dimecres, 14 de novembre de 2007

Dels trabucs a l'aeronàutica, la indústria d'armes a Catalunya


El centre d’investigació Josep Maria Delàs alerta que en els darrers anys ha augmentat el nombre d’empreses amb projectes aeronàutics i relacionats amb la indústria d’armes a Catalunya. El districte 22@ de Barcelona és un exemple.
Redacció Canal Solidari (14/11/2007)

La Companyia de Defensa i Espai Aeronàutic Europea (EADS, en anglès) és la segona empresa militar europea que fabrica míssils i satèl·lits per a informació militar i ha creat l'Eurofighter i un avió no tripulat espia que només s'utilitza en situacions de conflicte armat. Les principals accions d'EADS les tenen empreses alemanyes i franceses i la Societat Espanyola de Participacions Industrials.

Mitjançant un altre consorci especialitzat en la fabricació de míssils, EADS es beneficia de la fabricació d'armament a llocs com Madrid, Castella-la Manxa i Andalusia, i la seva pròxima destinació podria ser Catalunya.

Qui fa aquesta darrera afirmació és Pere Ortega, expert en antimilitarisme i coordinador del Centre d'Estudis per la Pau Josep Maria Delàs, que depèn de l'ONG Justícia i Pau. El centre Delàs acaba de publicar un informe que recull la realitat de la indústria de les armes a Catalunya.

En aquests moments, les regions “més potents” quant a implantació d'indústria militar a Espanya són Andalusia, Madrid, el País Basc i Castella-la Manxa. Just darrere destaca Catalunya, que en els últims anys ha vist com nombroses empreses del sector de l'aeronàutica s'instal·laven en la zona amb vincles directes amb la fabricació d'avions i helicòpters de combat. Aquestes companyies, explica Pere Ortega, fabriquen “components” que després s'utilitzaran en projectes militars com els d'EADS i que tindran un ús no civil.

Suport de l'administració

La indústria militar a Catalunya té els seus orígens en el segle XVIII. En aquell moment era molt potent i exportava armes a la resta de l'Estat i a altres llocs. Ara ja no es produeixen armes blanques ni pistoles perquè la indústria de l'armament s'ha tornat més “sofisticada” amb la fabricació de productes tecnològics i la combinació de productes militars i d'ús civil. Es produeixen materials o components de materials per a sistemes informàtics, remolcs de transport d'armes o vehicles per a l'exèrcit i, sobretot, “es multipliquen els projectes relacionats amb la indústria aeronàutica”, indica l'informe.

Un exemple d'aquesta implantació és el cas del 22@, un espai situat al barri de Poble Nou de Barcelona que l'Ajuntament vol convertir en districte d'innovació i que acull diverses empreses que combinen projectes civils i armamentístics. “No deixa de ser una vergonya municipal que moltes indústries d'aquest tipus s'estiguin instal·lant al 22@, projecte que va ser fruit d'un Fòrum de les Cultures que volia promoure la pau”, alerta el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres.

Però les empreses armamentístiques no només han comptat amb el suport del municipi barceloní ni d'iniciatives privades. Segons Pere Ortega, “hi ha un interès per part del Govern català” que el sector aeronàutic s'implanti a Catalunya i per a això les està recolzant amb ajudes com poden ser infraestructures.

Fins l'any 2000, la majoria de les empreses instal·lades es dedicaven a subministrar serveis i productes per al manteniment de les forces armades, però “des de l'any 2002 s'han disparat les ajudes en R+D” i “el Govern del tripartit ha llançat una operació perquè l'aeronàutica s'instal·li a Catalunya”, afegeix Ortega. El document del centre Delàs informa també que, entre els anys 1997 i 2006, les subvencions a empreses amb producció militar per part de la Secretaria d'indústria i Energia i el Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial de la Generalitat van superar els 8,4 milions d'euros.

El motiu del rebuig cap a aquest tipus d'indústria se centra bàsicament en què “produeix armes” i les conseqüències que aquest armament comporta, i a més, que al final “no serà rendible des del punt de vista econòmic”, diu Arcadi Oliveres. Un cas representatiu, apunta Pere Ortega, és la crisi “profunda” que viu EADS, “confiada en les ajudes dels Estats francès, alemany i espanyol”, amb diversos directius pendents d'asseure's davant els tribunals francesos i en una situació que podria acabar amb milers d'acomiadaments a tot Europa.

Transparència

Precisament Justícia i Pau anunciava fa unes setmanes que el pròxim any la despesa militar espanyol ascendirà a 18.926,83 milions d'euros, segons el que es desprèn dels Pressupostos de l'Estat. Això significa 422 euros per ciutadà i dia. El centre Josep Maria Delàs es queixava llavors també de l'augment de la despesa de pressupost per a qüestions militars quan a Espanya “moltes de les necessitats socials no estan resoltes”.

A aquesta petició se sumen altres com una major transparència en el comerç d'armes a nivell internacional i, a nivell Europeu, el compliment del Codi de Conducta per a l'exportació d'armes. “El 72% de les vendes europees d'armes de quinze països europeus viola el Codi de Conducta”, afegeix Pere Ortega, que recull dades d'organitzacions internacionals.

1 comentari:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Quina vols ?

Alcalá Meco
Can Brians
Model
Mas Enric (antiga Tgna)

tria tria, que ensw hi fotran a tots dos

salutacions