divendres, 30 de novembre del 2007

Participacions loteria Amnistia Internacional


Com ja sabeu, per preservar la seva independència, Amnistia Intrernacional no accepta subvencions de cap govern i es nodreix d'altres fonts de finançament com quotes dels socis (principalment) o, a Tarragona, participacions de Loteria. Si en voleu envieu-me un email.
També en podeu trobar a:
- Bar el Melic, plaça de la Font, Tarragona.
- Bar els Sentits, plaça de la Font, Tarragona.
- Copisteria Aries, Tarragona.
- Forn Felisa, Riera de Gaià.
- Kiosc, Riera de Gaià.
- Polleria Espasa, Taquígraf Martí, Tarragona.

dijous, 29 de novembre del 2007

Paraules per la Pau - desembre

diumenge, 2 de desembre, és primer diumenge de mes i cada primer diumenge de mes la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau fa Paraules per la Pau, una concentració antimilitarista que s'oposa a la presència de vaixells de guerra al port de Tarragona creant espais de pau i art.
Aquest diumenge ens ajudaran a crear aquest espai una colla de grallers de la zona del Gaià. També distribuirem el número 75 del full informatiu Paraules per la Pau es pot baixar des de la (web de la Coordinadora)

dimecres, 28 de novembre del 2007

Trobada de blocaires a Tarragona

He entrat al blog de la jaka i m'he trobat una crida a una trobada de blocaires a Tarragona. No cal dir que la cosa m'ha fet força il·lusió, entre d'altres coses perquè sembla que, en determinats sectors, només es considera blocaires a les persones que pertanyen a partits polítics i mantenen un blog qian la realitat no és, en absolut aquesta.

Reprodueixo el post de la Jaka:

Després de parlar-ho, finalment hem arribat a una data i un lloc. Apunteu-ho a l’agenda, que no s’hi val a tindre altres històries aquell dia, eh? I feu-ne força difusió pels blocs, que com més serem més riurem (i més gasto farem)!

Divendres 7 de desembre, a les 19 h, al Cafè de la Font de la plaça de la Font.

No cal que us poseu cap rosa a la solapa de l’americana, ni que porteu cap mocador roig, ni re d’això… amb la cara de curiosos frikis blocaires que farem segur que ens reconeixem…

Blocaires tots, cap a la Plaça de la Font !!!

dimarts, 27 de novembre del 2007

Sense manies

Cada cop que dic res relacionat amb la Guardia Urbana, encara que tan sols sigui reproduir notícies aparegudes en els mitjans de comunicació, rebo crítiques per part dels sindicat Asemit o d'anònims que s'amaguen sota noms com "policia llibertari", "un polític tarragoní", etc. acusant-me de desprestigiar aquest cos. Ja he dit altres cops que no crec tenir cap mania en particular (les crítiques cerquen "la veritat de Yago", els "foscos interessos" que justifiquen aquesta "actitud", suposades incoherències...) la qual cosa no significa que no estigui preocupat per determinades actuacions i pel contexte en que es desenvolupen i, fins i tot, he ofert (a qui se m'ha adreçat amb educació poder-ne parlar fent un cafetó) però ja se sap que no hi ha pitjor sord que el que no vol sentir.
No és especialment significatiu però vull mostrar que no tinc cap problema en penjar altres tipus de notícies (malgrat alguns dubtes que apareixen quan rasco una mica i veig declaracions de l'alcalde de Reus, referències a l'ordenança cívica, etc.) si bé vull recordar que a l'encapçalament del blog hi ha una frase de Camús que val la pena rellegir. En aquest blog intento parlar en nom de qui, normalment, no pot o no se'l sent, per tant notícies referides a un ajuntament com el de Reus, com la que reprodueixo, ja tenen un bon tractament en els mitjans sense necessitat del meu suport.

La notícia surt a l'edició digital del diario de Tarragona i és, si més no, interessant:

REUS | Lunes 26 de Noviembre, a las 07:15:h
La Guàrdia Urbana crea una unidad especial de mediación de conflictos Evitar el conflicto antes de que se produzca y ahorrarse una posible intervención policial. Éste es el objetivo básico de la nueva Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes de la Guàrdia Urbana de Reus, creada recientemente. Se trata de un servicio pionero en Catalunya que apuesta por una cultura más preventiva que represiva y que está formado por cuatro personas, dos sargentos, una agente y mediadora y un educador social.
por joan morales |

«Hace tiempo que habíamos comprobado que con algunas actuaciones policiales sobre determinados conflictos -por ejemplo la presencia de jóvenes en determinados lugares con las consecuentes molestias a los vecinos- lo único que hacíamos era desplazar el problema a otras zonas de Reus, cuando lo mejor era mediar». Así explica el subinspector Manuel Rivera -máximo responsable de la Guàrdia Urbana de Reus- el origen de la creación de la Unitat de Mediació i Conflictes, un servicio que ha nacido hace pocas semanas con la función de cambiar la cultura policial y represiva, por otra de diálogo y preventiva.
La unidad está formada por los sargentos Miquel Molluna y Antoni Pallarès; la agente y mediadora, Elena Cobler y el educador social, Josep Lluís Requena. Para poder resolver un conflicto sin tener que recurrir a la acción policial, el sargento Pallarès tiene claro que «es muy importante que los afectados participen y se sientan implicados en la resolución de ese problema».
Sirva como ejemplo una de las actuaciones que ha llevado a cabo esta unidad desde su creación. Hace unas semanas, la Guàrdia Urbana recibió las quejas de unos vecinos ante la presencia de un grupo de jóvenes en una plaza de la ciudad hasta altas horas de la madrugada. «Hablamos con todas las partes», explica el sargento Pallarès, quien añade que «y pudimos comprobar que a estos jóvenes les faltaba un espacio en el que poder reunirse. Se pactó con ellos una ubicación en un sitio donde no molestasen a nadie. Les preguntamos qué les hacía falta y nos pidieron una mesa de ping-pong y unos bancos, por lo que contactamos con las Brigadas para que se los instalasen. Así se resolvió el conflicto».
A pesar de que el problema se solucione, desde esta unidad se hace un seguimiento del mismo. Además, tal y como explica Josep Lluís Requena, «podemos lograr que la gente vea a la Guàrdia Urbana con otros ojos, más como una policía preventiva».
Los ámbitos de actuación de este servicio son, básicamente, son los grupos de jóvenes, los colectivos de inmigrantes o los conflictos que se puedan dar en los centros educativos. Además, sus responsables están en permanente contacto con la asociaciones de vecinos para conocer de primera mano la problemática que existe en el territorio y trabajar conjuntamente con ellas.
No obstante, Elena Cobler recuerda que «trabajamos de manera transversal e intentamos localizar los conflictos en todos los ámbitos. No podemos separar, por ejemplo, el tema de la inmigración con el de juventud porque en la mayoría de casos van juntos».
Respecto al colectivo de inmigrantes, el sargento Molluna explica que «nos hemos reunido con padres para que sepan lo que hacen sus hijos. Como curiosidad, un magrebí me dijo una vez que en su país sería impensable poder estar conversando con un policía para intentar arreglar un problema». Otro de los objetivos de esta Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes es organizar charlas en colegios e institutos de la ciudad.

dilluns, 26 de novembre del 2007

Vidas Minadas. Deu anys després.

demà, 27 de novembre, s'inaugura, a l'nstituto Cervantes a Madrid, l'exposició de Gervasio Sánchez "Vidas Minadas. Diez años".

