dilluns, 26 de novembre del 2007

Ves que diuen que dic

Sembla que algú del sindicat ASEMIT està preocupat per les coses que dic en el meu blog, i, per tant, indaga, averígua, interpreta al seu gust, m'atribueix coses i fets que no em pertoquen i finalment em fa protagonitzar posts en el blog del sindicat. Com acostuma a passar, entén que fer-se ressò d'una notícia és desprestigiar i, a més, pontifica sobre les coses sobre les quals haurien de parlar els pacifistes. No penso entrar en debats estèrils en el blog, a banda que, com podeu suposar, no m'agrada aparèixer com "desprestigiador" de ningú i, menys, de la guardia urbana, i, per tant, a banda d'aquests mots, em limito a penjar el que diu sobre mi. Per més aclariments podeu llegir l'article que vaig publicar i jutgeu vosaltres mateixos.

Aquest és el post que apareix en el blog d'Asemit

PACIFISTES DE BOQUETA?

Darrerament sembla que declarar-te antisistema, ser rebel, malgrat hagis passat dels 50, anar en contra de la policia i prendre't la justícia per la teva mà està de moda i et fa ser més "guai”. Fa un dies, un conegut de la blogosfera tarragonina, Josep Maria Yago, apareixia rajant contra la Guàrdia Urbana. Al seu article, titulat “prepotència policial?”, al qual hi podeu accedir a través d’aquest enllaç, afirmava que “algunes de les seves actuacions em provoquen una profunda preocupació, car -a més d'associar-se a actuacions de cossos armats i entrenats en l'ús de la força- es produeixen en un context general de retallada de llibertats i criminalització de la dissidència”. També reproduïa una noticia, apareguda en el diari El Punt del dia 14 de novembre, amb foto il·lustrativa, manifestant que “no tinc cap intenció de generar noves polèmiques per tant em limito a reproduir una noticia”.
Algun dia sabrem “la veritat de Yago”. Ens referim a què es deu aquesta fal·lera per donar difusió en el seu bloc a tot tipus de notícies que desprestigiïn la labor policial de la Guàrdia Urbana.
El dijous passat, durant una manifestació pacífica d’estudiants, un avalot de joves va atacar a la Guàrdia Urbana, llençant-los pedres i tanques. La foto de dalt es prou eloqüent. Per què no parla Yago sobre aquests “pacifistes” que fan malament el seu treball? Yago, Yago, no intenti manipular la gent i posar-la en contra de la seva policia, que la gent ja fa temps que no es llepa el dit. Sigui més conseqüent amb els principis del pacifisme que diu defensar. El seu silenci, quan una colla de brètols ataquen la Guàrdia Urbana llençant-los pedres i tanques, li fa perdre credibilitat i fa que la gent es qüestioni l’abast del pacifisme que preconitza.

5 comentaris:

Oscar Ramírez ha dit...

Estic molt d'acord amb el teu plantejament de no crear cap debat al voltant del tema. No sé que passa últimament perquè hi ha molts col·lectius, ja siguin polítics i sindicals, que treuen el nas als blogs. Per a mi és clar que aquell que treu el nas alguna cosa amaga o d'alguna cosa té por. Ja està bé que els ciutadans que tenim blog aixequem passions. jejeje.

Anònim ha dit...

Veig com un fet de molta gravetat que persones com vostè, que preconitzen el pacifisme es dediquin a fer-se ressò de notícies que desprestigien la Guàrdia Urbana. Crec que militar en el pacifisme no hauria de ser només un compromís ideològic, sinó també ètic. No s'entén que alguns pacifistes tarragonins —encara que pocs— per foscos interessos tinguin aquest tipus d’actituds. Si us plau, li demano que arraconi aquestes accions i actituds. Moltes gràcies

Anònim ha dit...

Treballar per la pau inclou, també, no acceptar com a necessària i ineludible la funció actual de la policia. Ja se sapq ue això deixaria sense feina a molt gent que ha fet de la violència monopolista de l'Estat la seva vida, però jo continuo confiant que hi ha un altre món on els conflictes socials no es combatin amb porres sinó amb educació i justícia social.

Anònim ha dit...

Qui no condemna la violència, vingui d'on vingui i vagi contra qui vagi, no és un pacifista, és un galifardeu

Josep Maria Yago Suau ha dit...

anònim, estem d'acord però potser primer ens hauríem de posar d'acord en que entenem per violència. Suposo que coincidiríem en qualificar com a violència l'agressió contra Iraq basabt.se en la mentida o les declaracions d'Aznar després de loa sentència de l'11 M insistint en la teoria de la conspiració o l'especulació o el frau fiscal de les grans empreses...