divendres, 16 de novembre de 2007

Prepotència policial?

W. Bratton i Rudolph Giuliani (comissionat policia i alcalde New York) - política de tolerància zero

En relació a la denúncia interposada per dos joves contra tres guardies urbans de Tarragona, per agressió, ahir, en el programa Els matins de TV3 sembla que hi va haver un allau de crítiques a aquest cos policial, molts tarragonins van denunciar suposades actituds prepotents d'agents de la guàrdia urbana. El diari El Punt en parla a l'edició d'avui, reprodueix declaracions del regidor de Seguretat i, fins i tot, publica el següent Editorial:

Prepotència policial a Tarragona? Una actuació policial de la Guàrdia Urbana de Tarragona que ha acabat amb un intercanvi de denúncies per lesions entre els agents i les persones identificades ha provocat una reacció en cadena d'altres ciutadans que públicament han denunciat haver estat víctimes de la prepotència d'alguns agents d'aquest cos. En vista d'aquesta reacció espontània dels ciutadans, l'Ajuntament no pot restar passiu i ha de dilucidar la més mínima ombra de sospita que pugui planar en aquests moments sobre la Guàrdia Urbana. El regidor de Seguretat, amb un gest de responsabilitat política, ja va dir ahir que, si comprova l'existència d'abusos policials, no li tremolarà la mà a l'hora d'actuar contra els infractors. Un compromís que haurà de dur fins a les últimes conseqüències si vol recuperar la confiança dels ciutadans que, hagin anat o no al jutjat a denunciar el seu cas, han passat per alguna mala experiència amb la policia de la seva ciutat.

Per qui pensi que li tinc mania a la Guardia Urbana (o als Mossos, o a la Policia Nacional...) vull aclarir que no crec que sigui una qüestió de manies sinó, més aviat, que algunes de les seves actuacions em provoquen una profunda preocupació, car -a més d'associar-se a actuacions de cossos armats i entrenats en l'ús de la força- es produeixen en un context general de retallada de llibertats i criminalització de la dissidència, amb ordenances cíviques basades en l'anomenada "tolerància zero" importada del New York de l'ex alcalde Giuliani.

La preocupació, a més, no apareix sense motiu. A més d'experiències personals i/o grupals, te a veure amb documents com el llibre "Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial" de David Fernández (editorial Virus) o en documents com el que Amnistia Internacional acaba de publicar, un informe titulat "Sal en la herida. La impunidad efectiva de agentes de policia en casos de tortura y otros malos tratos". informe s'afegeix a d'altres com "España: Crisis de Identidad. Torturas y malos tratos de índole racista a manos de agentes del Estado" i "España: Acabar con la doble injusticia: Víctimas de tortura y malos tratos sin reparación". Els podeu baixar dels enllaços o llegir de que van a la pàgina d'Amnistia (documents sobre tortura i maltractaments).

Pel que fa a "Sal en la herida. La impunidad efectiva de agentes de policía en casos de tortura y otros malos tratos (Noviembre de 2007), Amnistia diu:

En España la tortura y los malos tratos de personas detenidas a manos de agentes encargados de hacer cumplir la ley es una práctica extendida y persistente. Amnistía Internacional lleva años expresando honda preocupación por esta situación, así como por la impunidad de que disfrutan muchos agentes de policía en relación con estos delitos."

A l'informe es posen diferents casos per il·lustrar les causes d'impunitat efectiva: Obstàcles a la presentació de denúncies, Falta d'investigacions independents, Absència d'investigacions, informes mèdics i forenses incomplets o inexactes, Probes insuficients, Intimidació de denunciants, absència d'imparcialitat, manya i rigurositat en les investigacions, no imposició de sancions adients.



En el vídeo es poden veure els nous equipaments antiavalots de la Guardia Urbana

6 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

A veure com s'ho curra el Carles Castillo per domesticar la guàrdia urbana... no va poder Nadal...

El lema per als 150 anys pròxims serà: Recaptar, recaptar i de tant en tant atonyinar?

Josep Maria Yago ha dit...

Feina rai! tinc la sensació que la cosa anirà de "comunicats" i de "suport"

Té la mà Maria - Reus ha dit...

avui ha sortit a les noticies l'actuació de la policia em sembla que alemanya amb la famosa pistola elèctrica i que portarà cua, molt bon post pelacanyes

salutacions

Josep ha dit...

No heu de patir,
La por la teniu vosaltres en els vostres caps.
Yago, un cop més et tornes a equivoca amb la majoria dels membres de la Guàrdia Urbana de Tarragona, que cada dia vetllen per la seguretat de TOTS els Tarragonins.
El vídeo que has penjat o demostra no sols surten anti-abalots, hi ha l’equip d’atestats de transit, secció de transit motoristes, seguretat vial a les escoles, unitat de violència domestica, Unitat de suport a la dona maltractada, unitat a cavall i patrulla verda.
Els membres de la Guàrdia Urbana, som persones amb família, fills, amb ideologies de tots colors i no anem per la vida agredint gratuïtament ningú.
Sempre ens acuseu de corporativistes perquè no ens coneixeu i la por d’altres temps no deixa veure que les formes han canviat.
Ideològicament podria sentir-me plenament identificat amb tu, et conec, en la mateixa taula laboralment hem coincidit i soc un “URBANO” al que despectivament anomeneu.
Soc un servidor públic que respecta la Llei i fa respectar la Llei i educo als meus fills en el respecte a tots, diàleg i sobre tot a la no violència.
La presunció d’innocència es un dels drets humans consagrats en la Declaració Universal dels Drets Humans i en tractats Internacionals sobre drets humans.
Artículo 11 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos.
-Els policies també tenim el dret?????

Josep Maria Yago ha dit...

Josep, no sé qui ets però tu si que saps qui soc. Soc conscient que no estic en possessió de la veritat absoluta però hi ha coses que no puc entendre. Quan vulguis fem un cafè i en parlem. Tel. 676411612

Policia llibertari ha dit...

ELS POLICIES COM JO ESTEM ACOSTUMATS A VIURE AQUEST MENYSPREU, aquesta mirada perdonavides dels que sou esclaus dels vostres prejudicis, encara que visqueu voltats de manuals d'autoajuda, de prozac i que l'única cosa que sapigueu de la raó és que la voleu tenir tota. Josep Maria, cap odi mereix l’obsessió patològica. Si vols jo també vindré a fer un cafè amb tu, però primer m’has de prometre que et llegiràs el llibre: Adicción a sectas (Pautas para el análisis, prevención y tratamiento) de Pepe Rodríguez, Ediciones B, Barcelona, 2000.