diumenge, 16 de desembre de 2007

La terminal


Acabo de veure La Terminal, una peli de l'Spielberg amb el Tom Hanks, la Catherine Zeta-Jones i uns secundaris de marca (Stanley Tucci (Frank Dixon), Kumar Pallana (Gupta Rajan)...). No està malament i recorda, força, les pel·licules del Frank Capra (Que bello es vivir...) si bé, per una banda, hi ha un excès de sentimentalisme amb massa trampes de guió i, per altra, té poc a veure amb la realitat. Algun crític troba que una persona en la situació d'En Victor Navorski faria tota una sèrie de coses i no necessariament les que passen a la pel·lícula on hi ha un excès de "bondat" més propi de les festes nadalenques. A l'estil de Forrest Gump és, evidentment, un a pel·lícula, en conjunt, políticament correcte. De totes maneres hi ha escenes, un tant màgiques, que no estan gens malament.
"La terminal" explica la historia de Viktor Navorski (Tom Hanks). Mentres viatja als EUA amb la intenció de visitar New York es produeix un cop d'estat en el seu pais, Krakòsia, i es queda bloquejat a l'aeroport Kennedy on passaran diferents històries.
Com sempre, però, la realitat supera la ficció i la pel·lícula m'ha fet recordar dues realitats: Per una banda que la pel·lícula es basa en casos reals de persones que, normalment, per problemes de documentació queden bloquejats en terminals d'aeroports, més concretament en la de l'iraní Merhan Karimi Nasseri que va residir més de 16 anys a l'aeroport Charles de Gaulle de París

per altra banda, a Vancouver (Canadà), el cas recent del polac Rober Dziekanski que va morir després de rebre dos dards elèctrics disparats per la Policia Muntada amb la denominada pistola Taser, que té una potència per projectil calculada en 50.000 volts. La policia havia afirmat en un principi que Dziekanski estava fora de control i que no va tenir més remei que intentar immobilitzar-lo, però les imatges desmenteixen aquesta versió i mostren un home desorientat, que no parla anglès i que, després de rebre el primer impacte, s'ensorra entre crits de dolor.

Els fets van succeir el 14 d'octubre. Aquell dia, Dziekanski va aterrar a Vancouver procedent d'Alemanya per trobar-se amb la seva mare Zofia Cisowski, que viu al Canadà. Era la primera vegada que Dziekanski agafava un avió, i mare i fill van quedar per veure's a la zona de recollida d'equipatges. El vídeo el mostra suat i desencaixat quan ja feia 10 hores que havia aterrat el seu avió. A les imatges --que van ser gravades per un passatger i es van emetre amb el consentiment de Zofia-- es veu l'home intentant construir una barricada i destruint un ordinador i mobiliari. En un moment s'hi acosten quatre agents de la policia que, després de 30 segons d'impossible conversa en anglès, li disparen. Dziekanski cau a terra, i els agents li tornen a disparar i se li llancen al damunt. Un d'ells li posa el genoll a sobre del coll.
Poc després, Dziekanski deixa de moure's. Al vídeo no es veu, però un equip mèdic va arribar al lloc i va certificar-ne la mort.

2 comentaris:

mossèn ha dit...

no l'he vist encara aquesta peli ... i ara, que l'has explicat ... ja no la penso veure !!! ... ;) ... salut

Té la mà Maria - Reus ha dit...

La Terminal ja fà anys que és va filmar i no ve tindre molt d'èxit, va passar sense pena ni gloria, és més trist el cas del Canada, ja el vam posar naltros amb el post de la pistola Taser i quan el vaig visionar vaig veure que era molt fort

salut