Nit de Sant Joan

Ja falta poc per la nit de Sant Joan o pel solstici d'estiu (suposo que tant fa el nom que li vulgueu posar)

Tenint en compte les característiques d'aquesta nit (la més curta de l'any, de foc, màgica, pagana, ancestral, fantàstica, amorosa, eròtica, ...) val la pena passar-la acompanyat/da, amb amics/gues i/o amb els éssers estimats. Si tot va com està previst, jo la passaré amb amics/gues i amb la Mònica, amb la que farem coincidir el solstici amb canvis (d'habitatge, principalment), tot un luxe. M'agradaria, també, dedicar alguna estona a prendre consciència de la nit en el meu ser íntim, amb ella i aprofitar, també, per recordar/sentir els éssers estimats que no hi siguin. Estaria bé que la nit serveixi també per cremar mals rotllos i per créixer.


Si algú treu el nas pel blog, aprofito per deixar-li uns pocs presents, virtuals, i els meus millors desitjos.


A més dels enllaços anteriors deixo un enllaç més sobre Sant Joan, un enllaç a una web, infantil (però molt reeixida i visitable pels grans) sopbre la revetlla de Sant Joan, amb música, explicacions sobre la nit, el solstici, etc. sense descuidar receptes per fer coca o un test per veure que sabem de la festa.


Uns versos de Joan Alcover:

«Mallorca veu el Montserrat
i si de nit no se colombra
ulls de claror donem a l’ombra,
posem-hi focs de germandat».

(si en voleu més podeu llegir el poema l'Espurna)

Finalment, com no, la música de la Nit de Sant Joan del Jaume Sisa. Una música, també, ben màgica.