Gervasio Sánchez ha fet tres llibres de fotografies sobre víctimes de les mines antipersona:
Vidas minadas (1997)
Cinco años después (2002)
Vidas minadas diez años después (2007)

En el primer llibre apareixien set persones originaries d'alguns dels països més afectats pel problema: Angola, Moçambic (Sofia Elface), l'Afganistan, Cambodja (Sokheurm Man), Nicaragua, El Salvador (Manuel Orellana) i Bòsnia i Hercegovina (Adis). Podeu saber d'ells a través de la web Vidas Minadas

A l'edició de 2007 tots set tornen a aparèixer en companyia de dos testimonis més recents, de l'Iraq ( Fanar Zekri ) i Colòmbia ( Mónica Paola ), l'Afganistan, (Firoz Ali Alizada y Medy Ewaz Ali) i Cambodja (Mao Rattanak). .

Amb el nom Vidas Minadas. Deu anys després. s'ha fet una web que recull informació sobre les mines antipersona, el fotógraf, el llibre, l'exposició i altres notícies. Aquesta web forma part de la campanya “ Vides minades. Deu anys després ”, un projecte de sensibilització i denúncia sobre les mines terrestres antipersones , obra personal del fotògraf Gervasio Sánchez amb el suport de tres organitzacions: Intermón Oxfam, Mans Unides i Metges sense Fronteres .

La campanya reposa en dos pilars :
- L' edició d'un llibre de fotografies de víctimes de les mines.
- La realització d' una exposició itinerant (Madrd, Barcelona, València, Saragossa, Sant Sebastià, Girona, París.) basada en el material del llibre.

El seu objectiu és conscienciar la població en general i els mitjans de comunicació , però també la classe política i les institucions , sobre els estralls que produeixen aquestes armes mortíferes, les mines, un problema que encara és lluny de ser resolt.

Cal esmentar, també, la Campanya Internacional per a la Prohibició de Mines Terrestres (ICBL, per les seves sigles en anglès) que fou iniciada en el mes d'octubre de 1992 per sis ONG: Handicap International, Human Rights Watch, Medico International, Mines Advisory Group, Physicians for Human Rights y Vietnam Veterans of America Foundation.
Des d'aleshores, la campanya ha crescut i s'ha estès dins a convertir-se en una xarxa de més de 1400 grups, a més de 90 països, treballant per erradicar las mines antipersona.

Gervasio Sánchez va nàixer a Còrdova l'agost de 1959 i és periodista des de 1984. Els seus treballs són publicats a l'Heraldo de Aragón i La Vanguardia i col·labora amb la Cadena Ser i la BBC.
És autor de diversos llibres fotogràfics: El cerco de Sarajevo (1995) i els publicats per l'editorial Blume, que són Vides minades (1997 i 2002), Kosovo, crónica de la deportación (1999), Niños de la guerra (2000), La Caravana de la muerte. Las víctimas de Pinochet (2002), Latidos del Tiempo (2004), del qual és coautor l'escultor i artista plàstic Ricardo Calero, i Sierra Leona, guerra y paz (2005).
El 2001, juntament amb Manuel Leguineche, va coordinar el llibre Los ojos de la guerra (Homenaje a Miguel Gil) i el 2004 va publicar el llibre literari Salvar a los niños soldados.
Ha rebut els premis Cirilo Rodríguez, Club Internacional de Prensa, Andalucía de Cultura, Derechos Humanos de Periodismo, Liber Press i Javier Bueno. Les institucions aragoneses li han concedit la Medalla d'Or de Santa Isabel de Portugal i la Medalla al Mèrit Professional, a més d'anomenar-lo fill adoptiu de Saragossa. És enviat especial per la pau de la UNESCO des de 1998.
Gervasio Sánchez, a més, té familiars i força amics a Tarragona, ciutat en què va viure i a la que es desplaça amb freqüència.

Ves que diuen que dic

Sembla que algú del sindicat ASEMIT està preocupat per les coses que dic en el meu blog, i, per tant, indaga, averígua, interpreta al seu gust, m'atribueix coses i fets que no em pertoquen i finalment em fa protagonitzar posts en el blog del sindicat. Com acostuma a passar, entén que fer-se ressò d'una notícia és desprestigiar i, a més, pontifica sobre les coses sobre les quals haurien de parlar els pacifistes. No penso entrar en debats estèrils en el blog, a banda que, com podeu suposar, no m'agrada aparèixer com "desprestigiador" de ningú i, menys, de la guardia urbana, i, per tant, a banda d'aquests mots, em limito a penjar el que diu sobre mi. Per més aclariments podeu llegir l'article que vaig publicar i jutgeu vosaltres mateixos.

Aquest és el post que apareix en el blog d'Asemit

PACIFISTES DE BOQUETA?

Darrerament sembla que declarar-te antisistema, ser rebel, malgrat hagis passat dels 50, anar en contra de la policia i prendre't la justícia per la teva mà està de moda i et fa ser més "guai”. Fa un dies, un conegut de la blogosfera tarragonina, Josep Maria Yago, apareixia rajant contra la Guàrdia Urbana. Al seu article, titulat “prepotència policial?”, al qual hi podeu accedir a través d’aquest enllaç, afirmava que “algunes de les seves actuacions em provoquen una profunda preocupació, car -a més d'associar-se a actuacions de cossos armats i entrenats en l'ús de la força- es produeixen en un context general de retallada de llibertats i criminalització de la dissidència”. També reproduïa una noticia, apareguda en el diari El Punt del dia 14 de novembre, amb foto il·lustrativa, manifestant que “no tinc cap intenció de generar noves polèmiques per tant em limito a reproduir una noticia”.
Algun dia sabrem “la veritat de Yago”. Ens referim a què es deu aquesta fal·lera per donar difusió en el seu bloc a tot tipus de notícies que desprestigiïn la labor policial de la Guàrdia Urbana.
El dijous passat, durant una manifestació pacífica d’estudiants, un avalot de joves va atacar a la Guàrdia Urbana, llençant-los pedres i tanques. La foto de dalt es prou eloqüent. Per què no parla Yago sobre aquests “pacifistes” que fan malament el seu treball? Yago, Yago, no intenti manipular la gent i posar-la en contra de la seva policia, que la gent ja fa temps que no es llepa el dit. Sigui més conseqüent amb els principis del pacifisme que diu defensar. El seu silenci, quan una colla de brètols ataquen la Guàrdia Urbana llençant-los pedres i tanques, li fa perdre credibilitat i fa que la gent es qüestioni l’abast del pacifisme que preconitza.

dissabte, 24 de novembre del 2007

Llibertat per Múmia Abú Jamal

Fa anys, com a signatura dels meus emails, tinc una referència a la lluita per la llibertat de Múmia Abú Jamal. Avui hi havia una reunió a Barcelona per parlar-ne i m'ha semblat adient explicar-vos qui és (si no ho sabeu) i quines novetats hi ha hagut darrerament. A la columna de la dreta hi ha un enllaç a la pàgina d'amics de Múmia Abú Jamal.

