dimecres, 30 de gener del 2008

LA PAU NO PASSA PELS EXÈRCITS

Adjunto l'article d'opinió que avui, 30 de gener, aniversari de la mort de Gandhi i dia escolar de la noviolència i la pau, he enviat a diversos diaris que, probablement, no el publicaran :-)

Els dies 25, 26 i 27 de gener es va celebrar el Fòrum Social Català a Barcelona. 48 seminaris, tallers, exposicions, l’Assemblea de moviments socials i una manifestació foren les principals activitats per cridar que Un altre món ja és possible.

Gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va participar en alguns dels seminaris i vam dir coses com aquesta: “mentre els estats es gasten 137 milions de dòlars en els exèrcits, 1.107 nens i nenes (menors de cinc anys) moren, sobretot en els països de l’anomenat tercer món, per malalties que es podrien prevenir amb mesures senzilles i assequibles. Per que aquesta veritat estadística es consumi ha de passar, tan sols, una hora. Només una hora.”

Explicàvem, també, que la despesa militar mundial fou, durant el 2006, de 1.204 bilions de dòlars (un 2,5% del PIB mundial). El pressupost de “defensa” de l’estat espanyol pel 2008 és de més de 18.000 milions d’euros, 55,85 milions d’euros diaris. Aquestes i altres dades sobre, per exemple, les inversions militars en armes o el pes de la investigació militar en els pressupostos d’I+D ens feien concloure que els exèrcits són una veritable lacra per la humanitat; per la seva despesa i inversió en mort i patiment, per una banda, i perquè, per altra, els diners que utilitza es desvien d’altres finalitats més urgents i necessàries, al marge de la pràcticament inexistent inversió en educació per la pau (si més no en comparació amb la inversió en preparar la guerra).

En un dels seminaris, l’anomenat Desmilitaritzem la societat: militars i educació. Binomi incompatible, reflexionàvem sobre la contínua presència de la ideologia militarista en diferents espais educatius i recreatius de la nostra societat. En el debat hi apareixien els “prescriptors” que són persones, mestres, per exemple, ben relacionats amb les delegacions de defensa que es preocupen, entre d’altres coses, de preparar xerrades en els centres educatius sobre l’exèrcit, de facilitar material informatiu o d’organitzar visites a vaixells de l’Armada. Evidentment, a les xerrades i visites no es difon la veritable cara dels exèrcits sinó la versió amable que el converteix en una fantàstica ONG.

Va aparèixer, també, l’assignatura d’educació per la ciutadania i la previsió que els alumnes de primària estudiaran, cap els 11 anys, el paper que té l’exèrcit en la “defensa al servei de la pau”.

L’exèrcit, amb el suport del govern de torn, continua intentant posar la bota en el món educatiu, als centres o en fòrums com el Saló de l’ensenyament. I caldrà dir, de nou algunes coses de la campanya escoles objectores com què:

  • Per a nosaltres aquestes informacions desemmascaren el concepte de la "cultura de la defensa", tant reiteradament expressat per part del govern, i evidencien quin és el seu real significat : introduir valors militaristes en la societat, i no pas promoure un debat en profunditat sobre les necessitats i les perspectives de la defensa.
  • Quan cada cop més, s’admet que la seguretat depèn més de la gestió de variables com els drets humans, l’equilibri medi ambiental i la justícia social, creure -encara- en esquemes de seguretat basats en conceptes de defensa militar és totalment caduc. Però voler introduir aquesta visió en els centres d’ensenyament és completament absurd i anti-educatiu.
  • Des de la nostra acció, apostem clarament per l’Educació per la Pau, els Drets Humans i el Respecte a la Diversitat, ja que aquestes són les necessitats educatives en un món cada cop més complex i conflictiu. Educar en la prevenció i resolució dels conflictes és molt més coherent i eficaç que educar en esquemes militaristes desfasats.

A l’Assemblea de Moviments Socials es va proposar, entre d’altres, fer una crida a rebutjar la presència de l’exèrcit ens els centres educatius i recreatius el 30 de gener, aniversari de la mort de Gandhi i dia escolar de la noviolència i la pau

Avui, quan escric aquestes línies, ja és 30 de gener i, per tant, si més no, em faig ressò de la crida dient que CAP EXÈRCIT DEFENSA LA PAU.

Tarragona, 30 de gener de 2008

Per cert, avui i demà hi ha, a la Plaça Imperial Tàrraco, una furgoneta de reclutament de l'exèrcit. Nosaltres anirem amb la pancarta i a repartir postals informatives. Si algú s'anima ja ho sap.

9 comentaris:

Judit Ortiz ha dit...

