dijous, 27 de desembre de 2007

No a la joguina bèl·lica

Bé, ja han passat el 25 i el 26 (nadal, caga tió, Pare Noel... i altres fites consumistes). Ara ve la segona fase: el canvi d'any i, després vindrà la tercera, que no darrera, materialitzada en els reis mags (a banda, com no, dels meravellosos desitjos solidaris d'aquestes dates que alguns/es m'heu fet constar un tant preocupats/des per la meva producció de posts que fan pensar en una mena de reencarnació de l'Ebenezer Scrooge d'En Dickens ;-))

Tenint en compte que aquests dies toca regalar joguines als més menuts/des, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, com altres anys, ha editat un díptic que repartirem aquests dies (parc de nadal, etc.). Si cal regalar joguines procurem, si més no, que no siguin bèl·liques, discriminadores ni sexistes.

El díptic, a més d'un parell de dibuixos i frases al·legòriques, té un petit article sobre el joc i les joguines (procés de socialització, consum, etc.), un breu qüestionari per ajudar a triar quines joguines i, finalment, unes quantes adreces de webs que porten informació sobre el tema.

Penjo, seguidament, el díptic (si remeu a sobre el podreu llegir amb més comoditat):


8 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

El tema de la joguina bèl·lica és una mostra més d ela contradicció entre el que diuen els polítics respecte a la pau i l'educació i el que d'altra banda fan. No?

Té la mà Maria - Reus ha dit...

lo dit tenim telepatia !!

salut i molt bon post com tots els teus

Salvador Guinart ha dit...

Bona tarda Josep Maria, ja t'he contestat al meu bloc, però per desitjar-te bones festes ho vull fer al teu bloc personalment. No sóc massa donat pels rollos, i sóc persona de poques paraules, però les que dic les sento i tal com les sento les dic (au, rollo patatero!). Per això et vull desitjar bones festes i, sobretot, que tinguis força salut i que siguis feliç nen... el demés, ja m'entens...

Una abraçada.

Oscar Ramírez ha dit...

Estic totalment d'acord amb la demanda de dir prou a les joguines de guerra. Si els nens creixen amb uns valors més solids, amb més pau i més cultura, potser les coses canviaran encara que sigui lentament, amb el pas de les properes generacions. Bones festes Josep Maria!

Josep Maria Yago ha dit...

Tondo, nosaltres tenim contradiccions, no és cap secret, però les dels polítics són escandaloses. Tú mateix en vas posar de manifest una, força important, amb el post sobre l'acció davant del Mc Donalds.

Te la ma, no hi ha una frase que diu diuen quelcom semblant a "el roce hace el cariño" :-) Aquest matí llegia una mena de memòries de Jodorowski i parlava de coses semblants.

Salvi, gràcies, igualment. Encara que els d'Asemit no vulguin, tenim una birreta pendent ;-)

Oscar, d'acord.

Jordi Ventura ha dit...

No sé si mereix un tema a part o es pot incloure en la teva reflexió. Em refereixo als jocs de consola (o ordinador) de contingut bèl•lic. Regalar armament de joguina és escandalós, però el que hi ha darrera del software d’oci és impressionant. A més, encara que hi hagi restriccions per edat, les còpies van amunt i avall sense control. El poder de suggestió de un joc virtual és molt elevat, i si a això li afegim el nombre d’hores d’exposició, la combinació pot ser brutal.

Vaja, que crec que sobre aquest tema també hi hauria molt a dir.


Salutacions!

Jordi

Waipu Joan ha dit...

gran idea.
com sempre totes les que teniu.

Josep Maria Yago ha dit...

d'acord Jordi. A més., a aquestes alçades, té molta més importància que l'armament de joguina que es pugui regalar.

Gràcies, Joan.