excepte en les zones que l’Ajuntament delimiti). També hi ha espais públics tancats amb reixes i, en plena campanya electoral, els diaris locals informaven, que, l’alcaldable de CiU, aleshores a l’equip de govern, denunciava la insuficiència d’efectius policials (deia que n’hi havia menys de la meitat dels que caldrien) i es comprometia a engegar entre d’altres mesures, l’ampliació en 50 membres de la Guardia Urbana, la creació de 50 places més d’”agents cívics” i la instal·lació a partir del 19 de febrer de càmeres de videovigilància en determinats llocs. Ens consta, per altra banda, que la Guardia Urbana de Tarragona també té un paper força més actiu i intimidatori que altres cossos policials en identificacions/intimidacions, sense cap explicació, de persones que exerceixen pacíficament els seus drets...


Comunicat "Violadores del verso"

En relació al debat sobre la denúncia de la Guardia Urbana a membres del grup Violadores del verso i atès que he penjat en el blog la notícia apareguda en El Punt i opinions de sindicats i/o persones vinculades a la Guardia Urbana, penjo, ara, el comunicat que feu públic el grup musical.


COMUNICADO DE VIOLADORES DEL VERSO

En relación a los hechos acaecidos una vez finalizado nuestro concierto en el marco de las fiestas de Tarragona el pasado jueves 16 de agosto, y que al parecer ha supuesto una denuncia administrativa contra dos de nuestros componentes, además de otra para nuestro manager, Violadores del Verso quiere hacer público:

? Que el concierto ante más de 8.000 personas en la Plaza del Ayuntamiento de Tarragona se desarrolló dos horas y cuarto en la más completa normalidad y que en ningún momento se produjo incidente alguno.

? Que el comportamiento de Violadores del Verso sobre el escenario fue el reiteradamente habitual en los conciertos del grupo, por lo que está claro que en ningún momento se incitó al público a nada ajeno al contenido del concierto mismo.

? Que recibimos un apoyo total de la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Tarragona antes, durante y después del concierto. Incluso después de que se produjeran los incidentes con la policía local tarraconense, la solidaridad de los responsables de cultura se mantuvo intacta, señalando éstos, además, que no era la primera vez que diversos miembros de la Seguridad Ciudadana local se excedían en sus funciones.

? Que a pesar de quedarnos estupefactos ante la irrupción de la Policía Local en nuestros camerinos —y más cuando nos enteramos de que su presencia se debía a que “cierta gente les había dicho que los artistas también fumaban porros”—, en todo momento intentamos dialogar y contemporizar con ellos. Unos intentos que no fueron correspondidos por su parte más que con una insólita demanda de refuerzos (¿?).

Por todo lo dicho, consideramos que de los lamentables hechos ocurridos —y pensando en global de cara al futuro— se pueden extraer lecturas en tres ámbitos diferentes:

1) SE SIENTA UN PELIGROSO PRECEDENTE

Consideramos que la entrada de la Policía Local en nuestros camerinos sin ningún motivo que lo justifique sienta un peligroso precedente para todos los artistas, que de esta forma pueden ser potencialmente invadidos en su medio habitual de trabajo y sin guardar ningún respeto por su privacidad. Que la invasión se produjera con una actitud claramente provocativa y verbalmente beligerante, es un agravante más ante una actuación que sólo cabe calificar como desmedida y fuera de lugar.

2) ESTAMOS POR LA LEGALIZACIÓN

Al margen de que, como ya ha quedado dicho en repetidas ocasiones, en nuestros conciertos jamás hemos hecho apología de nada, y menos del consumo de ninguna sustancia, nuestra opnión particular como grupo es que estamos a favor de la legalización del uso individual de drogas. Creemos en la libertad personal de cada individuo para que haga lo que considere oportuno. Algo que la sociedad en general parece comprender y compartir sin ningún problema, pero que ciertos estamentos políticos y, sobre todo, policiales, con notorio afán retrógrado, parecen insensibles a esta realidad.

3) NUESTRA MÚSICA MOLESTA

En un intento de explicarnos por qué pudieron suceder los lamentables hechos ocurridos en los camerinos de Tarragona, la única explicación que podemos atisbar es que en ciertos estamentos todavía queda gente de mente retrógrada que no termina de creer en la libertad de expresión, y que en consecuencia les molesta sobremanera lo que decimos en nuestras letras. Nos sentimos claramente atropellados por esta gente y pensamos que no es de recibo que en pleno siglo XXI sigan así las cosas.

diumenge, 2 de setembre del 2007

Paraules per la Pau - setembre 2007

una imatge de Paraules per la Pau d'avui

Aquest matí del primer diumenge de setembre hem fet, un cop més, Paraules per la Pau. Avui ens ha ajudat a crear espais de pau, art i vida el company Moluco que amb el seu saxo9 ha interpretat diferents peces musicals (Astor Piazzola o, no és broma, Bach) ssón alguns dels compositors que ha triat).
Abans de l'audició hem recordat les principals novetats i podríem dir que la principal ha estat la reunió que vam mantenir fa uns dies amb Sandra Coloma, regidora de Cultura i cooperació de l'Ajuntament de Tarragona.
La reunió va servir per tornar a planterjar el tema "presència de vaixells de guerra al port de Tarragona" i per lliurar 22 propostes de foment de cultura de pau. Tenint en compte que les 22 propostes ja les havíem lliurat, en l'anterior legislatura, a l'equip de govern i als partits, en aquell moment, a l'oposició sense quer ningú ens fés cap cas, ssóm una mica escèptics pel que fa als resultats de l'entrevista malgrat la qual cosa cal reconèixer la cordialitat en què va transcórrer i l'interès per alguna de les propostes
Després de anta Tecla n'hem de tornar a parlar. Confiem en què la seguent entrevista es farà un cop la regidora hagi parlat amb la resta de membres de l'equip de govern car no es tracta de triar alguna de les propostes sinó de resoldre o, si més no, clarificar el tema vaixells de guerra i, per altra banda, impulsar el foment d'una cultura de pau tdnint en compte bona psart de les propostes presentades.
algun dia veurem aquesta imatge feta realitat?