dissabte, 22 de desembre del 2007

Quan sembla que s'acaba torna a començar (Raimon)

El diari El Punt d'avui, explica que el veí de Tarragona Santiago Fortuny, portaveu del col·lectiu independentista Endavant en la manifestació antimonàrquica del 18 d'octubre a la plaça de la Font, ha estat citat a declarar per l'Audiencia Nacional per haver cremat una fotografia del Rei –exactament una tela amb un dibuix del monarca–, en aquella concentració. Fortuny, de 23 anys, haurà de donar explicacions el pròxim 16 de gener, a dos quarts de 10 del matí, en el jutjat d'instrucció número 4 de Tarragona, i s'exposa a la imputació d'injúries a la corona. El jove tarragoní es converteix, segons l'organització Alerta Solidària, en el vint-i-quatrè català «que ha patit represàlies» per haver «expressat lliurement el seu rebuig a la màxima autoritat de l'Estat».

No tinc massa simpatia per la organització en la que milita aquest xicot ni pels mètodes que utilitzen per defensar els seus punts de vista. Tampoc em considero independentista (malgrat els esforços del govern espanyol per convença'm) ni tinc massa clar que cremar fotos, o un dibuix en aquest cas, sigui una fórmula massa interessant per plantejar les coses. De totes maneres el que si que tinc clar és que cremar dibuixos d'un senyor que cobra dels impostos que paguem perquè el va posar on és un dictador que, entre d'altres coses força pitjors, fins i tot mort (a veure si ara algú correrà a demanar la seva beatificació basant-se en el meu testimoni), provocà que em detinguessin i m'empresonessin no justifica de cap manera un procés judicial. Que l'Audiència Nacional (veritable ens successor del Tribunal d'Ordre Públic que m'hauria jutjat si no m'hagués beneficiat de l'amnistia) emprengui accions judicials contra vint-i-quatre persones que han cremat imatges del rei o dicti sentències com les del sumari 18/98 no fa més que reafirmar-me en què estic assistint a una ofensiva adreçada a criminalitzar la dissidència i aquí no puc menys que recordar, un cop més, Bertolt Brecht (a qui s'atribueix sovint uns versos que no són seus sinó de Martin Niemüller):

Primer van agafar els comunistes,
i jo no vaig dir res perquè no era comunista.
Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res perquè no era jueu.
Després, van venir a buscar els obrers;
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era protestant.
I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per protestar.

Evidentment, podeu canviar comunista, obrer o catòlic per okupa, immigrant o independentista.

10 comentaris:

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Res a aportar, res a dir, coincideixo al 100% amb tot el text, per tant, Bones festes d'hivern!

Anònim ha dit...

Bones,
Hem creat el primer agregador de blocs en català del Camp i ens hem pres la llibertat d'incloure-t'hi
Passa quan vulguis a:
http://gentdelcamp.blogspot.com/
Bones festes

zel ha dit...

Jo que com sempre, comparteixo les teves pensades, no puc fer més que agrair la publicació del pensament final, que és un gran motiu de reflexió. Fins ara mateix.

Jobove - Reus ha dit...

Molt bé Josep M. (asem... ha prés nota perqué quan et presentis per senador ho treurà a la llum pública, jajaja)

salut

Josep Maria Yago Suau ha dit...

gent del camp em sembla perfecte. Gràcies i bones festes.

jo mateix, gràcies pel comentari i, també, bones festes.

Roser, fins Ara mateix ;-)

Te la ma, això i més coses treuran a la llum. Em sembla que més val que m'obklidi de fer carrera política :-(

Anònim ha dit...

I mira que m’agrada l’època medieval...

...trobo però, que no és precisament aquesta part la que voldria veure present en el segle XXI.

Em sembla bé que hi hagin reis i reines, prínceps i princeses; si s’ho paguen tot ells, ...és clar...

Molt bo el post.


Bones festes, Josep Mª!

Jordi

jordi escoda i solé ha dit...

Tota la meva solidaritat amb els implicats.
I victimas de la repressió espanyolista.

Josep Maria Yago Suau ha dit...

gràcies i totalment d'acord, Jordis :-)

Unknown ha dit...

Arribarà un dia en que callaran les boques de la mentida.

Em solidaritzo amb aquest xicot.

Josep Maria Yago Suau ha dit...

Gràcies pel comentari i ben retornat, Tondo. Et dic el mateix que li he dit a Sigorgil que ha dit quelcom molt semblant en un altre comentari: "de fet, Sigorgik, no em preocupa massa (no soc massa optimista en aquest sentit i, suposo, que sempre estaré amb els perdedors (relativament, clar, perquè no em puc queixar). El que em preocupa més és "disfrutar" de tots els moments que pugui, mentre duri, i, per això, és imprescindible treballar per assolir-ho." Evidentment, on diu Sigorgik tú has de llegir Tondo ;-)