cap de setmana: Objecció Fiscal i Teatre

Com hem fet altres anys i en el marc de la campanya d'objecció fiscal a la despesa militar, dissabte hi va haver lliurament col·lectiu de declaracions d'IRPF amb objecció fiscal. Una desena d'activistes de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau es van trobar davant d'Hisenda, posteriorment van baixar fins la subdelegació de govern per lliurar els escrits en els quals comuniquem la nostra objecció i dels quals n'adjuntarem una còpia als impresos de la declaració junt amb el justificant d'haver efectuat el pagament de la quantitat deduïda de despeses militars i abonada a algun col·lectiu pacifista, antimilitarista i/o que treballa per la pau i els drets humans o, simplement, per objectius més socials que els militars.

foto Marc del Jesús

Com en altres ocasions, la policia (en aquest cas els mossos d'esquadra) van identificar els/les activistes.

foto Marc del Jesús

diumenge a la tarda, per altra banda, la companyia de Teatre popular TeclaSmit va presentar Breus de Teatre.

Yolanda Moya, Isabel Bitria i Cinta Ramón en el breu La Nova. Text i direcció de Sergi Xirinachs.
Fotografia Núria Gondolbeu

Què és Breus de Teatre?

Una activitat promoguda pel col·lectiu Tecla Smit. Per ara es tracta d’una primera experiència, interna, un taller, amb intenció de fer-ne la propera edició oberta al país. Hi ha el propòsit de consolidar-la de manera estable, anual.

Es pretenia instaurar una Mostra de Teatre Breu, essencialment de creació. 1a Mostra a Tarragona.

Teatre no professional.

A l’entorn de la Mostra: tallers d’escriptura i dramatúrgia, i posada en escena-direcció.

Teatre en les diverses facetes: text, objectes, cos...

Montse Sans i Isabel Sans en el breu La culebrilla. Text i direcció de Pau Gavaldà.
Fotografia Núria Gondolbeu

Per què teatre breu?

Doncs perquè fa possible, amb molta facilitat, inventar una escena, provar un esquetx, experimentar un diàleg, assajar un mini-drama. Una manera d’estimular la creació. De perdre la por a inventar. De perdre la por a posar en escena i experimentar, tot equivocant-se. De viure el teatre en tota la seva dimensió. Una experiència innovadora per a la qual veiem un futur intens.

Esperonats per l’interès de bona part dels membres del col·lectiu no sols per fer d’actors sinó també d’inventar teatre i saber-lo posa en escena, ens vam animar a engegar aquesta activitat innovadora: “Qui vol inventar teatre?”, “Qui vol posar-lo en escena?”… I aquí el tenim! Un autèntic taller de creació i experimentació.