Davant l'ofensiva conservadora contra l'avortament, fa poc, unes 170 persones es van autoinculpar, a Tarragona, d'haver avortat o d'haver acompanyat una dona a avortar. A altres llocs, a l'estat espanyol, han passat coses semblants. A Barcelona, per exemple, es van autoinculpar 2400 persones. La diferència és que, normalment, s'han arxivat les autoinculpacions excepte a Tarragona i a Sevilla. A Tarragona, de moment, ens han citat, a una vintena de persones que ens vam autoinculpar, per declarar al Jutjat.
Reprodueixo l'editorial que aquest matí ha publicat el diari El Punt:
Reprodueixo l'editorial que aquest matí ha publicat el diari El Punt:
Citacions judicials estranyes i sospitoses
Dues persones van haver d'anar a declarar divendres a un jutjat de Tarragona i una vintena més ho hauran de fer en els pròxims dies en relació amb el document d'autoinculpació que van lliurar a finals del mes passat, en el marc d'una campanya d'abast estatal per reclamar l'avortament lliure i gratuït. Segurament, i des d'un punt de vista estrictament legal, l'actuació del jutge que ha decidit citar aquests ciutadans és del tot lícita. Però no per això deixa de ser absurda. I ho és per un doble motiu: en primer lloc, pel valor eminentment simbòlic de la reivindicació que aquest col·lectiu va fer en diverses poblacions catalanes. A Barcelona, per exemple, 2.400 persones van lliurar el mateix document a un jutjat, que no va trigar a arxivar la causa. D'altra banda, el procediment també és estrany en el context de col·lapse que denuncien els mateixos professionals de la judicatura. Que aquest jutge decideixi invertir el seu temps a escoltar el testimoni d'una vintena de persones, o el de les altres 150 que van lliurar el mateix document a les oficines judicials, només pot respondre a dues raons: la primera –i la més sorprenent–, que trobi indicis de delicte en l'actuació d'aquestes persones, i la segona només es pot associar a unes qüestions ideològiques que s'haurien de deixar de banda en un univers tan sensible com és el jurídic. Cal esperar que els episodis com els viscuts a Tarragona o Sevilla, on un altre jutge també ha cridat a declarar un grup de persones que es van autoinculpar amb el mateix objectiu de reclamar una nova llei de l'avortament, es tanquin aviat. En cas contrari, es reforçarà la idea que alguns jutges es deixen portar massa per conviccions que poc tenen a veure amb la legalitat vigent. I això no és gens positiu. Ni per a la imatge de la judicatura, ni per al conjunt de la ciutadania, que n'espera un tracte just i igualitari. I una mica de sentit comú.
Dues persones van haver d'anar a declarar divendres a un jutjat de Tarragona i una vintena més ho hauran de fer en els pròxims dies en relació amb el document d'autoinculpació que van lliurar a finals del mes passat, en el marc d'una campanya d'abast estatal per reclamar l'avortament lliure i gratuït. Segurament, i des d'un punt de vista estrictament legal, l'actuació del jutge que ha decidit citar aquests ciutadans és del tot lícita. Però no per això deixa de ser absurda. I ho és per un doble motiu: en primer lloc, pel valor eminentment simbòlic de la reivindicació que aquest col·lectiu va fer en diverses poblacions catalanes. A Barcelona, per exemple, 2.400 persones van lliurar el mateix document a un jutjat, que no va trigar a arxivar la causa. D'altra banda, el procediment també és estrany en el context de col·lapse que denuncien els mateixos professionals de la judicatura. Que aquest jutge decideixi invertir el seu temps a escoltar el testimoni d'una vintena de persones, o el de les altres 150 que van lliurar el mateix document a les oficines judicials, només pot respondre a dues raons: la primera –i la més sorprenent–, que trobi indicis de delicte en l'actuació d'aquestes persones, i la segona només es pot associar a unes qüestions ideològiques que s'haurien de deixar de banda en un univers tan sensible com és el jurídic. Cal esperar que els episodis com els viscuts a Tarragona o Sevilla, on un altre jutge també ha cridat a declarar un grup de persones que es van autoinculpar amb el mateix objectiu de reclamar una nova llei de l'avortament, es tanquin aviat. En cas contrari, es reforçarà la idea que alguns jutges es deixen portar massa per conviccions que poc tenen a veure amb la legalitat vigent. I això no és gens positiu. Ni per a la imatge de la judicatura, ni per al conjunt de la ciutadania, que n'espera un tracte just i igualitari. I una mica de sentit comú.
Bé com ja sabeu, el divendres van començar les declaracions al jutjat de Tarragona i durant tot el mes d'abril el tenim ocupat per unes 20 persones més que hem de passar pels jutjats número 3 i 6.
Tal com estan les coses es necessari continuar la lluita per canviar la llei, (la vicepresidenta Maria Teresa de la Vega creu que no es el moment perquè segons diu no es una demanda social), doncs nosaltres creiem que sí i per això hem convocat una
CONCENTRACIÓ per dimarts dia 1 a les 7 del vespre davant dels jutjats (Av.President Companys)
Us recordem que si hi ha alguna persona que l'han citat i no ha passat la data i l'hora es important que ho faci per poder informar-la i acompanyar-la com farem amb tothom.
7 comentaris:
feu les convocatories sempre en horaris de treball, quan em jubili tindre una feinada
que hi hagi sort, salut i ànims des de Reus
Be, veig que la lluita continua, quina llastima no tant be que estariem tots sense calgue de estar constantment reivindicant coses..... Vivim en un mon envoltats de sors, cecs però malgrat tot.... encara hi ha persones que no estan mudes. Una abraçada company.
El que em fot més d'aquest cas és el fet que hi hagi jutges que reclamin ajuda per descongestionar els seus jutjas mentre altres jutges perden el temps amb accions com les que expliques. Al sistema judicial li cal un bon rentat de cara i que rodin uns quants caps.
Malgrat no tinc gaire clar aquest tema, doncs penso que no tots els casos són iguals, aquesta celeritat de la justícia fa tuf a la mateixa podridura de sempre.
es una vergonya, senzillament una vergonya. Així està el sistema judicial avui en dia. en lloc de preocupar-se del que realment s´haurien de preocupar..... estic totalment d´acord amb tot el que diu el diari. jutges recalcitrons o com es digui.. quant es veu d´una hora lluny que fou un acte de caire reivindicatiu.. no m´ho puc creure!!!
aina
sort
quina hora, Te, les 10 del matí o les 7 del vespre? la primera la marquen els jutges ;-)
Gracies, Mon, de totes maneres espero que sempre hi hagu quelcom per reivindicar (encara que no sigui tant com ara ;-)) una abraçada. Cuida't
Ja ho dic, Oscar, els criminals deuen fer festa major amb aquestes històries ;-)
celeritat i... puntillositat, Tondo
Tens tota la raó Aina, però la realitat sempre supera la ficció.
Bon dia, passa pel meu bloc que tens un MEME pendent de contestar sobre el tema de l'aigua.
Publica un comentari a l'entrada