Les explicacions sobre l'any jubilar que es celebrarà l'any vinent a Tarragona, amb el suport de l'Excm. Ajuntament de Tarragona, han estat tretes de la web de l'Arquebisbat:
El 21 de gener de 2009 s’escau el 1.750è aniversari del martiri dels sants Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, cremats vius a l’amfiteatre de Tarragona l’any 259 víctimes de la persecució contra els cristians pels emperadors Valerià i Gal·liè. És per aquest motiu que el sant pare Benet XVI ha concedit aquest any jubilar a petició del Sr. Arquebisbe de Tarragona.
Què vol dir ‘jubileu’?
‘Jubileu’ ve d’exterioritzar l’alegria amb cants espontanis, aclamacions i crits de joia. En el llatí de la Vulgata se sol construir amb el datiu ‘Deo’ i significa llançar crits de joia per lloar Déu. Segons el diccionari llatí-català, ‘iubilæus’ ve a ser l’any cinquantè, consagrat al perdó i la gràcia entre els jueus. El costum és recollit en el Levític (25,8-31 i 27,17-24).
Què és aquest Any jubilar?
El jubileu dels sants és una ocasió joiosa de donar a conèixer les profundes arrels cristianes de la nostra arxidiòcesi. El martiri dels sants Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, és un fet cabdal per a la nostra Església; és un fet històric que està recollit a les Actes del Martiri, el document cristià autèntic més antic de la península Ibèrica.
Si tenim present les característiques de la persecució de Valerià i de Gal·liè, que pretenia escapçar les Esglésies, podem veure que la de Tarragona era ja molt important, atès que en aquella persecució van morir també dos papes a Roma i els bisbes d’Alexandria, d’Antioquia i de Cartago. Aquest és un fet una mica desconegut sobre el qual cal reflexionar.
A qui s’adreça?
El jubileu no és per als cristians solament, sinó per a tothom. És un moment de reflexió, per a veure d’on venim i cap a on anem.
Es tracta de rememorar la profunditat de les nostres arrels, la importància de la nostra Església, metropolitana i primada, la seva voluntat de projecció universal i de pertànyer a una Església universal que sempre ha estat al servei de tots. No oblidem que, instants abans de morir, sant Fructuós va dir que tenia present «l’Església estesa d’Orient fins a Occident». També cal recordar que els sants màrtirs van lliurar la seva vida per tothom, de la mateixa manera que havien viscut: fent el bé a tots, cristians i pagans.
Què pot significar per a l’arxidiòcesi i la ciutat de Tarragona?
Per a l’arxidiòcesi de Tarragona pot representar ser coneguda en alguns aspectes que no es tenen gaire presents, i també mostrar un potencial d’atracció de pelegrins d’arreu del món, atesa l’antigor dels fets que es recorden i la seva autenticitat indubtable.
Pot servir també per a demostrar que Tarragona és quelcom més que restes arqueològiques o platges, que hi ha altres raons —profundament espirituals— que justifiquen una visita a la ciutat.
Què és prepara?
Per a celebrar el Jubileu es programaran una munió d’actes que van des d’un congrés científic sobre sant Fructuós i el cristianisme primitiu, en el qual participaran els millors especialistes internacionals, fins a l’estrena d’un oratori, compost expressament, passant per exposicions, conferències, etc.
La finalitat fonamental
Tot això, però, no ens ha de fer perdre de vista les finalitats espirituals d’un jubileu: la gràcia de la reconciliació i del perdó, enriquida amb una indulgència plenària de la pena que mereixen els nostres pecats.
Informació sobre l’Any jubilar
Continuarem informant d’aquest esdeveniment excepcional. De moment, podem dir que es podrà seguir l’evolució de l’Any jubilar a través de la pàgina web de l’Arquebisbat de Tarragona ( www.arquebisbattarragona.cat).
7 comentaris:
Doncs jo trobo que podem combinar una campanya potent si sumem esforços, desapuntament i tal.
L'Arquebisbat de Tarragona vol commemorar el 1750 aniversari del suplici de tres dels seus diaques en mans dels romans, pagans i malvats. Quan commemoraran i es penediran dels martiris i suplicis dels milers d'heretges que, en nom del seu déu, van rostir a la foguera?
Realment, aconsegueixen treure'm de polleguera.
Doncs jo trobo correcte i lògic que des de l'Arquebisbat de Tarragona es vulgui conmemorar el 1750 aniversari de la crema de Fructuós, Auguri i Eulogi.
A més per les informacions de que disposo s'estan preparant una sèrie d'acte de tipus cultural amb especialistes de primera línia que parlaran de l'època en la que van viure Fructuós i de l'orígen del cristiabisme a Tàrraco.
En tot cas les persones que no se sentin criades a conmemorar-lo doncs cap problema, que no ho facin.
No es tracta de boicotejar res sinó de fer quelcom paral·lel per qui no combregui amb aquestes coses i que, a més de considerar que l'esglesia catòlica és nociva per a la humanitat (preservatiu, menyspreu gais i lesbianes, boicot AI, educació per a la ciutadania, avortament...) cregui que el "poder" civil i laic no s'hauria de barrejar amb les coses de l'esglesia
El llegeixo tard, però molt ben enfocat, sí senyor, a cadascú el que li pertoca i en el seu àmbit d'influència. Salut!
Penso que confons una mica el terme Església catòlica amb jerarquia catòlica. L'Església és molt més, un concepte molt més ampli.
Sobre el tema gai-lesbià dir que paradoxalment, i encara que no ho sembli, en comparació amb JP II Ratzinguer ha deixat una via entreoberta, que podem copsar a Deus caritas est. El propi papa sembla que va tenir alguna dificultat en poder publicar puntualment l'encíclica, doncs l'herència de JPau segon és molt recent. Evidentment jo penso que cal anar molt més enllà.
D'altra banda, i sense caure en el laicisme, evidentment penso que religió i Estat han d'estar separats, la qual cosa no vol dir que les persones amb inquietuds religioes nomé spoguin manifestar-les en àmbits privats.
completament d'acord en els punts 1 i 3 i nmo conec el document que comentes en el punt segon. De totes maneres jo apostato, i vull que la gent coneguiaquesta possibilitAT (a més de no creure) per l'actitud, principalment, de la jerarquia. Si tot fossin Casaldaliga, Boff, Sobrino, Romero, Chema Caballero... no tindria tanta pressa.
Publica un comentari a l'entrada