LA PAU NO PASSA PELS EXÈRCITS

Adjunto l'article d'opinió que avui, 30 de gener, aniversari de la mort de Gandhi i dia escolar de la noviolència i la pau, he enviat a diversos diaris que, probablement, no el publicaran :-)

Els dies 25, 26 i 27 de gener es va celebrar el Fòrum Social Català a Barcelona. 48 seminaris, tallers, exposicions, l’Assemblea de moviments socials i una manifestació foren les principals activitats per cridar que Un altre món ja és possible.

Gent de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau va participar en alguns dels seminaris i vam dir coses com aquesta: “mentre els estats es gasten 137 milions de dòlars en els exèrcits, 1.107 nens i nenes (menors de cinc anys) moren, sobretot en els països de l’anomenat tercer món, per malalties que es podrien prevenir amb mesures senzilles i assequibles. Per que aquesta veritat estadística es consumi ha de passar, tan sols, una hora. Només una hora.”

Explicàvem, també, que la despesa militar mundial fou, durant el 2006, de 1.204 bilions de dòlars (un 2,5% del PIB mundial). El pressupost de “defensa” de l’estat espanyol pel 2008 és de més de 18.000 milions d’euros, 55,85 milions d’euros diaris. Aquestes i altres dades sobre, per exemple, les inversions militars en armes o el pes de la investigació militar en els pressupostos d’I+D ens feien concloure que els exèrcits són una veritable lacra per la humanitat; per la seva despesa i inversió en mort i patiment, per una banda, i perquè, per altra, els diners que utilitza es desvien d’altres finalitats més urgents i necessàries, al marge de la pràcticament inexistent inversió en educació per la pau (si més no en comparació amb la inversió en preparar la guerra).

En un dels seminaris, l’anomenat Desmilitaritzem la societat: militars i educació. Binomi incompatible, reflexionàvem sobre la contínua presència de la ideologia militarista en diferents espais educatius i recreatius de la nostra societat. En el debat hi apareixien els “prescriptors” que són persones, mestres, per exemple, ben relacionats amb les delegacions de defensa que es preocupen, entre d’altres coses, de preparar xerrades en els centres educatius sobre l’exèrcit, de facilitar material informatiu o d’organitzar visites a vaixells de l’Armada. Evidentment, a les xerrades i visites no es difon la veritable cara dels exèrcits sinó la versió amable que el converteix en una fantàstica ONG.

Va aparèixer, també, l’assignatura d’educació per la ciutadania i la previsió que els alumnes de primària estudiaran, cap els 11 anys, el paper que té l’exèrcit en la “defensa al servei de la pau”.

L’exèrcit, amb el suport del govern de torn, continua intentant posar la bota en el món educatiu, als centres o en fòrums com el Saló de l’ensenyament. I caldrà dir, de nou algunes coses de la campanya escoles objectores com què:

• Per a nosaltres aquestes informacions desemmascaren el concepte de la "cultura de la defensa", tant reiteradament expressat per part del govern, i evidencien quin és el seu real significat : introduir valors militaristes en la societat, i no pas promoure un debat en profunditat sobre les necessitats i les perspectives de la defensa.
• Quan cada cop més, s’admet que la seguretat depèn més de la gestió de variables com els drets humans, l’equilibri medi ambiental i la justícia social, creure -encara- en esquemes de seguretat basats en conceptes de defensa militar és totalment caduc. Però voler introduir aquesta visió en els centres d’ensenyament és completament absurd i anti-educatiu.
• Des de la nostra acció, apostem clarament per l’Educació per la Pau, els Drets Humans i el Respecte a la Diversitat, ja que aquestes són les necessitats educatives en un món cada cop més complex i conflictiu. Educar en la prevenció i resolució dels conflictes és molt més coherent i eficaç que educar en esquemes militaristes desfasats.

A l’Assemblea de Moviments Socials es va proposar, entre d’altres, fer una crida a rebutjar la presència de l’exèrcit ens els centres educatius i recreatius el 30 de gener, aniversari de la mort de Gandhi i dia escolar de la noviolència i la pau

Avui, quan escric aquestes línies, ja és 30 de gener i, per tant, si més no, em faig ressò de la crida dient que CAP EXÈRCIT DEFENSA LA PAU.

Tarragona, 30 de gener de 2008

Per cert, avui i demà hi ha, a la Plaça Imperial Tàrraco, una furgoneta de reclutament de l'exèrcit. Nosaltres anirem amb la pancarta i a repartir postals informatives. Si algú s'anima ja ho sap.