Vidas Minadas. Deu anys després.

demà, 27 de novembre, s'inaugura, a l'nstituto Cervantes a Madrid, l'exposició de Gervasio Sánchez "Vidas Minadas. Diez años".

Gervasio Sánchez ha fet tres llibres de fotografies sobre víctimes de les mines antipersona:
Vidas minadas (1997)
Cinco años después (2002)
Vidas minadas diez años después (2007)

En el primer llibre apareixien set persones originaries d'alguns dels països més afectats pel problema: Angola, Moçambic (Sofia Elface), l'Afganistan, Cambodja (Sokheurm Man), Nicaragua, El Salvador (Manuel Orellana) i Bòsnia i Hercegovina (Adis). Podeu saber d'ells a través de la web Vidas Minadas

A l'edició de 2007 tots set tornen a aparèixer en companyia de dos testimonis més recents, de l'Iraq ( Fanar Zekri ) i Colòmbia ( Mónica Paola ), l'Afganistan, (Firoz Ali Alizada y Medy Ewaz Ali) i Cambodja (Mao Rattanak). .

Amb el nom Vidas Minadas. Deu anys després. s'ha fet una web que recull informació sobre les mines antipersona, el fotógraf, el llibre, l'exposició i altres notícies. Aquesta web forma part de la campanya “ Vides minades. Deu anys després ”, un projecte de sensibilització i denúncia sobre les mines terrestres antipersones , obra personal del fotògraf Gervasio Sánchez amb el suport de tres organitzacions: Intermón Oxfam, Mans Unides i Metges sense Fronteres .

La campanya reposa en dos pilars :
- L' edició d'un llibre de fotografies de víctimes de les mines.
- La realització d' una exposició itinerant (Madrd, Barcelona, València, Saragossa, Sant Sebastià, Girona, París.) basada en el material del llibre.

El seu objectiu és conscienciar la població en general i els mitjans de comunicació , però també la classe política i les institucions , sobre els estralls que produeixen aquestes armes mortíferes, les mines, un problema que encara és lluny de ser resolt.

Cal esmentar, també, la Campanya Internacional per a la Prohibició de Mines Terrestres (ICBL, per les seves sigles en anglès) que fou iniciada en el mes d'octubre de 1992 per sis ONG: Handicap International, Human Rights Watch, Medico International, Mines Advisory Group, Physicians for Human Rights y Vietnam Veterans of America Foundation.
Des d'aleshores, la campanya ha crescut i s'ha estès dins a convertir-se en una xarxa de més de 1400 grups, a més de 90 països, treballant per erradicar las mines antipersona.

Gervasio Sánchez va nàixer a Còrdova l'agost de 1959 i és periodista des de 1984. Els seus treballs són publicats a l'Heraldo de Aragón i La Vanguardia i col·labora amb la Cadena Ser i la BBC.
És autor de diversos llibres fotogràfics: El cerco de Sarajevo (1995) i els publicats per l'editorial Blume, que són Vides minades (1997 i 2002), Kosovo, crónica de la deportación (1999), Niños de la guerra (2000), La Caravana de la muerte. Las víctimas de Pinochet (2002), Latidos del Tiempo (2004), del qual és coautor l'escultor i artista plàstic Ricardo Calero, i Sierra Leona, guerra y paz (2005).
El 2001, juntament amb Manuel Leguineche, va coordinar el llibre Los ojos de la guerra (Homenaje a Miguel Gil) i el 2004 va publicar el llibre literari Salvar a los niños soldados.
Ha rebut els premis Cirilo Rodríguez, Club Internacional de Prensa, Andalucía de Cultura, Derechos Humanos de Periodismo, Liber Press i Javier Bueno. Les institucions aragoneses li han concedit la Medalla d'Or de Santa Isabel de Portugal i la Medalla al Mèrit Professional, a més d'anomenar-lo fill adoptiu de Saragossa. És enviat especial per la pau de la UNESCO des de 1998.
Gervasio Sánchez, a més, té familiars i força amics a Tarragona, ciutat en què va viure i a la que es desplaça amb freqüència.