"No cal ser gaire avispat, ni ser un gran intel·lectual per veure el caire autoritari i de control absolut de la població que les “democràcies” occidentals estan imposant mitjançant els seus models polítics, econòmics i socials. En el context de la Unió Europea, tractats com el de Maastricht i el de Schengen perfeccionen els mecanismes del poder per a tenir-nos atrapats en formes i models de vida que redueixen dràsticament la nostra potencialitat per a decidir autònomament com volem viure i relacionar-nos. Pretenen fer-nos creure que vivim en la més justa i més lliure societat possible, alhora que cada vegada és més difícil sobreviure i llibertats que semblaven referents bàsics es van veient gradualment retallades i qüestionades. El missatge que transmeten contínuament és prou clar: o vivim, obeim, sostenim i participem del sistema tal i com està planificat o ens veure'm sotmesos a la marginalització, la criminalització i la persecució."
El darrer paràgraf és importantíssim perquè el ser-ne conscient és el que fa que algunes persones posem en dubte determinades actuacions que la major part dels mitjans de comunicació presenten com a incontestables. Paraula de rei que deiem de petits. Per posar un exemple, enllaçant amb l'article promès, de la manifestació antifeixista de fa uns dies a Barcelona ens hem atipat de veure com quatre provocadors llençaven tanques als mossos d'esquadra però no n'hem vist cap de les càrregues anteriors. Us deixo amb l'article.
1 comentari:
Si senyor, d'una o altra manera Josep Maria, tenim una inquietud comuna, tu i jo (i molta altra gent)La teva está documentada i ara em descarregaré el text per llegir-lo bé. La meva va ser frit d'un malestar que sento cada dia més quan veig com va tot, com ens estan escanyant totes les llibertats amb l'excusa, sembla incontestable, del benestar. A la porra el benestar aquest que prediquen, ens fan "combregar amb rodes de molí" I a més, cada dia ens estem escanyant més també amb els miserables sous que no ens arriben a poder pagar les múltiples despeses obligades, no els capricis, jollons, n'estic fins dalt de callar, vols dir que no hauríem de fotre molta canya als sindicats? Em sembla que els tenim més aposentats que els mateixos polítics, cap escisió, cap divergència, tots tan amics... El cinquè poder? Ui, avui estic emprenyada. Petons.
Publica un comentari a l'entrada