Quan sembla que s'acaba torna a començar (Raimon)

El diari El Punt d'avui, explica que el veí de Tarragona Santiago Fortuny, portaveu del col·lectiu independentista Endavant en la manifestació antimonàrquica del 18 d'octubre a la plaça de la Font, ha estat citat a declarar per l'Audiencia Nacional per haver cremat una fotografia del Rei –exactament una tela amb un dibuix del monarca–, en aquella concentració. Fortuny, de 23 anys, haurà de donar explicacions el pròxim 16 de gener, a dos quarts de 10 del matí, en el jutjat d'instrucció número 4 de Tarragona, i s'exposa a la imputació d'injúries a la corona. El jove tarragoní es converteix, segons l'organització Alerta Solidària, en el vint-i-quatrè català «que ha patit represàlies» per haver «expressat lliurement el seu rebuig a la màxima autoritat de l'Estat».

No tinc massa simpatia per la organització en la que milita aquest xicot ni pels mètodes que utilitzen per defensar els seus punts de vista. Tampoc em considero independentista (malgrat els esforços del govern espanyol per convença'm) ni tinc massa clar que cremar fotos, o un dibuix en aquest cas, sigui una fórmula massa interessant per plantejar les coses. De totes maneres el que si que tinc clar és que cremar dibuixos d'un senyor que cobra dels impostos que paguem perquè el va posar on és un dictador que, entre d'altres coses força pitjors, fins i tot mort (a veure si ara algú correrà a demanar la seva beatificació basant-se en el meu testimoni), provocà que em detinguessin i m'empresonessin no justifica de cap manera un procés judicial. Que l'Audiència Nacional (veritable ens successor del Tribunal d'Ordre Públic que m'hauria jutjat si no m'hagués beneficiat de l'amnistia) emprengui accions judicials contra vint-i-quatre persones que han cremat imatges del rei o dicti sentències com les del sumari 18/98 no fa més que reafirmar-me en què estic assistint a una ofensiva adreçada a criminalitzar la dissidència i aquí no puc menys que recordar, un cop més, Bertolt Brecht (a qui s'atribueix sovint uns versos que no són seus sinó de Martin Niemüller):

Primer van agafar els comunistes,
i jo no vaig dir res perquè no era comunista.
Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res perquè no era jueu.
Després, van venir a buscar els obrers;
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era protestant.
I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per protestar.

Evidentment, podeu canviar comunista, obrer o catòlic per okupa, immigrant o independentista.