Vols dir que ningú te'l publicarà? Esperem a vore què passa...

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Bon article, esperem que sí que el publiquin. Realment no hi ha dia més indicat, avui molts n'hem parlat d'en Gandhi als blogs.

De tot el que menciones, la despesa en investigació militar dins els pressupostos de I+D és una cosa que em rebenta especialment, probablement perquè em dedico a la investigació. Haig de dir que jo sóc objector científic, tothom que vulgui informació del tema:
www.prouinvestigaciomilitar.org

CAP EXÈRCIT DEFENSA LA PAU!
Salut!

Josep Maria Yago Suau ha dit...

home/dona! espero que el publiquin, si més no, a El Punt (estic al consell editorial ;-))
Ja conec la campanya. A veure si els envoltem ;-)

Anònim ha dit...

no m'agrada la violència, però la resposta davant actituts violentes no pot ser només "la raó", més que res per què amb qui acostumes a enfrontar-te són líders, per anomenar-los d'alguna manera, que no raonen.
i per aquesta defensa necessito exèrcit, cossos policials, diga-li el que vulguis.

el que no hem de permetre és que la seua funció es distorsioni i acabi passant el que passa a vegades, que la polícia s'excedeix, que un grup de militars s'animen, o que algun líder va repartint "democràcia" pel món a cop d'escopeta.

raonar està bé quan puc fer-ho, quan hi ha països democràtics darrera, però quan m'enfronto a dictadures o similars, tractar de raonar no és la resposta suficient.

amb Hitler no es podia negociar....

salutacions
Ricardo Santiago.

yraya ha dit...

Es una verguenza el gasto militar mientras los niños mueren.
Busque el otro día en el diario El País del domingo alguna noticia relacionada con el Fòrum Social Català y nada de nada.
Saludos.

Josep Maria Yago Suau ha dit...

Ricardo, de debó creus que l'exèrcit ens defensa de res? què defensa? a qui? quan costa? és lògic voler defensar no se què de països als quals venem armes?

Vata donde fuiste a buscar, Yraya. Los medios de comunicación más o menos grandes acostumbran a ignorar este tipo de iniciativas.

Anònim ha dit...

l'exercit i els cossos policials ens han de defensar d'aquella gent que vol carregar-se les llibertats amb les que vivim.

podem "somiar" amb un món de bones persones, però no és així.
hi ha gent que té mala llet i acaba explotant als altres, i contra aquesta gent "la paraula" no és una arma suficient....

trobo a faltar unes gotes de "realisme" en els discursos de la gent que com tu, defensa móns sense armes, sense nuclears.... trobo a faltar el contrapunt de la coherència i de la realitat.

fabricar armes és un negoci, donar de menjar als nens del 3r món de moment no ho és, no podem comparar-ho amb aquesta poca profunditat...

una abraçada
ricardo santiago

Josep Maria Yago Suau ha dit...

Ricardo, jo crec que l'exèrcit defensa uns interessos que no són els meus sinó més aviat els de gent poderosa a qui les llibertats amb que vivim (que tampoc n'hi ha tantes) els importen un rave i se les salten quan convé (Guantànamo, vols dela CiA, trasllat de presoners a paisos en què s'accepta la tortura, etc.).
Probablement tens raó pel que fa a unes gotes de "realisme" o, millor, a la necessitat d'un discurs més ben lligat i en profunditat, però el "realisme" crec que ens porta a un atzucac.
La darrera part del teu comentari no l'acabo d'entendre. Evidentment una cosa és un negoci i l'altra no (encara que si faci negoci) però no acabo de veure com ho relaciones.
cordialment,

Anònim ha dit...

els teus, i els meus, interesos quins són??
volem viure en llibertat, tenir una seguretat personal, económica, humana...dins un marc més o menys estable.

això és el que volem i això es garanteix gràcies a moltes coses, i una d'elles són els cossos policials i per extensió els exercits.

estic d'acord que hi ha un mal ús d'alguns d'aquestos per part d'alguns països, però hem d'anar a establir uns mínims i si bé comparteixo el destí (un món on no calgui que ningú defensi al més dèbil per què ningú l'atacarà) de moment vivim en un entorn en que portar-nos a no tenir exercit ni cossos policials potser ens faria més "atractius" a certs individuus amb tendències furtives...

l'última frase meua només volia dir-te que no podem simplificar les coses i dir, el que gasto en pistoles ho destinaré a donar de menjar a la gent.

no puc simplificar-ho tant per què és una frase genèrica i bonica, però si ho parlem de veres no puc quedar-me en això i ja està...

una abraçada, hippie! ;)

ricardo santiago