Periodista i escriptor, ex membre del Black Panther Patry, fou condemnat a mort, acusat de l’assassinat del policia de Philadelphia Daniel Faulckner (9/12/1981). Amb més d’un quart de segle de presó, és al corredor de la mort de la presó de SCI-Greene, Waynesburg-USA.
Des del primer moment Mumia ha sigut víctima del racisme i de la injustícia. Es va negar a participar en el judici-farsa en el que fou condemnat (1982) perquè en cap moment li foren respectats els drets més elementals. Tot el procés judicial ha estat marcat per les nombroses irregularitats de les que les autoritats dels EUA s’han valgut per intentar eliminar una persona molesta per la seva trajectòria de lluita contra el sistema racista i inhumà en el qual vivim. La manipulació i denegació de proves, l’assetjament policial a testimonis i advocats, el racisme com a factor determinant per impedir un procés just i imparcial... . Malgrat això, any rera any, s’han anat acumulant les evidències de la seva inocència (la declaració d’Arnold Beverly -1999-, que confessa haver assassinat l’oficial Faulckner; nous testimonis oculars; la declaració de Terri Maureer-Carter -2001-, mecanògrafa dels tribunals de Philadelphia que, abans del judici, escoltà com el jutge Albert Sabo que va condemnar Mumia deia: "Sí, y els ajudaré a fregir el negre" referint-se a Mumia y a la cadira elèctrica... ).
Pràcticament des de l’inici hi ha un moviment internacional de suport a Múmia que reclama un nou judici just.
El passat 17 de maig de 2007, es va celebrar la última vista en el cas de Mumia. Les autoritats judicials han de resoldre sobre la seva inocència i sobre les irregularitats en el judici. Però davant l’expectació que ha aixecat el cas estan dilatant el moment d’anunciar el veredicte.
Darrerament, també, Múmia Abu Jamal ha estat acceptat com a membre del PEN (l’organització mundial pels drets dels escriptors) i ha rebut la visita del premi Nobel de la Pau Desmond Tutu que afirmà: “M’oposo a la pena de mort en qualsevol cas, i dono suport a la petició d´un nou judici per Mumia Abu-Jamal.”
Finalment, s’ha estrenat “A presó la meva vida sencera” (In Prison my Whole Life), un documental que sobre Mumia Abu-Jamal , dirigida per Marc Evans y produïda per Livia Firth y Nick Goodwin Self. La pel·lícula té entrevistes amb personatges com: Alice Walker, Angela Davis, Noam Chomsky, Amy Goodman, Ramona Africa, i els músics Mos Def, Snoop Dogg y Steve Earle.

El documental In Prison my Whole Life) segueix la trajectòria de William Francome, un jove anglès que va nàixer el día que l’oficial fou assassinat, per descobrir perque el cas de Múmia ha sigut una pedra angular per la gent que està contra la pena de mort.

El documental, a més, presenta proves gràfiques que no van aparèixer en el judici i que podríen corroborar el que infinitat de grups i associacions de tot el món venen proclamant des del seu empresonament, la inocència d’aquest periodista.

Amnistía Internacional que, en un informe anterior, arribà a la conclusió que el judici original fou injust, dona suport al documental com a part de la seva campanya internacional contra la pena de mort. La directora d’Amnesty International UK Kate Allen diu: "Es aterrador que el sistema de justícia dels EUA ha fracasat repetidament en dirigir-se a la horrorosa violació dels drets fonamentals de Mumia Abu-Jamal a un judici imparcial.

Seguidament, un trailer del documental:



Cap exèrcit defensa la pau!

Ahir, igual que el dia anterior, vam tornar a la Plaça Imperial Tàrraco, amb la pancarta "cap exèrcit defensa la pau" i octavetes informatives , per situar-nos davant la furgoneta de l'exèrcit. Com el dia abans, al poc d'arribar nosaltres, els militars d'uniforme van començar a desfilar cap a l'interior de la furgoneta per canviar-se de roba i tocar el dos. Abans, com quasi sempre, un militar de paisà va immortalitzar la nostra presència amb la seva càmera de fotos.
Aquesta tarda hem tornat però no s'han presentat.
A aquest ritme de tres dies tan sols han pogut fer un parell de matins. Pocs allistaments imagino :-)

dijous, 22 de novembre del 2007

furgoneta de reclutament de l'exèrcit a Tarragona

Avui, una furgoneta de l'exèrcit de terra (com la de la foto) ha realizat accions de captació/informació a la Plaça Imperial Tàrraco. A la tarda un grup d'activistes de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau hem fet acte de presència amb una pancarta i octavetes informatives que hem distribuït. A la poca estona d'arribar la furgoneta ha plegat veles i ha marxat.
Hom preveu que demà i demà passat tornin i, potser, no al mateix lloc, per la qual cosa agrairem que quiu la vegiu per Tarragona ens ho faci saber.

dimarts, 20 de novembre del 2007

Final (poema de Joan Brossa interpretat per Miguel Poveda)

20 N

El 20 N és el dia en que en una demostració d'agilitat i oportunitat judicial s'ha celebrat el judici a dos joves que van cremar fotos del rei.

... El Juzgado Central de lo Penal de la Audiencia Nacional ha condenado a Jaume Roura y Enric Stern a una multa de 2.730 euros cada uno por un delito de injurias graves contra la Corona tras quemar varias fotografías de los Reyes el pasado 13 de septiembre en Gerona.

"No pueden atacar a las instituciones"

El magistrado José María Vázquez Honrubia ha anunciado su sentencia al término del juicio celebrado hoy, y ha considerado más positivo que los acusados paguen una multa y no ingresen en prisión para que aprendan "que pueden tener las ideas que quieran, pero que no pueden atacar a las instituciones básicas del Estado".

Los dos jóvenes condenados han asegurado al término del juicio que volverían a hacerlo al tiempo que han denunciado "el menosprecio del Estado español y la Justicia española contra el pueblo catalán".

Un año y tres meses

El Ministerio Público, representado por el fiscal Ignacio Gordillo, pedía para los acusados una pena de un año y tres meses de prisión, al considerarles autores del citado delito con la agravante de disfraz, ya que ambos portaban capuchas sobre la cabeza para no ser identificados.

dilluns, 19 de novembre del 2007

Bona notícia!

Aquest matí he tingut visita mèdica. Totes les proves han sortit bé. Ara em queda recuperar la sensibilitat de mans i peus i alguna coseta més, però això, tenint en compte com estava el pati, ja és "pecata minuta".
He preguntat quan em donaran l'alta i m'ha dit que d'ací set anys :-) Durant dos anys hauré d'anar fent proves i visitant-me cada tres mesos. Després més espaiadament.
Més d'un any de viscissituds i, de moment, podem dir que n'hem passat una de bona. Dic "podem" perquè el suport de familiars i amics/gues ha estat, i continua sent, vital, igual que el bon fer de metges i metgesses, enfermers i enfermeres i altre personal (Joan XXIII, Bellvitge, Hospital Duran i Reinalds, Institut Oncològic de Catalunya...)

dissabte, 17 de novembre del 2007

L'ou de la serp

No sé en base a què he associat coses però ja que estava pel youtube amb Blade Runner m'ha donat per cercar quelcom de la pel·lícula "l'ou de la serp" d'En Bergman. Va sobre l'ascens del nazisme i us l'aconsello.

