dijous, 10 de juny de 2010

parlem de coses xungues però n'hi ha de pitjors

una imatge de la manifestació del 8 de juny

una imatge de la concentració Prou impunitat per l'estat d'Israel

Podria explicar força coses, per exemple, sobre la vaga a Tarragona (premeu ací si voleu veure alguna de les fotos que vaig fer), sobre la "crisi" (vegeu, si voleu, un nou article del Vicenç Navarro a Publico), sobre Palestina i Israel (vegeu l'article d'Eugenio Garcia Gascón en que diu "...El mismo día que Peres hablaba con Netanyahu, el periodista del Haaretz Gideon Levy daba una charla en Jerusalén en la que advertía que la paz no depende de Israel sino de la presión que se ponga sobre Israel...", la presió que farà la Cambra de Comerç de Tarragona?) o la xerrada que els, omnipresents, mossos d'esquadra han fet als... rectors de la província, etc., però no tenia massa temps i m'ha irritat un tema menor del qual he decidit parlar. Apa, ací us el deixo:

pancarta de la Coordinadora repartim la riquesa i el treball



Fa dies que, per diferents circumstàncies vaig sovint a Sant Pere i Sant Pau (per cert, si sabeu d'algun pis que es llogui per la zona de Miquel Servet, Violant d'Hongria, etc., aviseu! si us plau). És un barri força tranquil i agradable, si més no en comparació amb la Plaça de la Font (sembla que tinguem unes ordenances especials i no necessàriament favorables al veïnat). En principi hi anava a peu o en moto, amb la Mònica. El meu pes a la moto i algun altre factor junt amb una simpatia per la cosa pública m'han fet treure tarja de l'autobús i a utilitzar transports públics s'ha dit.


foto d'un dels nous autobusos (febrer del 2003 - No a la guerra)

Fa temps, en èpoques nadalenques, encara que no massa en el mes de desembre, em va tocar utilitzar-lo i em va emprenyar força. L'agafava a Rovira i Virgili, al sortir les nenes del CP Pax, ens deixava a Cronista Sessé i el tornàvem a agafar a Pau Casals per anar al Nàstic. Força sovint, massa, passava tard o, pitjor, abans d'hora per Rovira i Virgili amb la qual cosa ens feia arribar tard a Pau Casals amb la qual cosa les nenes arribaven tard als entrenaments. Per no parlar d'algun conductor maleducat, avaries, etc.

Finalment, vam decidir anar del Pax al Nàstic caminant. Elles aprofitaven per berenar i tots tres fèiem salut. Encara n'hauré d'estar agraït a l'EMT.

Van venir altres èpoques, una pujada notable del preu del bitllet... però no he tingut massa necessitat d'agafar-lo i m'he mogut força a peu.

Explico tot això perquè aquest matí havia de ser a les 12,00 a Sant Pere i Sant Pau. He marxat de casa i m'he adreçat a la parada de Maria Cristina, Creu Roja. El bus passava a les 11,41. Eren tocades les 11,50 i per allí no passava cap bus. Finalment el bus ha passat, quasi a les 11,55, però, sorpresa!, amb el cartell de COMPLET. He hagut de trucar un taxi, 10 eurets i excusar-me per arribar tard. La cosa podria ser una "casualitat" però resulta que, en poc temps, ja és la segona vegada que em passa. Fa uns dies, el bus que havia d'agafar per baixar de Sant Pere i Sant Pau no va passar i vaig haver d'esperar el següent. Aquell dia, si més no, no feia tard enlloc i, simplement, vaig haver de patir una certa incomoditat per la calor.

Ah, aquest matí he trucat, diferents cops, al telèfon d'atenció al client amb el resultat que les meves trucades s'han perdut a l'èter sense que ningú contestés.