divendres, 25 de juny de 2010

Sant Joan 2010

Ahir solstici d'estiu, Sant Joan. Demà, nit/matinada, lluna plena. Entremig, Saraband, vida familiar i coses més lamentables.


Ja ha passat la verbena de Sant Joan. Tal com estava previst, vaig passar la nit de Sant Joan amb la Mònica i amb amics i amigues. Malgrat no poder-ho fer en la forma prevista, vaig poder prendre consciència que era la nit que era i que estava amb la gent que estava. Bona nit i bona gent.


Mentre nosaltres estàvem en plena verbena, a Castelldefels, es produia una desgràcia. Al voltant de dos quarts de 12 de la nit, una trentena de persones que creuaven les vies foren arrollades per un tren. 13 joves van deixar la vida sobre les vies.

Ara, diuen els diaris, s'està investigant i la imprudència es perfila com la principal causa. Malgrat això, força persones de les que eren a l'estació de Castelldefels-Platja aquella nit, expliquen com el pas subterrani (que s'havia remodelat fa poc) era colapsat, que el pas elevat ja no està en funcionament però que la senyalització era força insuficient...

ADIF, evidentment, carrega sobre la imprudència i alega que la estació estava perfecta i impecable (el ministre diu que les obres efectuades "respetaban el marco legal", coño con el marco legal) i que a dos quarts de dotze s'havien d'incorporar al servei 12 agents de seguretat. També diuen que quan l'intercanviador de Tarragona funcioni ja no es podran produír fenòmens com aquests. Bona merda tot.

Ens hem acostumat a que els trens vagin a tope amb gent dreta pels passadissos (en el tren de rodalies que va deixar la gent a Castelldefels, amb capacitat per a un miler de persones, n'hi havia al voltant de 700, de les quals aprop de 300 van baixar en aquesta estació). També ens hem acostumat a veure agents de "seguretat" amunt i avall dels combois i les estacions, sovint més famosos per la xuleria i prepotència que no pel servei que presten als passatgers. També ens hem acostumat a que determinats regidors protestin per determinades coses i no se'ls foti ni cas... En aquest cas, valgui la redundància, les prop de 300 persones que van baixar del tren es van trobar el pas subterrani col·lapsat, les que van anar cap el pas elevat el van trobar tancat, no hi havia agents de seguretat i, ja se sap, en la societat actual, la publicitat ens ensenya que cal tenir-ho tot i cal tenir-ho JA! encara que sigui amb comportaments "imprudents"

Fa temps, una regidora va avisar que el baixador era una ratonera. "... I si la manca de seguretat per a sortir la patim ara que som, només, els ciutadans i ciutadanes de la ciutat què passarà a l’estiu quan l’allau de gent que transportin els trens(pensem en la nit de Sant Joan i el mesos de juliol i agost?) Què bèstia tot plegat! Els i les que no la utilitzen diuen que cuca ben pintada...Des de lluny tot es veu bé des d’aprop ens tornen a castigar i vull cridar-ho per evitar que el crit d’alerta es torni lament irreparable..."

Segurament, la investigació conclourà dient que la causa fou una imprudència però crec que ens ho hauríem de fer mirar. Amb tants avanços tecnològics, tantes previsions per segons què i tantes vides humanes perdudes en errors, danys colaterals, imprevisions... no s'entenen (o, lamentablement, si).
Les casualitats no existeixen.