Blade Runner

No sé per quins set sous he hagut de llegir llegit res sobre Blade Runner, concretament sobre la darrera versió amb millores gràfiques, de sò, i amb algunes escenes suprimides. M'encanta i emociona aquesta pel·lícula, basada en la novel·la de Philip K. Dick "Sueñan los androides con ovejas eléctricas?" amb banda sonora de Vàngelis. Us deixo un parell de bocins (l'escena d'amor i la mort d'en Roy) i un trailer de la versió del director. El primer és en castella, la resta en anglès.



escena d'amor



jo he vist...



trailer versió del director



trailer the final cut

puta "casualitat"?

Un polaco muere tras un brutal cacheo policial en el aeropuerto de Vancouver

La policía Montada le mató el 14 de octubre con las descargas eléctricas de sus pistolas Taser. Ayer, un vídeo con los últimos momentos de su vida causó gran indignación en el país.

PÚBLICO.ES - 16/11/2007 12:14

El polaco Robert Robert Dziekanski llevaba diez horas de espera en el aeropuerto de Vancouver. Quería entrar en Canadá el 14 de octubre y la espera le irritaba cada vez más. Era la primera vez que se montaba en un avión. Quería ver a su madre, Zofia Cisowski, porque ella vive en Canadá, en el interior de la provincia de Columbia Británica. Sin embargo el reencuentro ya es imposible. Dziekanski ha muerto tras un brutal cacheo de la Policía Montada.

Un vídeo muestra sus últimos momentos de vida: Dziekanski intentando comunicarse en vano con las autoridades aduaneras. No habla inglés. Unos segundos después aparecen cuatro agentes de la Policía Montada canadiense, y a pesar de que Dziekanski no hace ningún movimiento amenazador contra la policía, e incluso parece relajarse, los agentes le disparan varias veces con pistolas Taser. Son 50.000 voltios por disparo.

Entre gritos de intenso dolor, Dziekanski cae al suelo y dos de los agentes se abalanzan sobre él, uno de ellos coloca con su rodilla todo el peso de su cuerpo sobre la nuca y la cabeza de la víctima. Poco después Dziekanski, de 40 años, muere antes de conseguir salir del aeropuerto.

Las imágenes han causado estupor en todo el país ante la aparente falta de interés de la policía en utilizar otros métodos para resolver la situación. La policía mantuvo desde el primer momento que Dziekanski había intentado agredir a los agentes, lo que desmienten las imágenes así como los testigos presenciales.

La Policía Montada intentó mantener el vídeo que recoge todo el incidente fuera de la vista del público, pero el autor que grabó el vídeo, Paul Pritchard, acudió a los tribunales para que las autoridades canadienses le devolviesen el vídeo. Un mes después, gracias a Pritchard la muerte de Dziekanski no quedará en el anonimato.

Su madre tuvo que abandonar el aeropuerto después de horas de espera y sin que nadie le informase sobre su paradero.

Tras visionar partes del vídeo, su abogado ha dicho que "está muy entristecida al ver a su hijo asustado y en necesidad de ayuda. Había esperado recibir esa ayuda de la policía pero claramente no sucedió así". El abogado, Walter Kosteckyj, también esperaba "ver un enfrentamiento, una discusión, que las cosas fuesen mal y entonces los disparos Taser. Pero eso no es lo que se ve".

A pesar del vídeo, un portavoz policial dijo que las imágenes sólo recogen un punto de vista. La Policía Montada canadiense ha iniciado una investigación sobre la actuación de sus agentes. En los últimos cuatro años, 16 personas han muerto en Canadá tras recibir descargas de pistolas Taser


divendres, 16 de novembre del 2007

Prepotència policial?

W. Bratton i Rudolph Giuliani (comissionat policia i alcalde New York) - política de tolerància zero

En relació a la denúncia interposada per dos joves contra tres guardies urbans de Tarragona, per agressió, ahir, en el programa Els matins de TV3 sembla que hi va haver un allau de crítiques a aquest cos policial, molts tarragonins van denunciar suposades actituds prepotents d'agents de la guàrdia urbana. El diari El Punt en parla a l'edició d'avui, reprodueix declaracions del regidor de Seguretat i, fins i tot, publica el següent Editorial:

Prepotència policial a Tarragona? Una actuació policial de la Guàrdia Urbana de Tarragona que ha acabat amb un intercanvi de denúncies per lesions entre els agents i les persones identificades ha provocat una reacció en cadena d'altres ciutadans que públicament han denunciat haver estat víctimes de la prepotència d'alguns agents d'aquest cos. En vista d'aquesta reacció espontània dels ciutadans, l'Ajuntament no pot restar passiu i ha de dilucidar la més mínima ombra de sospita que pugui planar en aquests moments sobre la Guàrdia Urbana. El regidor de Seguretat, amb un gest de responsabilitat política, ja va dir ahir que, si comprova l'existència d'abusos policials, no li tremolarà la mà a l'hora d'actuar contra els infractors. Un compromís que haurà de dur fins a les últimes conseqüències si vol recuperar la confiança dels ciutadans que, hagin anat o no al jutjat a denunciar el seu cas, han passat per alguna mala experiència amb la policia de la seva ciutat.

Per qui pensi que li tinc mania a la Guardia Urbana (o als Mossos, o a la Policia Nacional...) vull aclarir que no crec que sigui una qüestió de manies sinó, més aviat, que algunes de les seves actuacions em provoquen una profunda preocupació, car -a més d'associar-se a actuacions de cossos armats i entrenats en l'ús de la força- es produeixen en un context general de retallada de llibertats i criminalització de la dissidència, amb ordenances cíviques basades en l'anomenada "tolerància zero" importada del New York de l'ex alcalde Giuliani.

La preocupació, a més, no apareix sense motiu. A més d'experiències personals i/o grupals, te a veure amb documents com el llibre "Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial" de David Fernández (editorial Virus) o en documents com el que Amnistia Internacional acaba de publicar, un informe titulat "Sal en la herida. La impunidad efectiva de agentes de policia en casos de tortura y otros malos tratos". informe s'afegeix a d'altres com "España: Crisis de Identidad. Torturas y malos tratos de índole racista a manos de agentes del Estado" i "España: Acabar con la doble injusticia: Víctimas de tortura y malos tratos sin reparación". Els podeu baixar dels enllaços o llegir de que van a la pàgina d'Amnistia (documents sobre tortura i maltractaments).

Pel que fa a "Sal en la herida. La impunidad efectiva de agentes de policía en casos de tortura y otros malos tratos (Noviembre de 2007), Amnistia diu:

En España la tortura y los malos tratos de personas detenidas a manos de agentes encargados de hacer cumplir la ley es una práctica extendida y persistente. Amnistía Internacional lleva años expresando honda preocupación por esta situación, así como por la impunidad de que disfrutan muchos agentes de policía en relación con estos delitos."

A l'informe es posen diferents casos per il·lustrar les causes d'impunitat efectiva: Obstàcles a la presentació de denúncies, Falta d'investigacions independents, Absència d'investigacions, informes mèdics i forenses incomplets o inexactes, Probes insuficients, Intimidació de denunciants, absència d'imparcialitat, manya i rigurositat en les investigacions, no imposició de sancions adients.



En el vídeo es poden veure els nous equipaments antiavalots de la Guardia Urbana

Superàvit a l'arquebisbat i agrupament escolta sense locals

En relació a la notícia que l'Agrupament Escolta Alverna ha de marxar de l'edifici que ocupa als baixos de l'edifici dels caputxins s la Rambla Nova, a causa de les previsions de reforma i nova utilització que fa l'Arquebisbat de Tarragona resulta xocant la següent notícia que publica el diariEl Punt:

> L'arquebisbat té un superàvit de 900.000 euros tot i la despesa de cinc milions en reformes d'edificis

Obté 6,3 milions amb la venda de patrimoni i en gasta 1,3 en la seu on viu l'arquebisbe

N. SERRET. Tarragona
La venda de patrimoni ha estat la font d'ingressos més important de l'exercici del 2006 de l'arquebisbat de Tarragona i suposa el 38,68% del que ha obtingut. Desfent-se de part del terreny de què disposa, un solar de la zona de l'Horta de Santa Maria de Cambrils, per la qual han percebut més de 6,3 milions d'euros, han pogut sufragar importants construccions i reformes, encapçalades per l'edificació d'un pavelló a l'escola Joan XXIII de Bonavista i per la remodelació de la seu de l'arquebisbat.

La notícia contempla tot un seguit de projectes de l'arquebisbat entre els quals no hi surt l'agrupament escolta.

dimecres, 14 de novembre del 2007

Denuncien un guàrdia urbà de Tarragona per una pallissa a un jove

No tinc cap intenció de generar noves polèmiques per tant em limito a reproduïr una notícia apareguda en el diari El Punt d'avui i la foto il·lustrativa.

"Denuncien un guàrdia urbà de Tarragona per una pallissa a un jove"

L'atestat policial, però, reflecteix que l'agent va utilitzar la porra perquè el noi l'havia agredit

NOE ALBISUA. (El Punt) Tarragona
Dos joves de Cervera i Tàrrega han presentat una denúncia contra tres agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona per una suposada agressió, diumenge passat a la matinada. Els nois asseguren que un dels agents va agredir contundentment un d'ells, només perquè els havien demanat explicacions sobre una denúncia per haver alterat l'ordre públic. Per la seva banda, l'atestat policial explica que van ser els dos nois, de 27 i 28 anys, els que van increpar els policies i, després, un d'ells va agafar pel coll un dels agents i li va etzibar un cop de puny. Els dos joves van quedar detinguts per haver atemptat contra l'autoritat.

David Mendoza, de 27 anys, i el seu millor amic, David Iglesias, de 28, es dirigien cap a la zona lúdica del Port Esportiu de Tarragona diumenge a la matinada quan dos agents de la Guàrdia Urbana els van aturar per dir-los que una patrulla els havia donat l'alto i ells n'havien fet cas omís, per la qual cosa se'ls havia denunciat.

Ells dos es van dirigir cap als agents, que els havien donat l'alto per demanar-los explicacions sobre la denúncia, però l'únic que els van dir, «de males maneres i insultant», és que se n'anessin cap a casa, que ja els arribaria la denúncia. Llavors, sempre segons la seva versió, un altre agent es va dirigir cap a Mendoza, el va «empènyer», li va donar, suposadament, «diversos cops de puny» i el va «encastar» contra un cotxe. «Un cop allà, em va començar a donar cops al cap amb un objecte», explica Mendoza, que no era cap altra cosa que la porra, segons Iglesias, que va veure el que passava mentre cridava que el deixés i no el pegués més. «Es van concentrar entre sis i vuit agents al nostre voltant i cap d'ells no va fer res per evitar l'agressió», explica Iglesias. Finalment, els dos joves van acabar detinguts.

Mendoza va ser atès a l'hospital de Santa Tecla per dues ferides al cap, una de dos centímetres al front i una altra de quatre a la zona occipital, que van necessitar sutura. És per això que els dos nois, que són de Cervera i Tàrrega, han denunciat el presumpte agressor i dos agents més.

Dels trabucs a l'aeronàutica, la indústria d'armes a Catalunya


El centre d’investigació Josep Maria Delàs alerta que en els darrers anys ha augmentat el nombre d’empreses amb projectes aeronàutics i relacionats amb la indústria d’armes a Catalunya. El districte 22@ de Barcelona és un exemple.
Redacció Canal Solidari (14/11/2007)

La Companyia de Defensa i Espai Aeronàutic Europea (EADS, en anglès) és la segona empresa militar europea que fabrica míssils i satèl·lits per a informació militar i ha creat l'Eurofighter i un avió no tripulat espia que només s'utilitza en situacions de conflicte armat. Les principals accions d'EADS les tenen empreses alemanyes i franceses i la Societat Espanyola de Participacions Industrials.

Mitjançant un altre consorci especialitzat en la fabricació de míssils, EADS es beneficia de la fabricació d'armament a llocs com Madrid, Castella-la Manxa i Andalusia, i la seva pròxima destinació podria ser Catalunya.

Qui fa aquesta darrera afirmació és Pere Ortega, expert en antimilitarisme i coordinador del Centre d'Estudis per la Pau Josep Maria Delàs, que depèn de l'ONG Justícia i Pau. El centre Delàs acaba de publicar un informe que recull la realitat de la indústria de les armes a Catalunya.

En aquests moments, les regions “més potents” quant a implantació d'indústria militar a Espanya són Andalusia, Madrid, el País Basc i Castella-la Manxa. Just darrere destaca Catalunya, que en els últims anys ha vist com nombroses empreses del sector de l'aeronàutica s'instal·laven en la zona amb vincles directes amb la fabricació d'avions i helicòpters de combat. Aquestes companyies, explica Pere Ortega, fabriquen “components” que després s'utilitzaran en projectes militars com els d'EADS i que tindran un ús no civil.

Suport de l'administració

La indústria militar a Catalunya té els seus orígens en el segle XVIII. En aquell moment era molt potent i exportava armes a la resta de l'Estat i a altres llocs. Ara ja no es produeixen armes blanques ni pistoles perquè la indústria de l'armament s'ha tornat més “sofisticada” amb la fabricació de productes tecnològics i la combinació de productes militars i d'ús civil. Es produeixen materials o components de materials per a sistemes informàtics, remolcs de transport d'armes o vehicles per a l'exèrcit i, sobretot, “es multipliquen els projectes relacionats amb la indústria aeronàutica”, indica l'informe.

Un exemple d'aquesta implantació és el cas del 22@, un espai situat al barri de Poble Nou de Barcelona que l'Ajuntament vol convertir en districte d'innovació i que acull diverses empreses que combinen projectes civils i armamentístics. “No deixa de ser una vergonya municipal que moltes indústries d'aquest tipus s'estiguin instal·lant al 22@, projecte que va ser fruit d'un Fòrum de les Cultures que volia promoure la pau”, alerta el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres.

Però les empreses armamentístiques no només han comptat amb el suport del municipi barceloní ni d'iniciatives privades. Segons Pere Ortega, “hi ha un interès per part del Govern català” que el sector aeronàutic s'implanti a Catalunya i per a això les està recolzant amb ajudes com poden ser infraestructures.

Fins l'any 2000, la majoria de les empreses instal·lades es dedicaven a subministrar serveis i productes per al manteniment de les forces armades, però “des de l'any 2002 s'han disparat les ajudes en R+D” i “el Govern del tripartit ha llançat una operació perquè l'aeronàutica s'instal·li a Catalunya”, afegeix Ortega. El document del centre Delàs informa també que, entre els anys 1997 i 2006, les subvencions a empreses amb producció militar per part de la Secretaria d'indústria i Energia i el Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial de la Generalitat van superar els 8,4 milions d'euros.

El motiu del rebuig cap a aquest tipus d'indústria se centra bàsicament en què “produeix armes” i les conseqüències que aquest armament comporta, i a més, que al final “no serà rendible des del punt de vista econòmic”, diu Arcadi Oliveres. Un cas representatiu, apunta Pere Ortega, és la crisi “profunda” que viu EADS, “confiada en les ajudes dels Estats francès, alemany i espanyol”, amb diversos directius pendents d'asseure's davant els tribunals francesos i en una situació que podria acabar amb milers d'acomiadaments a tot Europa.

Transparència

Precisament Justícia i Pau anunciava fa unes setmanes que el pròxim any la despesa militar espanyol ascendirà a 18.926,83 milions d'euros, segons el que es desprèn dels Pressupostos de l'Estat. Això significa 422 euros per ciutadà i dia. El centre Josep Maria Delàs es queixava llavors també de l'augment de la despesa de pressupost per a qüestions militars quan a Espanya “moltes de les necessitats socials no estan resoltes”.

A aquesta petició se sumen altres com una major transparència en el comerç d'armes a nivell internacional i, a nivell Europeu, el compliment del Codi de Conducta per a l'exportació d'armes. “El 72% de les vendes europees d'armes de quinze països europeus viola el Codi de Conducta”, afegeix Pere Ortega, que recull dades d'organitzacions internacionals.

No al feixisme!

Dissabte, un soldat neonazi va matar un xiquet de 16 anys (Carlos Javier Palomino) i en va ferir un altre en un vagó de metro a Madrid.

Evidentment, els diaris i la delegació de govern parlen d'enfrontaments entre bandes d'"ideologia" diferent. El que si sembla cert és que el mateix dia hi havia una manifestació racista convocada per Democràcia Nacional en el barri d'Usera a Madrid i que Carlos anava a donar suport als seus companys antifeixistes del barri. També queda fora de dubte que el soldat apunyalà els dos joves amb un matxet de 20-25 cm.

El dfiario El Público deia de Carlos Javier:

"Carlos Javier Palomino cumplía 17 años la semana que viene. Hace uno dejó de estudiar, sus amigos cuentan que quería trabajar. Otros, que en el instituto Tirso de Molina de Vallecas le expulsaron por echar pegamento en las cerraduras.
Sus amigos aseguran que no estaba vinculado a ninguna banda: era un joven que simplemente se oponía al racismo y por eso participaba en las actividades de la Coordinadora Antifascista. Los vecinos de Vallecas dicen que era amable y educado. María Victoria, la madre de Carlos, que trabaja en un hospital, vive “de toda la vida” en la misma casa. Hace años que su marido no está y compartía piso con su madre y su hijo."


Comunicat del Foro Social de Madrid
CONTRA LA VIOLENCIA, POR LA CONVIVENCIA DEMOCRÁTICA

Hoy, una vez más, las ciudadanas y ciudadanos de Madrid declaramos en la calle nuestra voluntad de vivir en paz; nuestra inequívoca apuesta por la convivencia y nuestro más enérgico rechazo de la violencia. Ayer, 11 de noviembre, gentes de la extrema derecha asesinaron de una puñalada a un joven de 16 años; otros dos se encuentran en estado grave y además hay varios heridos leves.

Nuestro primer pensamiento es de apoyo a las familias y amigos de aquellos que han sido víctimas de esta salvaje agresión.

Sabemos perfectamente cual es objetivo de la extrema derecha responsable de estos atentados contra la vida de ciudadanos de Madrid: quieren que volvamos a tener miedo, quieren romper nuestra convivencia democrática, nuestro derecho a vivir en paz.

Salimos de la negra dictadura y conquistamos nuestro derecho a la convivencia, nuestra libertades con la movilización social y la palabra.

La democracia, que cada día seguimos afirmando, es la que conquista la igualdad entre mujeres y hombres; la que condena la violencia machista y repudia muertes como la de la última mujer asesinada también este domingo; la que defiende una sociedad plural y abierta, con derechos para las personas migrantes; la que lucha contra el racismo y la xenofobia; la de la sanidad y educación universales, públicas y de calidad; aquella que entiende la pluralidad lingüística como una riqueza.

La democracia ciudadana que construimos con la palabra y la movilización no entiende los avances sin la sostenibilidad del planeta o sin defender un reparto de la riqueza contra la exclusión y la pobreza.

La democracia que afirmamos es aquella que con orgullo ciudadano ha ganado el derecho al matrimonio para todas y todos.

Nuestra convivencia se basa en tales derechos y principios y la violencia de la extrema derecha nace contra ellos.

El dolor y la rabia contenida que provoca la muerte de hoy no nos va a desviar un ápice en nuestro objetivo: Defender la convivencia democrática, nuestro derecho a vivir en paz con las armas de la movilización social y la palabra.

Estos hechos no se pueden volver a repetir en Madrid. Pedimos a la delegación del gobierno de Madrid una actitud más firme contra quienes atacan con la violencia nuestra convivencia democrática y organizan actos racistas y xenófobos contra una parte de los vecinos de esta ciudad.

Estamos aquí, en la calle ,y en pie de paz con nuestro dolor y nuestra solidaridad contra la violencia y por la convivencia.

L'agrupament escolta Alverna haurà d'abandonar el local que els van cedir els caputxins fa 38 anys

L’Agrupament Escolta i Guia Alverna porta des de 1969 educant als nois i noies en el seu temps de lleure. L’entitat es troba a la Rambla Nova, més concretament en uns locals ubicats als baixos de l'Escola Oficial d'Idiomes, a la rambla de Tarragona, un espai cedit pels pares caputxins, que van ser els impulsors de l'agrupament. Actualment formen part de l’Agrupament una vintena de monitors/res i al voltant d'un centenar de nens/es.
No fa massa dies que l'agrupament s'ha assabentat que a partir de gener hauran de marxar dels locals perquè l'arquebisbat pensa destinar l'espai a activitats religioses
El diari El Punt informava que "el desplaçament d'Alverna de la seva seu actual es produiria arran de les intencions de l'arquebisbat de Tarragona, que té cedit l'ús de l'edifici propietat de la fraternitat dels caputxins, de no només mantenir amb capellans propis el culte a l'església i les activitats que tutelaven els caputxins, sinó també d'ampliar-lo amb noves activitats pastorals a la resta de locals. El gerent de la Xarxa Santa Tecla, Joan Maria Adserà, va confirmar que han rebut, de part de l'arquebisbat –membre de la Fundació Santa Tecla–, l'encàrrec de fer tasques de manteniment de l'equipament i de condicionament dels diferents espais (sobretot planta baixa i soterrani), on els escoltes lamenten que es doni prioritat exclusiva a «organitzacions eclesiàstiques properes a l'actual arquebisbe»".
Em sembla lamentable que l'agrupament pel que han passat centenar de joves de les nostres contrades i que està fent una tasca que, per exemple, ha comportat que el Plenari de l'Ajuntament de Tarragona, en la seva sessió de 8/10/2007 aprovés concedir-li el Diploma de Mèrit de Serveis Distingits es trobi, ara, en aquesta situació i més quan, avui, per exemple, en el diari El Punt llegeixo que "La venda de patrimoni permet al bisbat de Tortosa tenir un superàvit de més d'1,3 milions d'euros".
Ja sé que l'arquebisbat de Tortosa i el de Tarragona no són el mateix, encara que facin coses semblants. I em pregunto: No té, l'arquebisbat de Tarragona, altres locals per a les noves activitats pastorals? no pot ubicar, en un espai semblant a l'actual, l'agrupament escolta assumiunt el compromis dels pares caputxins? tant llunyana de la seva activitat està la educaciuó en el lleure de nanos de Tarragona? tant difícil és explicar les intencions a una gent que porta 38 anys en el mateix lloc? Algú de l'arquebisbat es sorprèn que cada cop se sentin més veus que rebutgen l'orientació conservadora
de la jerarquia de l'esglesia catòlica?
Des d'aquest blog el meu suport a l'agrupament escolta Alverna.

dilluns, 12 de novembre del 2007

Carta del Cacique Guaicaípuro Cuatemoc ante la reunión de Jefes de Estado de la Comunidad Europea

Sense ànim de generar massa polèmica (la polèmica ja està servida) i deixant de banda la educació d'uns i altres, poso en imatges algunes de les coses que han passat, s'han sentit i s'han suggerit aquests dies. Per tancar la seqüència (n'hi ha?) unes declaracions de l'any 2002 (lliguen res?).





Carta del Cacique Guaicaípuro Cuatemoc ante la reunión de Jefes de Estado de la Comunidad Europea

(08/02/2002)

Con lenguaje simple, que era trasmitido en traducción simultánea a más de un centenar de Jefes de Estado y dignatarios de la Comunidad Europea, el Cacique Guaicaípuro Cuatemoc logró inquietar a su audiencia cuando dijo:

"Aquí pues yo, Guaicaipuro Cuatemoc, he venido a encontrar a los que celebran el encuentro... -Aquí pues yo, descendiente de los que poblaron la América hace cuarenta mil años, he venido a encontrar a los que la encontraron hace solo quinientos años".

Aquí pues, nos encontramos todos. Sabemos lo que somos, y es bastante. Nunca tendremos otra cosa. El hermano aduanero europeo me pide papel escrito con visa para poder descubrir a los que me descubrieron. El hermano usurero europeo me pide pago de una deuda contraída por Occidente, a quien nunca autoricé a venderme. El hermano leguleyo europeo me explica que toda deuda se paga con intereses aunque sea vendiendo seres humanos y países enteros sin pedirles consentimiento. Yo los voy descubriendo. También yo puedo reclamar pagos y también puedo reclamar intereses.

Consta en el Archivo de Indias, papel sobre papel, recibo sobre recibo y firma sobre firma, que solamente entre el año 1503 y 1660 llegaron a Sanlucar de Barrameda 185 mil kilos de oro y 16 millones de kilos de plata provenientes de América.

¿Saqueo? ¡No lo creyera yo! Porque sería pensar que los hermanos cristianos faltaron a su Séptimo Mandamiento.

¿Expoliación? ¡Guárdeme Tanatzin de figurarme que los europeos, como Caín, matan y niegan la sangre de su hermano!

¿Genocidio? Eso sería dar crédito a los calumniadores, como Bartolomé de las Casas, que califican al encuentro como de destrucción de las Indias, o a ultrosos como Arturo Uslar Pietri, que afirma que el arranque del capitalismo y la actual civilización europea se deben a la inundación de metales preciosos!

¡No! Esos 185 mil kilos de oro y 16 millones de kilos de plata deben ser considerados como el primero de muchos otros préstamos amigables de América, destinados al desarrollo de Europa. Lo contrario sería presumir la existencia de crímenes de guerra, lo que daría derecho no sólo a exigir la devolución inmediata, sino la indemnización por daños y perjuicios. Yo, Guaicaipuro Cuatemoc, prefiero pensar en la menos ofensiva de estas hipótesis. Tan fabulosa exportación de capitales no fueron más que el inicio de un Plan 'MARSHALLTESUMA', para garantizar la reconstrucción de la incipiente Europa. Por eso, al celebrar el Quinto Centenario del Empréstito, podremos preguntarnos:

¿Han hecho los hermanos europeos un uso racional, responsable o por lo menos productivo de los fondos tan generosamente adelantados por el Fondo Indoamericano Internacional?

Deploramos decir que no.

En lo estratégico, lo dilapidaron en las batallas de Lepanto, en armadas invencibles, en terceros reichs y otras formas de exterminio mutuo, sin otro destino que terminar ocupados por las tropas gringas de la OTAN, como en Panamá, pero sin canal.

En lo financiero, han sido incapaces, después de una moratoria de 500 años, tanto de cancelar el capital y sus intereses, cuanto de independizarse de las rentas líquidas, las materias primas y la energía barata que les exporta y provee todo el Tercer Mundo.

Este deplorable cuadro corrobora la afirmación de Milton Friedman según la cual una economía subsidiada jamás puede funcionar y nos obliga a reclamarles, para su propio bien, el pago del capital y los intereses que, tan generosamente hemos demorado todos estos siglos en cobrar. Al decir esto, aclaramos que no nos rebajaremos a cobrarle a nuestro hermanos europeos las viles y sanguinarias tasas del 20 y hasta el 30 por ciento de interés, que los hermanos europeos le cobran a los pueblos el Tercer Mundo.

Nos limitaremos a exigir la devolución de los metales preciosos adelantados, más el módico interés fijo del 10 por ciento, acumulado solo durante los últimos 300 años, con 200 años de gracia. Sobre esta base, y aplicando la fórmula europea del interés compuesto, informamos a los descubridores que nos deben, como primer pago de su deuda, una masa de 185 mil kilos de oro y 16 millones de plata, ambas cifras elevadas a la potencia de 300. Es decir, un número para cuya expresión total, serían necesarias más de 300 cifras, y que supera ampliamente el peso total del planeta Tierra. Muy pesadas son esas moles de oro y plata. ¿Cuánto pesarían, calculadas en sangre? Aducir que Europa, en medio milenio, no ha podido generar riquezas suficientes para cancelar ese módico interés, sería tanto como admitir su absoluto fracaso financiero y/o la demencial irracionalidad de los supuestos del capitalismo. Tales cuestiones metafísicas, desde luego, no nos inquietan a los indoamericanos. Pero sí exigimos la firma de una Carta de Intención que discipline a los pueblos deudores del Viejo Continente, y que los obligue a cumplir su compromiso mediante una pronta privatización o reconversión de Europa, que les permita entregárnosla entera, como primer pago de la deuda histórica..."

Cuando el Cacique Guaicaipuro Cuatemoc dio su conferencia ante la reunión de JEFES DE ESTADO DE LA COMUNIDAD EUROPEA, no sabía que estaba exponiendo una tesis de Derecho Internacional para determinar LA VERDADERA DEUDA EXTERNA, ahora solo resta que algún gobierno latinoamericano tenga el valor suficiente para hacer el reclamo ante los Tribunales Internacionales.

Torna el Circ Cric. Que béstia!

Torna el Circ Cric!

Del 10 de novembre al 9 de desembre, a la plaça Margarita Xirgu de Barcelona, davant del Teatre Lliure. El diari El Punt d'avui (suposo que altres diaris també ho han fet) porta una bona crònica del nou espectacle del Circ Cric. No hi ha prevista cap gira pel 2008.
Premeu l'enllaç del Circ Cric, val la pena i, a més, hi ha informació sobre el Crac, activitats per a les escoles, etc.
El circ Cric va suspendre les representacions fa vuit mesos per la falta de suport institucional. a Generalitat està preparant un Pla Integral del Circ. Tortell Poltrona creu, en aquest sentit, que s'ha fet més en un any que en els vint-i-cinc anteriors si bé la normalització del circ està avançant amb força lentitud.
Afegeixo, també, un enllaç a Pallassos sense fronteres l'associació sense ànim de lucre, d'àmbit internacional i de caràcter humanitari fundada per Tortell Poltrona i altres artistes provinents del món de les arts escèniques.

dissabte, 10 de novembre del 2007

Anti Christmas America, tan sols?

A partir d'una idea de Mon del blog La garrofa de Montroig, l'Oscar Ramírez ha creat, en el seu blog Tot és possible una associació anomenada BACA (Blog Anti Christmas Americà). La idea és agrupar els blogs que reivindiquen les tradicions autòctones (reis d'orient, caga tió, el caganer...) enfront el Santa Claus (especialment aquells tan horrorosos que la gent penja dels balcons :-)). L'Oscar ha preparat un banner per qui el vulgui penjar en el seu blog i s'encarrega de mantenir un llistat dels blos que s'hi adhereixin.
Jo m'hi he afegit per lo de fotre marro però, apóstata desllenguat com soc, he de confessar que les tradicions autóctones tampoc és que em facin massa il·lusió. Ni pessebres, ni arbres, ni, per descomptat, reis. Posats a triar em quedo amb lo de l'amor i la pau però crec que aquests valors no tenen perquè anar associats a una festa nyonya vinculada als grans magatzems i a la societat del consum i la hipocresia.
Jo no mantindré llistats però per si algú vol quelcom més "antinadalenc" us penjo algunes imatges.

divendres, 9 de novembre del 2007

Patinatge Artístic - Campionat del món a Austràlia

Laura Sánchez (Reus Deportiu) ha quedat en segon lloc (patinatge artístic - senior femení) en el campionat del món (Gold Coast - Australia). Carla G. Pey segona, també, en Júnior.


En showgrups grans el Club Esportiu Olot ha quedat primer amb l'espectacle Molt fràgil (veure vídeo) i el Reus Deportiu (segons d'Europa) han quedat en cinquena posició amb l'espectacle Fàbrica de dummies.

Pon fotos sin limite en slide.com GRATIS!!!

En showgrups petits ha guanyat Sant Celoni i Blanes ha quedat en quarta posició.

dijous, 8 de novembre del 2007

Banca i comerç d'armes


Molt bon post de Te la ma Maria sobre la banca i el comerç d'armes.

Catalans i catalanes emprenyats

Una colla de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, farts de la situació de les infraestructures, en particular les de rodalies, en el nostre territori han decidit preparar un manifest que es pretén fer arribar als nostres "representants" polítics, sindicals, socials... per tal que adoptin un major protagonisme per reclamar solucions.

Si voleu signar podeu anar a:
http://www.catalaemprenyat.cat/index.php

MANIFEST ADREÇAT ALS NOSTRES REPRESENTANTS POLÍTICS, SINDICALS I SOCIALS


L’estat de les infraestructures a Catalunya, en particular de Rodalies-Renfe, ha arribat a una situació insostenible i del tot inacceptable. Dia rere dia veiem com milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país sofreixen les conseqüències de l’estat lamentable en què es troben. Milers de treballadors i treballadores viatgen amb la inseguretat de no saber quan arribaran a la feina i centenars d’empreses pateixen pèrdues econòmiques.

Són moltes les promeses que des del govern de l’Estat espanyol -començant pel seu president José Luís Rodríguez Zapatero, passant per la ministra de Foment Magdalena Álvarez Arza i el secretari d'estat d’Infraestructures i Planificació Víctor Morlán- s’han incomplert. Això s’afegeix al greu dèficit d’inversions heretat de governs anteriors, que ha estat reconegut a bastament pels governs actuals. Així i tot, s’ha fet evident que les solucions aportades pel govern de l’Estat espanyol han estat del tot deficients i inoperants.

Malgrat les reiterades promeses, la situació cada vegada és pitjor. D’altra banda, també ha quedat palesa la ineficàcia que, fins avui, han demostrat els partits polítics catalans i el mateix govern de Catalunya. Han estat incapaços d’exigir responsabilitats i solucions immediates, clares i contundents.

Per tot plegat, creiem que ha arribat l’hora que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens mobilitzem d’una manera decisiva per tal de mostrar la nostra insatisfacció i reclamar unes infraestructures i uns transports públics de qualitat, dignes d’un país desenvolupat, d’acord amb els impostos que tots paguem.

És evident que, com a particulars, la nostra capacitat de mobilització és molt reduïda. Així, doncs, els que ens adherim a aquest manifest exigim al nostre govern, els sindicats de treballadors, els partits polítics, les plataformes que representen la societat civil catalana i les patronals que posin en marxa els mecanismes que tenen a l’abast per aturar aquesta situació caòtica i desestabilitzadora.

VOLEM QUE:

1- El govern de la Generalitat parli en nom de la ciutadania i actuï amb contundència, exigint responsabilitats a Madrid i assumint les que li pertoquin.

2- Els sindicats es mobilitzin a favor dels treballadors i treballadores de Catalunya i que utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme una campanya de mobilitzacions a l’alçada d’una situació tan crítica com aquesta.

3- Els partits polítics catalans deixin de banda els seus interessos partidistes i es posin al costat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin també la seva capacitat operativa per donar suport a les mobilitzacions de la societat catalana exigint i assumint responsabilitats.

4- Les plataformes que representen la societat civil catalana es mobilitzin a favor dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme, conjuntament amb la resta d’actors, una campanya de mobilitzacions cíviques.

5- Les patronals reclamin a Rodalies Renfe pels danys i perjudicis que han sofert els empresaris d’aquest país i que, atès el cas, donin suport a qualsevol tipus de mobilització.

6- S’organitzin comissions independents de control en el procés de realització de les obres que no només n’assegurin la qualitat en el present, sinó també en el futur.

Barcelona, 5 de novembre de 2007